Passa al contingut principal

foc

al cervell li costa començar alguna cosa nova...
per la mandra...
si et lleves es per que no hi ha més remei...

como encens el foc?
*amb un encenedor?

amb una mica de sol*
recompenses...
cinc minuts...
l'ansietat per assolir els reptes...
cinc minuts són fàcils d'assimilar...

a gairebé ningú li agradarà la teva nova idea...
així que és imprescindible que estimis la teva idea...

és absurd buscar sentit a l'evolució..
senderisme per Tasmània...
com a les muntanyes blaves...

ecocabanyes autosuficients...
canvis climàtics..

d'on ve la gent?
líquid reconstituent per aventureres...
vermut...

la ruta silenciosa...
la vida si no és...
en llibertat no és vida...

cada dia pots inventar-te una nova vida...
i pot ser molt millor...

aquesta nit no he dormit molt be,
emoció... intensitat....

pits a l'aire...
la beguda per veure fadas...
i unicornis...
l'aigua és turquesa... o verda...
com la aurora boreal...

vaig veure l'arcoiris...
al sortir a fumar...

les maravelles del món subterrani...
ens faràn fora de Barcelona...
marxarem al llac blau?
a la gran carretera oceànica...
veure el mar...
enorme....

massa tensió no resolta...
moltes ments pensant sense expressar-se...
com voldrien...
desobediència feminista...
duc el dimoni dins jo...
l'absenta...
i la plaça del 8 de març...

un dels llocs més perillosos del món...

vaig veure la fada nocturna...
m'inspira...
la marea...
halo*

el vent ens despentina....
però no ens atura...
endins...
ben..
endins...
al carrer de la llum
on no hi vèia mai...
ara he vist perfectament...

és increible...
màgica*

(amb somriure màgic...
i la mel crema...

la força...
encén la flama...
amb xarxa...
... m'inspira*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...