la gent que va en bus o en tren a la feina agraeix del tot gaudir de dos seients lliures per elles mateixes soles, i no compartir.les amb ningú, volem la solitud amb la calma o disbauxa propia, una estona més, abans de treballar. ahir va ser una tarda de trobades casuals interessants. vaig acabar on fa temps havia d'haver anat, però per una cosa o altre no fas. expo pel meu cumple a la sue. bodypaint el mateix dia 1 per la vernissage de la expo d pintura i pel 7 de juny també una poesia sexy a cau d'orella. tot un què. promeses fetes i portades a terme. la vida no és real, és tot una gran il.lusió, molt persistent, això si. el diari vermell en castellà siusplau~ diu una dona al bus. la vida són propòsits va dir el david. el noi que va patir que el seu veí li matés el colom blanc missatger entrenat amb una escopeta de perdigons. s'el troba a l'escala i li retreu, i li diu que vol que la ma seva mateixa que va disparar sigui la que li ensenyi de nou a no tonar a matar.
L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or
Comentaris