Passa al contingut principal

¿me hubieras creído?

deseo lo mejor para todas...
como ves yo también se sacrificarme por aquello que amo...
un poco...
sin resistencia...

gracias, la próxima vez no será necesario hacer algo así, creere en tu palabra...
de honor...

insustancial...
el contacto no está bien visto....
lo siento, le prometo que no volverá a ocurrir...
lo que importa es no cometer dos veces el mismo error...
y aprender de los cometidos...

esconder la mala suerte...
un poco de agua...
abre los ojos...
¿mejor ahora?

no se puede ser tan supersticiosa...
la fortuna existe...
tienes miedo de que te pase algo malo en el futuro....
si ves algo malo te lo callas...

la línea de la vida...
la curva de la felicidad...

palabras que duelen...
¿qué sería de nuestras vidas sin miedo?
miedo a bailar sin dolor en el alma...
por sentirse en la red de la araña más venenosa...
por segunda vez...
por la cuenta que te trae...

¿de verdad lo crees?

deberías bajar el listón de tu exigencia...

me encantaría ayudarme...

¿con quién hablo?
nadie me escucha....

no tendrá otra oportunidad...
un recado importante...
un mensaje...
y dos copas...
de pie...
levantándolas del suelo...

me he tomado el día libre...
la vida libre...
¿qué me puede pasar?
ya no se puede caer más bajo...
sería complicado...
por las relaciones...
así es la família...

conocer la verdad es bueno...

pero da miedo saber si sí o si no....

miedo a que se ria de mi...

la felicidad

va a tener que tomar una decisión...

¿me está proponiendo un trato?

el control absoluto....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...