Passa al contingut principal

tres hombres y un destino

8:15h a.m martes 23 de septiembre del 2014
Mi jefe me dice que pase a la sala de reuniones, allí me esperan el gerente y el jefe de informatica de la empresa.

Me siento mirando a la montaña que se ve por la ventana.
Se sientan ellos tres frente a mi.

Hace 7 meses era la misma situación, y me contrataron.

Me dicen que rescinden mi contrato.
Que soy muy válida para el puesto pero que no es el perfil para la empresa.

Hace una semana investigaron las webs a las que me conecté en mi tiempo libre desde el ordenador del trabajo, un portátil que usado para hacer diferentes viajes de la empresa, el último a finales de Agosto.

El registro de visita a esa web podría haber sido así un día de mi tiempo libre.

Esa página es una web que estamos creando un grupo de chicas para la visibilidad lésbica, y de allí estamos creando una ONG para ayudar en todos los aspectos sociales y culturales a la igualdad de la mujer y la diversidad sexual.

Yo he diseñado la web y el contenido en mi tiempo libre.

Mi jefe me dijo que había visto que entré en esa página, y que suponía que era de contactos.

Así me dijo que si volvía a entrar en esa web me despediría.

Esta semana me ha despedido.

Hace dos semanas me corté el pelo y me lo teñí de rubia, y me he hecho un tatuaje de una dragona en toda la espalda.
mi apariencia actual

La escena de despido era: tres hombres de unos 40 años y yo de 35.
Me despiden tres hombres, pensé.

Las mujeres que trabajan en esa empresa suelen ser mujeres heterosexuales atractivas físicamente, inteligentes, con família e hijos, y vestidas femeninas, lo cual no quiere decir para nada que no defiendan sus derechos como mujeres libres, al revés, les he tomado mucho aprecio todo este tiempo y conmigo se han portado genial en general.

Todas menos la jefa de personal.

Cuando entré en la empresa y va vestida más femenina quizá (aunque para mi personalmente encuentro mucho más atractiva y femenina mi imagen actual), y sobretodo mi conducta era optimista.

Luego con el tiempo vi que el objetivo de la gente de esa empresa no era global, para el bien común,
 
 
 

 


 

Comentaris

Chester84 ha dit…
Qué pena que hoy en día sigan pasando estas cosas... rechazo a mujeres por machismo y a personas en general por su orientación sexual. Algún día cambiará? Ojalá!!
Tú para adelante que estás muy guapa. Todo nos hace más grandes y más fuertes! besos!!

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...