Passa al contingut principal

Nadadora

Nadadora és el títol d'una cançó indie pop dels 90...

Nadadora sóc jo sota l'aigua de la piscina...

Nadadora estil crol, estil esquena, papallona...
Quin luxe capbussar-se en tanta aigua, un carril per mi sola...
Estil Conan...caus a l'aigua lligat de peus i mans i t'hauràs de deslligar sense ofegar-te...

20 metres més abaix...

Submarinisme...és una gran paraula...mola dir-la a poc a poc, mola escriure-la....

Un pop...també mola dir-la...
No cansa, com si cansa escriure guionets a les paraules amb pronoms febles...
I tant febles....
Dèbils...

Quin fàstic la gent que menja pipes al tren...

A poc a poc...
Massa sorollets tubulars....
De boca en boca...
Boca orella...
Baixada de tensió...

I xucla la closca...i la sal...
A poc a poc..
I s'acosta un home i no sap ni què dir-li...
El joc de mirades...
Escalfreds...

Javito que no te engañen...
Si que te gusta la fanta eh Javito...

Frase del dia.
Dissabte al xiringuito la Sal d'Arenys...

La gent torna valdada al tren...

Si no la veus sembla hetero..
Quina peli fan aquesta nit?
Un gintonic?
Buff...n'he pres masses aquest any, com que estava de moda..
Spritz?
Buff...

Nada...dora...
Bada...l'ona...
Bar. Cel. Ona.
Quina peli!

Si tinc una filla li diré Barcelona.
Si em caso amb el fill del bar Barcelona la meva filla es diria Barcelona Barcelona.
Barcelona al cub...

Delivery.

Ha desaparegut...
Millor viure la gent que ens entenem tots plegats?

El bar dels frikis...
Massa coincidències...la cita del poeta del autor d'allà...
Esmorzar i obrir un llibre a l'atzar..i pàgina 11...
Frenopàtic. Paraula clau..

No va ser tant divertida...la nit d'aquest divendres..
Ni per la Teresa Follarcades...
Amb la cantaplasta...aquella..

La cançó sona per casualitat del meu mòbil al bar del carrer amb el nom de somni...

Nadadora...de surrealisme...entre bombolles de realitat....absurda...distretes..a la rutina abisal...

Barcelona, ciutat oberta*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...