Passa al contingut principal

Pretèrit perfecte

*Aquest estiu he...

ha passat volant...
els dies...

la meitat de les coses que han succeït aquest estiu no les entenc...
però no obstant hi ha hagut moments màgics...
al delte, surant entre el final d'un riu.... i l'abisme del mar... m'he fet un asterisc en verdana bold a la cuixa... a prop del genoll... ben negre... unes fotos genials... de moments buits... omplerts amb passió...
la felicitat l'he trobat en mi mateixa...
així de fàcil, així de clar...

la complicació i el desordre brut me l'han aportat els demés...
fora!

la màgia del saber...
de la GRAN Veritat...
els per ques... tots...

tot te un per que
si no ho diuen serà per que no convé pels seus interessos, o per que tu no ets tant important com per tenir l'honor de saber el què...

el silenci te alguna rao?
objectius?

has demanat el mateix?
si apareix pot ser terrible....
i si sent per qualsevol cosa que tingui potes, ulls i somrigui...
amb facilitat...
tremolar...

dos anys després es compleix un somni... dos anys després de demanar-lo, potser és una mica massa tard no? destí? han canviat molt les coses... els sentiments, les persones....

sense motius... de sobte et trobes amb sorpreses, amb gent... que no esperaves...
i carregad amb la càmera només et queda fer-les... arran de terra... ensumant el foc, l'infern, cremant el passat,... imaginant el futur a les mitgdiades...
somiant amb el caminar del teu dit a la meva esquena dibuixant un cor...
i amb el mal que m'entra saber que no et tornaré a veure...
sempre desafiant...
sempre perduda  en silencis aliens...
lluna que enlluerna...
millor no estimar...
és més barat...

Què vaig fer malament?
Per ventura hauria pogut fer les coses diferent?
Quin va ser el meu error?

les persones som propietaries dels nostres silencis i esclaves de les nostres paraules....

però jo no vaig dir res...
potser es nota a la meva cara...
què hauria de dir?
ets o no hi ets....

la recepta de la dona perfecte...

ella fa mal, i ho sap...
em diu a mi que jo faig les coses per fer mal...
i en realitat només em busco,
les raons que no trobo a les paraules...
escrites o no...

***necessito un altre cafè....

sense dependre... emocionalment lliure...
tornem-hi... em canso de les mateixes paraules... sempre...

passar per sobre del porc senglar mort a la carretera de la serralada de Marina...

l'altre dia em deia que està molt be un mirador a dalt de tot de la ciutat...
i avui em diuen d'anar-hi....
vols venir? penso... i no ho diré mai...
no ho diries mai...

però aquest tipus de situacions plenes de foscors alienes m'ofeguen...
no entenc com les persones poden ser tan monstres...
amb les altres...
l'interés propi  és indignant, delirant...

millorar la comunicació.... trencar aquest absurd silenci...
la voluntat és una... de dues... 50 i 50...
amb recompensa...

l'estil imbècil...
egoista...

dansa, balla....
sense cap sentit...
no evoluciona res...
a l'estany...

*l'error...
però tampoc tenim tant per triar...
(i remenar...

és el que hi ha...
potser la millor opció és fugir...
a un altre lloc on hi hagi gent diferent, salvatge potser...
més autèntica...
més sincera...
transparent...
i amb els valors bàsics....
al menys que respectin els drets humans...
i no intentin torturar-te....

compromesa... és això...

l'atracció personal i l'altruisme...
és el tema 2 de l'assignatura de tècniques de negociació...
que vaig començar la setmana passada...
el professor és molt gai, i molt simpàtic...
és molt interessant... la classe...

analitzem coses com:
Què ens fa ser atractius?


Tinc certa feminització dels meus trets facials? Si.
Ets jove? No tant. Ets  prima? No gaire.. Ets honesta? Si.
Ets vital? Si. Ets saludable? més o menys...
Tens solvència econòmica? més o menys....

Què afavoreix l'atracció?

  • La proximitat, la familiaritat, la exposició repetida.... 
  • Disponibilitat: poc esforç amb recompenses...
  • Interacció continuada... reciprocitat, elogi aliè, semblança percebuda d'acituds....

Per què ens agrada algú?

  • Ens agrada algú segons l’associem amb sentiments positius associats a recompenses.
  • Avaluem bé a algú si ens desperta sentiments positius.
  • Cerquem el plaer i evitem el dolor i  els càstigs.
  • Intentem minimitzar els costos i augmentar els beneficis.

Equilibri de recompensa en 3 aspectes:

  • Benefici emocional.
  • Benefici físic.
  • Benefici social: estatus (economia).

Cadascú té un estàndard (variable) a partir del qual jutgem les nostres relacions i les comparem.

Quin és el meu? 
Crec que no en tinc, potser és aquest el meu problema...

Alimentar-te adequadament...fer exercici cada dia, o cada dos...
netejar be casa teva... el teu cos... salut... higiene...control...respirar profund cada hora...
pensar en positiu...meditar... somnis lúcids de nit....buscar els problemes i el remei concret...
aplicar-ho...

quins problemes tens ara?

dedica't a tu....una rutina...de setmana...
lluna, feina, classe, piscina.... compra...mart, tallers de marketing online i pintura...mercuri...feina classe, piscina... neteja...jupiter... feina classe i feina...venus feina i piscina/platja... neteja... festa...
fer dissabte...festa... sol.... lliure... excursió?

si vols saber alguna cosa d'algú pregunta-ho directament.... si creus que val la pena...
perdre el teu temps, i el teu esforç...

però intenta no caure de nou en la mateixa dinàmica... és enraonar be...
sentir...amb algú  proper a les necessitats i expectatives...

perquè volem i mantenim una relació?

  • Degut a un compromís (desig de continuar una relació) que hi inclou:
  • Dedicació personal: atracció envers l’altre i la nostra relació amb aquesta persona
  • Compromís moral: sentit d’obligació i responsabilitat, vinculat als nostres valors
  • Compromís per restricció: deixar la relació implica pèrdues

causes del trencament de les relacions entre persones....

Factors que anuncien un trencament:

  • Possibilitats d'una nova vida que pot sembla ser la solució
  • Hi ha persones alternatives
  • Es tenen expectatives de fracàs
  • No hi ha compromís ( no es veu preparada per una relació seriosa)


Ballem un vals? Mostra el que vals, no t'amaguis rere una cortina de fum....

Quan comences així...malament! segueix al teu instint...
és por... és manca d'interés... és la mateixa volta...

Tindràs un procés de renovació, no importa el que hagi passat ahir o avui.

Has d'enfrontar-te a la realitat amb força, tu ets capaç de molt més ...
estic en fase de cerca d'activitats compensatòries.... -.-

i si potser no entens a algú.... posa't en el seu lloc...
segurament la resposta que tu donaries serà le seva...
ja que tothom som gairebé iguals i pensem de manera molt similar...
en el fons i no tant en el fons...fem servir dreceres, biaixos, esquemes mentals preconcebuts...

*scoop....

font:
HOGG, M. A. i VAUGHAN, G. M. (2008).
Psicología Social (5ª ed.).
Madrid: Editorial Médica

Panamericana.

+ bso
http://www.youtube.com/watch?v=SFMHnhz2-r8&list=PLZlwVPE3v-c-EltO2gFbzg8XvIwWF_QLc





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...