Passa al contingut principal

De la bellesa...

Cerca la bellesa i contempla-la en tu mateixa i en tot allò que t'envolta...això et pot fer retornar al camí de l'alegria...i la felicitat...

Respira...
Relaxa't...

Meditem per la pau al món...



Un instant perdut en el temps...
El nostre temps...
Que escampa...

A què et dediques?
A ser feliç..
Com?
Respirant....

Tan senzill...
Que sembla difícil...


Un certificat mèdic ara val 20€.
Una radiografia també...

Restar parada a un banc al solet d'un matí de dilluns sense presses....

Un burro de Les Presses.
Dèia un vell que van portar nosequé d'una dona rica i vidua a Sant Fruitós...
No ho recordo be...
Tan se val...

*Ha estat màgica...

Rodolant...traspassava...la pell..
Com dos roselles ballades al sotavent...del sotabosc...
Xiuxiuejant...deixant córrer l'aigueta que brota de les roques...
Surant delicadament en la delícia...delicada...sublim...


Brindem amb la pell..d'arreu dels nostres cossos...delirades...
Amb lleus somriures...fluint...
Rodant...passegem en els més plaents silencis...plenes de sentit...al vell mig del foc del nostre benvingut caos...
La nena petita es vol banyar al mar...li fan por les lleugeres onades...

és imprescindible que siguis pacient...

Obtindràs grans avantatges si sabràs adequar-te i ser flexible a les diferents situacions col · laborant amb totes les persones que t'envolten...  sense prendre iniciatives, és aquesta  l'actitud idònia...

Considera la bellesa i cerca-la a tu i als altres.

Si bé la bellesa no ho és tot és una simple ornamenta, la seva contemplació pot ajudar a retrobar l'alegria i positivitat encara que siguin passatgeres i efímeres. Emfatitza la teva bellesa i admira la gràcia aliena....

bellesa a la oida*
bellesa als ulls*
bellesa al tacte*
bellesa a la sinestèsia*
bellesa a l'olfacte*

bellesa als llavis*
(no he trobat res millor apagueu siusplau el so)

la teva bellesa*


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega