Passa al contingut principal

moments màgics..

Et va costar molt aixecar-te,
i encara dubtes ...
de vegades ....
sobre si el camí pres és el correcte....

....tan temuda, és el millor comodí, per dir-te, que vas pel camí correcte, que els teus canvis es van efectuar de manera natural....

... utilitza la teva màgia especial....

Ara tens tot el poder a les teves mans.

Obre bé els ulls...el  tren és a punt de passar....
 ..segur que t'has creuat amb aquesta persona en alguna ocasió
altre moment a la teva vida....
sempre vaig en tren...

La confiança que necessites per llançar-te? 

La felicitat dels moments màgics, lluita per tenir-ne molts sempre...

sorprèn-me....

la noia llença pa a les colometes de l'estació del tren de Cerdanyola al solet matiner de les 8 del matí...
la miro des d'el tren...
somriu...
jeu al banc...
la gent del seu voltant la mira amb mala cara...
deuen pensar que està sonada...
o en el fàstic que els hi fan els coloms...

però ella riu, il.luminada pel sol...
 fins que passi el seu tren...
i entri amb els altres morruts... a fer-lis companyia...
encara que no s'ho mereixen...

canvia....
treballar dissabtes i diumenges...
i 5 dies fent l'amor!

què no donaria jo per contemplar-te encara que fos un sol instant....màgic...

- Sonada? per què?
- Perquè de vegades parlo sola...
- De què?
- M'imagino històries, invento noms... el futur... i paraules que no existeixen...
o coses així...
- I te les expliques a tu mateixa?
- Si, clar, no l'interssa a ningú..... 

del que en pensa cada persona... de cada cosa, de cada moment...

no sabrem res...

entre poc i massa...

pentinem les ànimes... enredades...
d'ahirs i d'avuis, que són eterns i efimers als núvols...
amb canvi de nom, de cos, de mans...
i veus i beus, l'aigua...
la font segueix allà...
com si res...
i balles amb imatges...
que no pots respirar...

jo ja no intento descobrir què passarà...

de sobte...
arriba...
de sorpresa...
diu...
i balla...

sense més que molta imaginació
i bastant joc de memòria...
retentiva..
sort...
de la memòria fotogràfica...

m'explica tota la seva vida en 30 minuts...

ballen al mig de la pista gairebé ja buida...
tant els hi fa...
com si fos la plaça del poble...
a l'agost...
però no és encara...
allà potser s'esperen fins més tard de les 3, desprès del bingo...
per fer el boig...

bon dia, bona nit, com va?
balles?
 ****

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...