Escrits

La llibertat en l'art és l'essència de la creativitat...

Deixar fer, sense normes, sense parabens, deliberada inconsciència, jugant amb els teus desitjos, somnis, anhels, pors i neguits...

Al veure'm entrar a una Ett no se què deuen pensar de mi...

Intento ser puntual, anar arregladeta, fer bona olor, parlar clar, amb calma, somriure i prestar atenció.
Intentar fer entendre que puc fer la feina amb passió i que m'interessa...

Un noi gai és el recepcionista, en Jordi...déu tenir uns 23 anys com a molt..
Treballar a prop de la plaça F.Macià, déu ser cosa que de ben segur fa pujar els fums a segons qui...

Els seleccionadors de personal moltes vegades fan pinta de trepes...
Es riuen falsament...
Segur que ballen salsa per les tardes...

Han fugit a buscar la cervessa gratis...
Un concert des del carrer..

Aquests darrers dies són dies extranys...no estic ni be ni malament...tinc una mica d'ansietat...però poca cosa més...

Avui és dia de reivindicació...
El primer dia d'un nou mes..

Potser hauré d'esperar al més que ve...

Em fa por una mica...

Començo a ensumar la llefiscossa pudor del ciment de qualsevol carrer pudent, de qualsevol carrer de qualsevol barri underground de la ciutat...

És un dia estrany...d'aquells que tot és insipid...amb solet..i ara una mica de nit..definit... ideal per portar barret vermell*...

Cadascú a la seva i jo a la meva...

 Hauré d'esperar a la nova lluna...
 Deixar esquivar... fins al dia 10...

*En un instant et diuen no se què i despertes i mires i veus que hi ha tot un món per gaudir...

Tot depèn segons com ho miris...
(de cop marxem del bar de les birres a 1 dólar, i baixem el carrer Joaquim Costa, parem un moment debant de La Granja de Gavà...
passa un noi, home... de cabells grissos crepats enlairats...
em mira als ulls... directament... poca gent ho fa...
jo tampoc...
entrem...
i després ve amb tot de sets escrits a la mà...
*77777777....
(diu que a partir d'avui comencen els numeros de mòbil amb 7*
al final...
no se si fa mal...
a la taula...
li diem que hem estar brenant al carrer debant de la casa de l'Urdangarin...
i flipa...
i diu que ara començarà la cita de poesia, que hi fan allà fa 15 anys...
cada primer dimecres de mes...
és dimecres, penso...
u de maig...
un nou mes...
de quin color serà aquest mes?
l'abril ha estat bastant vermell....
m'ha agradat...
m'agrada el vermell..

i reciten versos...
una noieta els del seu avi...
un avi els seus...
un gai els seus...
poc a poc i suau...
i fan un dol...
dos versos d'amor...
sense que sigui llefiscós...

i busco i trobo....

Va ser un bon trio...
la música, tu i jo....
*
un petó després de l'explosió, per dir-me que tot anirà millor....