Passa al contingut principal

víctimes de la societat capitalista i consumista

som víctimes, d'aquesta societat, basada en uns ideals autodestructius, com individus i com a grup social...
ara parla una de les meves personalitats....
quina serà?

quan penso en ella em fa mal, em sento malament...
l'he d'espantar de la meva ment... fugir d'ella..
del rebuig que em fa patir...

saps que estàs en el camí correcte en cada passa que fas ja que sents l'alegria de viure...
i no la sento...
ella diu que tornarà...
i jo crec i penso que no...

les més dolentes enfermetats s'han endut 3 persones del meu entorn... aquests darrers 6 mesos...

vol sexe, però...
te por als sentiments...
a la merda de sentir per algú...
o de que aquest algú, senti alguna cosa per ella...
(quina sort, no? que algú senti amor per una...

i que et deixi a l'estacada...
normal...

n'estem fartes totes d'aquest sistema...

la culpa no és ben be de la persona sinó de la seva falta de personalitat,
que és culpa tanmateix de la societat de merda en la que vivim...
és una víctima del sistema...

surt de l'estòmag, la ràbia?
si... dons continua....

si és per sexe, estic sempre disponible ...
puc arrencar-me el cor mitja horeta... deixar-ho a la tauleta...
total no dura gaire més ningú...
(recordo aquella tarda de 6 orgasmes... un miracle... suposo...

aviat estaré alliberada...
per que el temps tot lo cura...
i un clau treu un altre clau....

no es culpa seva, ni meva...
és la meva condició no adient en els valors d'aquesta societat...
som víctimes de la societat capitalista i consumista...

la cultura obsessionada amb la 
delgadessa 
femenina...
res a veure amb la seva bellesa...
de les dones...
una societat obsessionada amb el control de les dones...
les seves vagines i els seus pensaments...
la dieta alimentaria d'una dona és el sedant polític més potent...
a la història de les dones...
una població tranquil·lament boja....
és una població dòcil...
(Naomi Wolf)...

El teu coratge i la teva perseverança et premiaran amb important èxit. Mantén sempre el teu esperit en harmonia amb la natura....
(això intento, no evitar la meva naturalessa...

una persona savia pot aprendre més d'una pregunta tonta que un ximplet pot aprendre d'una resposta sàvia...

remoure aquestes idees que em fan mala sang...
també em van malament...
m'alteren...
però allò que escric ha de ser emotiu, emocionant...
com la vida en parella...
si és normal, fàcil... perd l'encant...
el teatre és necessari...
per crear tensió sexual no resolta...

la meva ma ja no dóna més de si...
amb tanta lluna plena...
ja en fa un més i quatre dies de sequera...
i jo un any...
i jo un segle...

com un dinosaure...

podria treure pel meu nas, nicotina, cianur d'hidrogen, el monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO2), amoníacòxid de nitrogen, etc...
(m'agrada autodestruïr-me, triar de què i com moriré...
però porto 24h sense fer-ho...
és dur...
diuen... quant menys en fumes, menys ganes tens...

fumo... per la meva repressió forçada sexual...
faria sexe cada día unes quantes vegades al dia...
(amb la mateixa persona clar, si vol...
dons déus pensar molt en sexe, per que fumes molt...
dons si...
(crec que hauria d'haver nascut a Brasil...

imaginat un home gras, gran, pelut i gran que i que l'has de vomitar...
fes-ho... al mig de la vila de Gràcia...
i després imagina't

no li agrada anar amb aquesta gent perquè són el reflex del q no li agrada d'ella mateixa

no more dramas... please...
si no vol, no vol, i punt...
i ja està...
lo més normal es que dues persones no s'entenguin... i no quallin...
lo dificil és trobar algú que t'estimi de veritat...
i que lluiti per una...
relació...

només em vol per omplir els seus temps vuits...
quan la resta del món no està per ella....

SENSE RENCOR...

lluny, diu que pot ser la millor amiga del món...
que em pot fins-hi tot contractar...

pots fer-ho, ara, i aquí...
el món als teus peus...

primer la justícia, després el hierofante, i finalment la sacerdotisa....
i més encar, la força...
busques justícia, has de seguir les normes de la casa de la sidra per aconseguir el do de la sacerdotisa...
i conquerir la teva força...
mata el teu orgull...
totes les vegades que calgui...
paciència, silenci,  meditació.... reserva... espera....a discrecció....
*fes servir la teva inteligencia...

me and my monkey*


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...