Passa al contingut principal

amor en temps real..


*fer l'amor tampoc no és tant important...
(paquets d'informació...

"tothom en té menys jo"

Gentil lutxana, este es tu horóscopo para el lunes 11 noviembre:
Géminis,
Durante esta jornada tendrás una gran lucidez mental y también un poco de suerte, disfruta esta fase en tu trabajo, quizás puedas obtener más. En el ámbito afectivo algunas personas hablarán mal de ti, pero sin éxito. Un consejo: dialoga profundamente con tu pareja.


Querida lutxana, este es tu I Ching para el lunes 11 noviembre:
Kuai: La Decisión,
Ahora puedes finalmente tomar la decisión que pone fin a una situación hostil y desfavorable. Tiene presente que para ti será suficiente con dar el primer paso, el resto vendrá por sí solo. Coge esta oportunidad y corrige una vez por todas lo que no va bien a tu alrededor.


Les manies són al subconscient? o a l'inconscient?

Common put your hands...

Diuen que "fet a l'imatge de Deu" (Gènesis 1:26-27) el Ego es com les nostres faccions un cop conjuntades, únic i irrepetible. 
Vaig créixer en un entorn en el que el cultiu de la personalitat pròpia es manipul.lava tot intentant modelar-la dins els paràmetres que una minoria volia imposar i imposava a la resta de minories, amb la intenció d'edificar una majoria.
+ info: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/229531/

Què és la Ontologia?
Ciència que tracta de l’ens...

Sé que en un futuro viviremos juntas, tendremos un perro, y haremos el amor dos veces al día. 

el diàleg...
i desperto...
i veig la seva cara al meu davant...
la reconec....
em vaig adormir amb la sensació...
d'haver d'esperar a que sorgeixi al natural...
l'instant idoni...
especial...
rodó...
per rodolar...
i somriure...
definitivament...
tampoc decideixo jo, ...
és fluir...
deixar-se emportar pel vent (en feia molt...
i afluixar el subconscient...
cercant diumenges especials...
però fixa't que potser ja ho és...
no deixis de banda ni les responsabilitats, ni la familia, ni els amics...
tot és del color amb el que miris...
la bellesa és als ulls de la que mira...
si mires amb bons ulls, ho veuràs be... millor...

si penses que si, és més fàcil que sigui que si....
(Otto el piloto, ¡claro que si!...

la meva mare diu que quan venia a la feina a Barcelona pels matins i havia d'aparcar si es mentalitzava abans d'arribar que en trobaria en trobava i si venia negativa li costava molt...

diu que el seu pis te parquet per que es va cremar...
es va cremar per que era un planter de maria...
de la verda....
un pis partit d'aquests antics de la ciutat...
mig llogat mig planter...
amb focus i tot...
i clar un dia es veu que un foc va petar... i va cremar el pis...
els veïns volien tirar-se per les finestres i els balcons...
(clar estarien súper col·locats...

una vegada una amiga em va donar de postres, m'havia convidat a dinar...
unes galetes... i després havia de tornar a la feina...
i de tornada vaig tornar, ben girada...
que també resulta que eren verdes...
de maria...
i després li dic i diu, se'm va oblidar avisar-te...

que passa...
el pensament obscurs...
que s'envagi... deixa'l que passi... que se'n vagi...

el professor de negociació cridant "batman... tananananana tanananan batman!" per explicar-nos què és el BATNA.... que batman no eh!...
el mínim que vols de les coses és le BATNA... quan vols alguna cosa, què és amb el que et conformaries?
amb una amistat?
un petó?
sexe?
orgasme compartit?


¿bailamos?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...