Passa al contingut principal

un consell: estima-la

va dir...

tinc por d'escriure...
i de no saber dir be les coses...
tinc por d'escriure... les coses de manera superflua...
de ferir...
de no ser prou sensible...

la normalitat, és lluny...

no s'hauria mai de tenir por d'escriure...
i de sentir... i de dir res...
però potser no és por ben be...
i tanmateix potser més val no escriure...
podria tancar d'una vegada per totes aquest maleït espai en blanc...
que vol dir moltes coses, però alhora no diu res...
sort que he trobat una cançó adient per aquest moment...
per escoltar..
i em dilueix les disbauxes que poden sorgir...
veure a la gent...
potser ha arribat el moment de callar i tancar l'aparador...
potser vénen a casa a sopar els que no ténen on anar...

s'apaga la llum verda...

podria fer mitgdiada...
perquè?

si disposo el mòbil en el punt adient...
potser capta l'energia necessària...
per...

i com a la divina comèdia...
la del seu carrer...
tothom haurem de travessar...
mil situacions...
de la vida...
per adonar-nos on és en realitat la llum....
(no pots pretendre apendre tot de cop...

ella deia que si ella no comptava pas per res..
que només valia tenir els plats nets...
les manies es destrueixen...
amb el temps...
és el que trec d'aquest genial 2013...

no vull deixar-me endur per la mala sensació que esdevenen dies com avui...

vull gaudir dels meus...
i deixar-me fluir....

aquesta via és la millor...
la de fluir...
com les papallones..

és l'única manera...
de deixar fer i volar...
el que sorgeixi...
com qualsevol nit...
pot sortir el sol...
mai se sap...

i si vaig a ca seva amb un cava..
(guarda'l a la moto per si de cas...

bona idea, de bona amiga...
de coses de gent que val la pena...
de veritat de la bona...
(ella s'ho val... ho sento ben endins...
és clar...

potser aquesta nit pot ser la nit...
o no...
qui sap...
i si no l'és tan se val...
gaudirem d'espai...
del que sorgeixi...
de bona manera...
qui hagi de ser hi serà....

no hi ha por per això...

em fa pal conduïr, els mossos van a tot drap avui...
diu... des de'l seu poble...
quin poble?

campi qui pugui...
com qualsevol nit de dissabte...
hi ha gent que s'ho mereix...
el que te...

el patiment,  ningú,
de la vida és molt dur...
a unes aquest darrer anys sel's ha mort els pares, mares, familiars, germans...
amics... amigues...
desapareixen...
de cop...

altres sense diners, sense poder... fer i desfer...
altres que no ténen remei...
pel seu mal...
i han de viure i viuen... així...
i de cop veus com s'ensurten....
costa, i molt, ho se...

i si mires a vall al mapa hi ha moltes situacions pitjors...
però lo teu és lo teu...
i s'ha de viure...

has de creuar les muntanyes amb Real Feel -4º...

hauràs de cantar a un enterrament el dia 1 de gener a les 10 del matí...
(potser no hi anirà ningú, tothom de ressaca... i què?
ella sola cantant amb el mort present...
i algu de la funerària que de ben segur que no haurà dormit gaire...
dic jo...

tot és un supossar...
a la vida...

i despres hi ha moments que et valen...
que et sorprenen...
i és per aquestes xispes...
que vivim...

ho dic tot de veritat..
i amb bon rotllo...

m'alegra saber d'ella allà on sigui...

potser dormir la mitgdiada em dóna mala sort...
no es pot ser tant bona...

i ella no te amb qui menjar el raïm de nadal...
i vindrà a casa meva... amb la familia...
una dona de 50 i pico... lesbiana...
amb els meus pares de 50 i pico...
... qui sap!

sopresa... el meu pare segur preferiria que vingués la meva amiga brasilenya,
però aquest any no...
te nòvio i va a la seva...

i si dormo potser s'en va la mala sort...
del dia, i comença un de nou...
tanta mala sort no...

que la bona sort esdevé en els pitjors moments...
i sóna la flauta ( que tant m'agrada tocar...
com el piano que algun dia... tornaré...
a tocar...

(si, ho se, em falta explicar lo de l'altre nit...
però pot ser em ve de gust quedar-mo per a mi...
i gaudir-ho amb mim...
a poc a poc...

només dic... un xic...
que tornar a sentir la seva veu ballar...
a les meves oïdes...
ha estat tot un plaer...
del cel...

*un consell: confia en mi...

happy new year 2014* believes in you***www.lutxana.org 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...