Passa al contingut principal

la nova cançó

Now I'm looking for you
Or anyone like you...
(aquesta tarda d'hivern...
he descobert aquesta meravellosa cançó...
http://www.youtube.com/watch?v=Ji0xDg6EVvI

diu la cançó...
nanana...

no m'he atrevit...
no soc prou valenta... amb V*

aquest lloc està be per experimentar qualsevol cosa...
em recorda al delta...

ahir la meva amiga de fa molts i molts anys
va dir tot un seguit de frases que valen la pena...
recordar...

déu ser per la seva situació incòmode vital actual, que la inspira....
la falta de sexe o el que sigui...

o el que calgui...
després d'unes cervesses...
a granel...

em va dir que va al gimnàs aquell on viu el seu..
gairebé ex...
fantasma...

si passo sovint per aquell carrer...
fa olor a gimnàs...
hi ha piscina?
déu haver-ne...
perquè també fa molta olor a clor...

li volia regalar la llibreta...
la de la marilyn que et vaig regalar pel teu cumple?
si...
un regal no es regala...
(és una sagitari molt de seguir regles, com gairebé totes les sagitari que he conegut...
ascendent escorpí...
molt verinosa...
per ella mateixa...

i dons diu....

del passat se n'ha d'apendre...
(tinc por, perquè altres vegades que he regalat una llibreta la persona ha desaparescut molt...
altres l'han estimat com a regal...
i d'altres l'han tret profit...
però la xispa desapareix...
no se si te res a veure...
clar que no, suposo...

no m'he atrevit a anar al concert...
sola...
volia sentir en directe les cançons que d'un temps ençà
m'han fer sobreviure els dies...
freds...
i moments...
més freds... encara...

hauria de preparar-me i marxar...
m'esperen al centre
una nit de lluna en escorpí pot ser molt verinosa...

vaig veure d'aprop els ulls de la meva germana
ténen un color indescriptible entre verd i mel...
quan mira destripa la pell aliena...
esgarrapa...

ara vénen els problems...
els neguits de la pujada d'un gener 
que espero aquí dibuixant papallones...

els diners són horribles...
i aquesta societat...
on el benestar val tant i costa molt més...
el dia a dia brutal...
pressió emocional, tècnica...
cao tècnic...
caos...
però s'ha de perdre la por i el rebuig, s'ha de seguir per trobar...
i enllestir...
i gaudir del present...

et deixaré controlar-ho tot...

se tot el que senten...
ho entenc sense paraules dites...
ho sento...
desde el fil...
de llum de la nit...
que s'embolica en l'energia...
de la mirada transversal de la lluna...
que s'esvaeix...

se què penses...
se el que sents...
només he de parar la orella...
sentir els teus bategs ....
a l'altre punta de la ciutat...

em trobaràs a faltar...
com jo a tu, sense saber ben be perquè...
hi ha energia...
i segueix...
i fa pampallugues...
divertides...

fa fred...
aquesta tarda negra...
d'hivern...
en silenci...
entre tangos...
i vi...
negre...
delirem...

allà on vulguis ésser...
esdevé la seva essència de flor...
lleugera...
primitiva
i aliena..
però constant...
balla...
i suspira...
mira enrere...
i escolta...

vols vestir-me...
pentinar-me...
i jo vull despentinar...
el teu serrell...
al vent...

hauré d'estudiar... 
i buscar coses més útils...
si pot ser...
i no se com m'ensortiré...
pas a pas dic jo...
amb força i calma...
...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...