Passa al contingut principal

diada de les dones 8m


Avui torno a fer el mateix camí que el dimecres...
de Barcelona a Sabadell en rodalies, l'agafo a Sagrera, i d'aquí a Castellar de Vallès en bus..
el camí inicial el faig en la moto...

avui fa vent,...
i un sol inmens....
ilumina tant que els colors són bàsics....

llum que hem venia per les esquenes a sobre de la moto... i reflexava tanta potència lumínica al meu retrovisor que no podia veure si hi havia algú....
increíble...
com les seves mans....
grans...
de dits llargs...
m'agradaria escalfar-les...

somric...
allibera emocions i sentiments...
be per tu...
tanta intensitat és incontrolable...
però quan més la intentes controlar més forta és... i te més sentit...
i has d'agafar aire....

no has de evitar els sentiments...
si hi pogués tornar.....
...

el mar de pell i músculs que mareja amb les seves onades la meva esquena...

els pensaments...
cremen a la ment, i surten com llamps sobre el paper...
el mapa dels sons de Gràcia...

la nova eva, Vanessa B. by Lutxana art*

he vingut a la mani nocturna de lesbianes, [o , de feministes anarquistes, anticapitalistes, antipatriarcals...

de què és la mani? hem demana un senyor al carrer Verdi cantonada La Perla....
i li dic... és feminista...
i diu....
bueno això ja ho he vist....
(potser vàrem ser 300 noies, gairebé totes de negre, amb torxes de flama...
amb cervesses, tabac de liar... algunes amb sprays per decorar parets...
algunes amb gossos... etc)

dibuixar, esperar i veure-les venir...
(les bicicletes no fan suficient soroll per estar al mapa de sons...

volia estar sola,
encara que ja hi estic tot el sant dia...
o santa diada...
en femení...
(necessito música amb foc a dins a les meves oides...
Poison d'Alice Cooper...
la tria està feta...

volia tornar a contemplar la meva Gràcia...de 9*
el mercat, la gent amb mirada solitària, el músic de l'acordió...
el jovent...
i la nit, que atrapa de valent...

la nit és nostre dèien ahir algunes dones...

podries fer els acords de bola de drac?

Esperem la serenor i jo al banc de devant de la sortida del metro de Fontana....
amb la dolça calima que en surt...
solitud...

i escric això que ara teclejo al ordinador de camí a la feina...
i pensaba...

en ¿?*

els dies com avui són genials....
avui és la mani de la diada de les dones, 8 de març...
avui és el meu dia 
i el teu...

mani diurna a les 18.30h 832013
a plaça universitat...
https://www.facebook.com/feministesindignades?fref=nf_fr

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...