la vida es como una pista de patinaje cuando te confías te la metes...#frasesmíticas Alicia Fdez Molero 16:16h mirando la pista de patinaje de plaça Catalunya...
Ressaca de...a la festa més #hipster del món....
Gran di lo quencia...
Vermut de garrafa, vigilo els abrics mentre la noia fa la foto número 11...
La cançó d'ahir, la noia d'ahir...rebots de records..que fan olor a canvi, ella fa anys i algú li encen les espelmes, l'altre es troba al laberint, jo em tiraria tot gaudint de les vistes absurdes del bunker...si no et fa likes no li agrades...no pots triar, però si girar...i es deixa anar per l'instint...i no hi ha res...
Vol comprar-li alguna cosa...
S'acaba el que mai va començar...
I rodola dins la bombolla per les escales....
Com sempre, com mai...
Han ficat el disc sencer...
Everithing you want...
Qui no desespera espera...
Quin remei..
El cor diu que si...
La ment que no...
Un gran no...
l'amor és infinit.... no te límits, no els pots aturar.... At Time, Love is- Adolescence of Utena OST: http://t.co/BbTfnZAjPM via @youtube
"Pisa con suavidad porque estás pisando mis sueños..." William Butler Yeats
Ressaca de...a la festa més #hipster del món....
Gran di lo quencia...
Vermut de garrafa, vigilo els abrics mentre la noia fa la foto número 11...
La cançó d'ahir, la noia d'ahir...rebots de records..que fan olor a canvi, ella fa anys i algú li encen les espelmes, l'altre es troba al laberint, jo em tiraria tot gaudint de les vistes absurdes del bunker...si no et fa likes no li agrades...no pots triar, però si girar...i es deixa anar per l'instint...i no hi ha res...
Vol comprar-li alguna cosa...
S'acaba el que mai va començar...
I rodola dins la bombolla per les escales....
Com sempre, com mai...
Han ficat el disc sencer...
Everithing you want...
Qui no desespera espera...
Quin remei..
El cor diu que si...
La ment que no...
Un gran no...
l'amor és infinit.... no te límits, no els pots aturar.... At Time, Love is- Adolescence of Utena OST: http://t.co/BbTfnZAjPM via @youtube
"Pisa con suavidad porque estás pisando mis sueños..." William Butler Yeats
walking dead...
veure't en una foto és un miracle...
i veure les teves mans agafant el paquet de tabac...
el meu perfil...
puc imaginar-me que és una altre persona...
què en pensaria de mi?
em costa escriure, fer el que sigui avui, però ho faig...
vaig més a poc a poc...
no és el que més m'agradaria fer ara mateix...
em vaig trobar un llibre a El Nou espai d'art de poble nou mentres feiem la foto número 8, a la sala del tatuatge...
estats units de la ment...
necessito escriure, com fumar, com beure el deliciós te del Himalaia...
amb sabor a gengibre...
com les amistats sorgides darrerament...
necessito veure als meus nebots i fer-nos abraçades...
tocar el timbal...
el llibre és del Jean Claude Kaufmann es diu Sex@mor. Las nuevas claves de los encuentros amorosos.
com faig molt sovint obre el llibre a una pàgina aleatoria i avui m'ha sortit això:
"La red de amigas-amantes transforma totalmente la situación. No hay malos recuerdos asociados a la ruptura, puesto que no ha habido ruptura. Sin gritos ni lagrimas. Se quedan en el mundo paralelo." Pàg. 160.
si mai vols dir mal d'algú primer mira qui ets tu...
i em miro a la foto d'ahir...
a la fi al cim...
allà a dalt..
va costar arribar, tant esforç de temps, paciència, i calma... molta..
esforç físic i sintètic, d'idees, temps, espais, de les persones i de la vida... en general..
em miro i tinc pensaments (vagabundos...
a la porta del Camden, espero a que la noia compri un regal a una noia que li agrada...
passa el meu present caminant per davant...
i passem per la font de canaletes, on volem fer la darrera foto del calendari...
tinc que acabar el treballl, he fet mitgdiada de 18:30 a 20:30h, ara em començo a despertar... però tinc un patiment al cos...
dolor emocional...
ho puc descriure amb prou dificultat...
la noia del institut ara fa festes de vermut, està molt guapa...
li diu a la fotògrafa si vol fer fotos a la festa i ella resta bocabadada mirant-la...
i no s'entera que li ofrenen treball...
és més important per a ella omplir aquesta buidor...
que trobar feina...
està buscant...
i està perduda...
i no hi ha remei...
això sorgeix o no...
no es pot cremar la foguera sense flama...
sense que sorgeixi la xispa...
no sóc millor que ella... en res...
ens mereixem que algú ens estimi?
i tant...
ens haurem d'estimar a nosaltres mateixes i ho fem... i volem allò que ens sembla millor... res de l'altre món...
tothom al final som molt semblants...
pensem de manera molt similar i es senzill entendre i percebre...
per intuició què volen o no...
a l'altre banda és el que vols tu, i potser vols impossar a l'altre persona que no està gaire convençuda, un dia si, sembla que si i ara no...
entenc que a algú no li agradis, a mi m'agrada poca gent...
de veritat... i ho he intentat estimar, a algú que no t'acaba de convencer, però com sents que li agrades dons hi jugues, però al final et cremes...
la vida és el que volem... mentres volguem seguir jugant...
i si volem jugar, de manera agradable, serà un joc...
un bon joc, plaenter... senzill, lluminós, com el jardí...
la dona del futur em diu que tingui paciència...
però quin remei?
no puc fer res...
ni voldria...
parlem molt... i potser menys del que caldria en realitat...
però ha de sorgir...
no em rento les dents pel matí, me les rento per la nit...
avans de dormir...
he vist un gat negre esclafat a la carretera...
demà hauré de creuar el món per tornar al cau de les muntanyes...
i no hi haurà recapte...
no hi haurà recompensa... per seguir...
la recompensa és la vida mateixa...
i gaudir i saber valorar que tenim tot el que tenim, que podem fer les coses com les fem, sense embuts, sense xarxa... podem besar-nos al mig del carrer... agafar-nos de la ma... quan en molt llocs seria causa de mort... legal...
què hi ha de dolent en voler acariciar a una persona que t'agrada?
podria seguir parlant tota la vida...
que d'alguna manera ja se tot el que explica...
ho se en la distància...
separades per mil muntanyes...
ja ets al meu mapa mut de muntanyes i turons....
dels sentits de la ciutat...
m'anirà parlar demà amb ella...
demà hauré de presentar el treball..
que no estic segura de que estigui be...
he d'acabar la bibliografia...
encara em queda temps...
paraules que no s'esborren...
m'aniria be plorar...
pero no em surt... ara...
és més fàcil plorar davant d'algú que et pugui aixoplugar...
sinó no serveix de gaire...
dispara...
la noia de la botiga vol fer una performance... vol que li pinti el cos...
em conformo en mirar-me de dins cap en fora...
i puc entendre...
sense paraules...
en el nostre mapa mut...
que potser algú roda...
dins seu...
igual que dins meu roden moltes...
i tota la càrrega de coses del dia a dia...
prioritats inevitables...
no podrem amagar el cap sota la terra...
no entenc els no... i les pors dels altres...
no entenc les retencions....
si no tenim res a perdre...
potser vols un massatge de veritat...
totes tenim problemes... de veritat...
i coses que ens lliguen les cames i el cor...
quan la gola ens cremi...
i ara mateix puc tancar els ulls i veure la pau de la nit freda...
la gent que parla molt d'ella mateixa...
és per que necessita que l'escoltin...
i potser jo ara necessitaria una abraçada...
però som tan fredes tant jo com la resta de la gent...
que vivim sense molt de temps...
i ens refredem per que estem tristes...
del que va ser i ja no podrà ésser...
i entenc que no m'entengui la gent...
perquè a mi també em costa entrendre'm... de vegades...
molta gent (la majoria) vol fer families, passejar de la ma...
fer el seu propi nadal amb el seu arbret de nadal...
i estimar-se...
i no troba amb qui
impresionante abismo lleno de absurdidez....
Comentaris