la dolçor de la teva mirada...
era com una mar en calma... del perfum en onades ...
m'hauras de conquistar...
de nou...
diu...
i pensa'm malament...
busco el que tu tens...
i et pagaré el que calgui...
puc dir i escriure mil milons de versos meravellosos...
s'ha acabat?
el dia...
ha sigut...
ben diferent...
però similar a allò imaginat...
més proper fins-hi tot...
aiaiaiaiai...
el problema és no poder viure-lo de nou...
et seguia i et trovaba...
encara que no volgués...
cucurrucucú...
esgotada estic...
al llit encar...
espera a que torni algun moment espectacular, espectacular...
ha perdut l'ombra, o se li escapa...
no arribo a veure be les seves ninetes...
mai...
com en un somni...
llunyà...
em desperto...
i noto alguna cosa a la butxaca...
un angelet blanc amb dues estrelles daurades...
com la de la porta....
ja no m'he mogut d'allà...
no em mouré d'aquí...
jo no em vaig enlloc...
m'hauria de tocar el gordo...
fa olor a gordo... penso...
sense res d'amor, res de res...
què hauria de fer, no puc fer res...
no sembla que vulgui parar...
m'encanta aquesta cançó...
no voldria que acabés mai, ara mateix...
un moment etern... al record...
la melodia... i la lletra esclata....
quin és el teu objectiu a la vida?
què busques...
mata el feeling...
la seva olor la tinc al bell mig del nas...
si et deixo anar...
com vols...
el vent se t'endurà...
i si semblo feliç...
tranquil.la...
semblo i ho sóc...
i dins meu...
pateixo com tothom...
m'encanta la melanconia...
i nedar...
i esperar...
i el que calgui...
i el que em diuen els meus sentits... sembla, sembla... tan subtil...
que m'enreda... i què dons?
dons res...
aquí sobre el blanc...
com les onades del mar...
pebre fresca, kinmokusei, àmbar i vainilla....
com gotes d'aigua...
i rellisquen els meus dits de pintura a la pell..
tocant el vermut...
i s'em vessa...
qui sóc ara? qui sóc avui?
plou i fa sol alhora...
jo mateixa em disparo?
raig de llum... de sol...
ara no deixis de parlar...
em miro endins...
no em ralles...
em creixo...
i sento l'energia dels moments...
d'aigua...
de flors...
intensa...
a un nou hivern...
m'has portat fins a la porta i he descobert la meva clau...
de sol...
a fora a l'entrada i al carrer, tot exterior... tot enfora...
a dins del tot, ben endins...
tocant amb els dits la pau dels instants cercant la sensibilitat efimera...
i sublim...
sentia els seus ulls a la meva pell...
l'energia entre el seu cos i el meu...
tant lluny i tant a prop...
sempre hi ha d'amor encara sigui subtil,...
(hi torno i refaig els moments com m'imaginava, com voldria, més endins... encara...
més intens... més real...
i al meu imaginari, bestiari il.lustrat d'ahir, i del demà...
et tornes... i em mires... i...
*si
bso rosa nova
era com una mar en calma... del perfum en onades ...
m'hauras de conquistar...
de nou...
diu...
i pensa'm malament...
busco el que tu tens...
i et pagaré el que calgui...
puc dir i escriure mil milons de versos meravellosos...
s'ha acabat?
el dia...
ha sigut...
ben diferent...
però similar a allò imaginat...
més proper fins-hi tot...
aiaiaiaiai...
el problema és no poder viure-lo de nou...
et seguia i et trovaba...
encara que no volgués...
cucurrucucú...
esgotada estic...
al llit encar...
espera a que torni algun moment espectacular, espectacular...
ha perdut l'ombra, o se li escapa...
no arribo a veure be les seves ninetes...
mai...
com en un somni...
llunyà...
em desperto...
i noto alguna cosa a la butxaca...
un angelet blanc amb dues estrelles daurades...
com la de la porta....
ja no m'he mogut d'allà...
no em mouré d'aquí...
jo no em vaig enlloc...
m'hauria de tocar el gordo...
fa olor a gordo... penso...
sense res d'amor, res de res...
què hauria de fer, no puc fer res...
no sembla que vulgui parar...
m'encanta aquesta cançó...
no voldria que acabés mai, ara mateix...
un moment etern... al record...
la melodia... i la lletra esclata....
quin és el teu objectiu a la vida?
què busques...
mata el feeling...
la seva olor la tinc al bell mig del nas...
si et deixo anar...
com vols...
el vent se t'endurà...
i si semblo feliç...
tranquil.la...
semblo i ho sóc...
i dins meu...
pateixo com tothom...
m'encanta la melanconia...
i nedar...
i esperar...
i el que calgui...
i el que em diuen els meus sentits... sembla, sembla... tan subtil...
que m'enreda... i què dons?
dons res...
aquí sobre el blanc...
com les onades del mar...
pebre fresca, kinmokusei, àmbar i vainilla....
com gotes d'aigua...
i rellisquen els meus dits de pintura a la pell..
tocant el vermut...
i s'em vessa...
qui sóc ara? qui sóc avui?
plou i fa sol alhora...
jo mateixa em disparo?
raig de llum... de sol...
ara no deixis de parlar...
em miro endins...
no em ralles...
em creixo...
i sento l'energia dels moments...
d'aigua...
de flors...
intensa...
a un nou hivern...
m'has portat fins a la porta i he descobert la meva clau...
de sol...
a fora a l'entrada i al carrer, tot exterior... tot enfora...
a dins del tot, ben endins...
tocant amb els dits la pau dels instants cercant la sensibilitat efimera...
i sublim...
sentia els seus ulls a la meva pell...
l'energia entre el seu cos i el meu...
tant lluny i tant a prop...
sempre hi ha d'amor encara sigui subtil,...
(hi torno i refaig els moments com m'imaginava, com voldria, més endins... encara...
més intens... més real...
i al meu imaginari, bestiari il.lustrat d'ahir, i del demà...
et tornes... i em mires... i...
*si
bso rosa nova
Comentaris