Passa al contingut principal

somnis obscens

m'agraden totes les paraules que començen per V*....
si me'n recordés de tots els meus somnis, fil per randa, seria la millor guionista de la història...
faig l'esforç...
pero no puc escopir ben be tot allò que balla al meu cap...
avans de dormir un glop d'aigua...
desig...
concedit?
ve aquella noia morena...
torna... i ballem... molt... tota la nit...
als somnis els petons... son amistat, diu en Freud.. no s'escriu Froid?

una de las cosas que siempre se me ha resistido... aprender bien a tocar la guitarra ( me encantaría poder tocar algo decente...

fluid... fluïm...

necessito la calma.. l'espai...
fer d'Spiderman... i observar la ciutat, de lluny... potser des d'el búnker aquel...
(algún dia...

sense paraules...
silencis...

i els meus somnis reals?
i els teus?
no me'n vaig enlloc, no em mouré d'aquí...
a l'equilibri ideal...
per ballar...
amb el temps, l'espai (el teu i el meu), en pau....
sembla que ha comença't... i sembla també que no vulgui parar...

lo de la paparra... el conte aquell... poesia narrativa... escriptura creativa, del record...
dels teus llavis...
record...
*of the record...

dons no matar la paparra que et dóna de menjar... si ets sincera del tot... et quedes a l'estacada?
perquè reprimir-se i no alliberar-se i deixar-se endur, fluir per la vida, les emocions i els sentiments?
responsabilitats!, ah clar...
i si en depèn algú... de tu... més encara...

amor: llibertat....

si no diu res es per que no pot...
deslliga'm....
des fes-te de la independència...

aquest matí se m'han congelat els ulls....
esponja en el espejo...(dos palabras curiosamente similares...
efectivamente, querido Watson!

el meu cafè sol ( de màquina) te restes de caputxino...


esponja (No bob) + buscar... en google...

y me aconsejó, después de todo...
se tu misma...
(no m'ho esperava pas, pensava que m'odiava...

potser el problema, és, sempre, pensar masa...
capficar-se...
deixar-les passar a les angoixes...
rau, rau....
volta i volta...
sense pressa...
sense dentera....
matinera...

*delicadesa extrema sublim ( que no subliminal... només per a públics selectes....

* aviso a navegantas
(aquest post com tots els puc anar modificant...
durant el temps...
segons si em ve de gust...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...