Passa al contingut principal

Un gintónic?

Al bus..torno a allo que anomenem casa. 
La meva és genial..
és un pis
mitg local, mitg caseta... amb sortida pròpia al carrer..


Aquest cap de
setmana hem arribat a dos hipotesis:
La primera és que l´ especie

humana ve d´ un ésser únic i ambigu,  hemafrodita..que després..per evolució va ser
dividit en dos sexes. 
Inclús que aquests éssers originals es podien
reproduir amb ells mateixos, sense necessitat d'un altre ésser...


Es tractaria més be de humans de l'estil d'una dona, però amb semen que s´engendrarien a elles mateixes.

D´ aquesta manera explicariem el per què
de molts mites a diferents religions..com ara el de la verge maria al
cristianisme o el de isis a egipte..totes engendrades sense cap home
pel mitg..i creant éssers divins, semidéus... o superhomes...


Potser parlen del primer cas d´ home
també. 


Així exĺicariem també el perquè de que la majoria de religions
volen estigmatitzar i menyspreciar a les dones en general. 


D´ altre
banda hem rumiat també en la similitut dels cristians amb els vampirs.

Així veiem com totes dues comunitats parlen o evoquen a una persona que
mor i després ressucita o és un no mort. 


Jesús va morir i va ressucitar i després què? on va anar? al cel?
Revius per tornar al cel?
Quina feinada no?


També comparteixen accions i activitats similars...
com beure sang i fer rituals diaris molt sinistres. 


Els vampirs serien
éssers perfectes..amb més força i els sentits més desenvolupats..fent
proeses que contrasten amb la vulnerabilitat humana. 


Mai ningú ha vist
a déu o crist i tampoc als vampirs.
O si l´ han vist acussen de pirats
a aquells que ho expliquen. 


Ténen símbols contrapossats en
funcions..com ara la creu..l´ all..la plata.. 


Axí s´ entendrien molts punts de la bíblia i els miracles. 


El tren és mitg buit. Com jo.


Hauria d´ haver vingut i no ha pogut per causes majors. I la camisa?.


Marxa la gent de vacances a llocs exótics o als seus poblets
originals..o potser se´n van a coneixer noves ciutats i
civilitzacions. 


Ara és més fácil..els vols i tot..hotels... són més
accessibles.. i els idiomes.. 


Amb l´ anglés t´ entens a tot arreu. 


El català
no serà mai una llengua d´ intercanvi..encara que segurament ho va ser
en altres époques glorioses..quan Barcino era un punt clau del comerç
marítim i mediterrani....o això expliquen els llibres...


La paraula mediterrani hem porta pensar
directament en creativitat i la cançó d´ en Serrat...


Tocar la fibra.

Tingues compte amb la de "Penelope" que s´ enganxa. 


Hi ha moltes coses
per dur a terme a la nostra societat ara que tenim la informació i el
poder de la comunicació immediata. 


En temps real...com aquests escrits...


Podem explicar al món qui som i què
pensem. 


És un miracle d´ una suma de coneixements assolits en
comunitat. 


Ara hi ha un canvi a millor. 


Les bones coses seguiran i les
dolentes s´ estimben. 


Hi ha molta activitat i facilitat d´ accés. 


Jo mateixa amb gairebé res podria crear una Startup..cosa que abans era
imposible..si no tenies calers..


ara cal creativitat..i força per
arriscar~se i enfilar~se....
 per arribar lluny. 


La paciéncia és
imprescindible. 


La gent te son a les vuit del vespre. 


Cau el sol i l´esgotament acumulat de tot el dia fa figa. Del cap de setmana. Del mar...


M´he
banyat per primer cop aquest any a la platjs de la illa roja. 


Hem fet
fotus..les he de retocar. 


Surto i no hi ha res. Ningú no m´ espera...


No contesta ningú avui...

Com ahir. Ara recordo els moments..les paraules..l´ escalfor i la
comoditat de la seva pell. 


De vegades et sumeixes en pensament negres
deliberadament..que resten espai i energia.. 


No et deixen veure~hi
clar..potser fins hi tot dius coses picants..que no calen.. 


Que
fereixen. 


El meu estudi és genial..n´ estic enamorada i porta molta
feina mantenir~lo i tenir tot al dia. 


Les factures..la neteja..la
roba..el menjar..el romeu no ha tornat. 


Factures que
pago...hipoteca..aigua..llum..gas..comunitat de
veïns..ibi..escombreries..impost de circulació..assegurança de la
moto.. mòbil...internet...


Ara crec que ja está....


Costa. No semblaba tan difícil quan m´imaginava vivint sola....


Si treballes tot rutlla..més o menys..però
llavors no tens molta energia per fer altred coses. 


Hi ha gent que a
sobre després de vuit hores currant se´ n van al gimnás.


El meu esport
és fer neteja i passejar. 


Potser de vegades anar en bici o patins.
Ara.tinc gana i no moltes forces. 
Tinc un piu de soneta. Voldria anar
directament a casa o a pendre algu. 


Un gintónic?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...