Pair i patir.
Si et fas una ferida, de caure, d'una rascada, primer l'hauràs de netejar amb aigua i sabó, aigua oxigenada, i ficar una tirita.
Tirititran...do de frio...
Te frio...
Nepal.
Després et pot sortir una crosta.
Inclús sovint si et caus et tornes a fer mal al mateix punt.
És com un iman.
Dons després d'uns dies cau la crosta i es defà el punt amb nova pell.
Hi ha ferides que no es curen perquè sempre es tornen a obrir, s'infecten, i potser deixen cicatriu.
Dons haurem d'esperar...
Al llit despertes de la mitgdiada...
A un llit estrany...
La gent no vol compromís...
No vol conèixer més...
Si estàs alone sempre pots veure alguna cosa al mòbil i fer veure que et va be. Pot semblar que parles per whatsapp, això si que val, quan escrius.
Escriure a la plaça del poble amb tota la gent parlant d'allò que sel's acudeixi. No em ve de gust parlar.
Com et va?
Be i punt.
Fent amics.
Ara he d'explicar tot el que m'ha passat aquest any?
Quina mandra.
I tampoc crec que els importi res de res res.
Al poble si vens sola vol dir que has fracasat. Uns no porten ningú per que no volen i altres per que no poden. Tenir fills ja vol dir que has cuit be el teu arròs. I si tens una feina fixe ja ets una crac.
Si no tens res de tot això ets una perduda.
Això si que te guasa...
Diu la cançó...
Si vens vol dir que no tens prou pasta per fer un viatge com déu mana...
Vine nena ficat el vestidet blanquet per anar a la misa...
Perquè no fan la misa despullats?
Una misa nudista.
Un poble nudista.
Ara podia fer una consel.lació familiar amb els membres reals de la meva familia.
Disimulo la solitud del fracàs escrivint...
Potser si.
Balla ja la gent lluny del mig de la plaça, i es van apropant poc a poc...
Esperen el bingo...
El ball de disfresses de la nit.
Em disfrassaré de balladora de swing...
Una camisa blanca, tirants, barret de mafia, sabates bicolors...
Podria anar a escriure al camp tot gaudint de la posta de sol...
Passada en escena romàntica...
Així ho feia pels voltants en Becquer...i escriure llegendes fantàstiques de dames de la nit màgica...potser tindria més sort...però em fa mandra inventar un nou món...prefereixo inventar-me aquest món...fer càbales...imaginar sorpreses increïbles de persones que mai les farien...
Tot seria més guai.
De sobte apareix i em convida a ballar un paso doble al mig de la plaça...
S'ha tornat a caure i s'ha obert de nou la ferida...
Somnis desperts...a viva veu...
M'agradaria que fosis aqui i ballar amb tu i gaudir del teu somnriure...
Sóna la teva cançó...ets un somni que se'm va escapar de les mans?
Vaig arribar massa tard...
Massa compromís...
Per sempre...
Et perds aquest nou despertar..
Em moro per dins per tornar aquí fa un any i saber que no vaig valorar com calia el seu amor...
Tornar...és el meu desig...
Ho donaria tot per gaudir-te....per sentir-te cantar...al final mai em vas cantar...
La conversa de música i llibres a la app de contactes ha estat molt interessant...
Valorar el que tens quan ho tens i saber no deixar-lo escapar...
Què hauria de fer per tornar?
Diga'm....
Esperaré, no hi ha remei?
No em creus...
Ho hauré de demostrar...
Com?
No tinc ni idea...
Busco el meu lloc d'escriure per naturalesa...al mig dels arbres esperant la pluja...al camp de blat groc infinit...escolto la cançó al piano...
A prop els girasols...amb ells ballo mirant-los...ara sembla encara més intensa cada nota...les dues torres i el pont de la reina...sobre el riu...
S'ha de creure i pensar en conjunt, actuar en global, per la unió i la igualtat, és el que te sentit...
Encara que no fem gaire cas de la raó...i si del ego...
De la il·lusió que pot néixer de qualsevol conversa anònima...amb alguna desconeguda...
La raó seria no esperar res actuar amb conseqüència, si algú deixa de sentir emoció al teu costat...és més raonable desapareixer?
Començar a caminar allà on es pugui..
Tenia les sabatilles i he trobat a qui calçar-les...són de muntanya...no són de vidre...i ja estàn una mira trencades....de fer treking?
Humor abisal.
Abismal com el meu desig imparable...que em mou sempre a actuar amb tanta energia que podria moure muntanyes...
I irracional...
Del tot...
Sempre veig possibilitats arreu on la realitat és de pànic...
Ballam fins al final de l'amor...
Devora'm de nou...
La princessa salvatge...
Menja sota la taula...
Amb els gossos...
Sortir amb la bici perseguint la tormenta perfecta...
Sospirar per una xispa...
Que neix del no res...
De la meva ment que crea monstres...d'amor irreal....
Camí d'espines...
Si fes cas ara a la raó hauria de perdre tota esperança...
Però el foc de la flama segueix encès com el primer instant...fora de tota lògica...
Cru...caos...caòtica...ego...
a l'Infinit*(el meu...
Quan ningú creu en mi ...
Endins...
Em crec i sento com mai...serena...i miro als ulls a la mort que m'envolta...allà on potser segurament m'enterraran d'aqui un temps...i hi són molts dels que he estimat...
Tot el que sento és el que crec...
(diu la cançó encaminada de plenor...
Comentaris