He somiat que era, succeïa, i era bo, de debó, potser no tant tant com
imaginava, peró igualmente genial.
Ara llença llágrimes que asseca rápid la seva pell tostada.
És preciosa peró és a una trampa.
He somiat que t´envàs, per un altre camí.
Ara plora.
No sap com raja l´ànima de la ceguessa, bec i,vec, el futur i intento nedar cap una petita illa que veig de reull allá...estic nua, noto la seva escalfor des d' aquella nit del toc de ma, la va anar a lliurar..
La pols d´estrelles va invair el meu cor..
Amb tanta intensitat com sempre, com mai...
... vaig notar de nou els meus bategs, i vaig enrecordarme on tinc situat el cor al pit..
Estic nedant cap a una illa solitària i desconeguda, però lliure de les normes de la casa de la sidra...veig els taurons que s´ apropen..
Potser podries venir a buscarme.. O potser vols un procés vols veurem patir si cal...
Seguint les normes, normal..
Ara dormirás encara, i els meus ulls es troben a la nit amb els teus ulls..
Ho sento..
Darrerament m'he adonat d'una tendència que hem fa venir escalfreds, dones que llegeixen llibres de déu al metro.
Vespertines...
No són bíblies, sinó llibres d ´exemples de conducta, de respostes a conductes vitals.
Són guíes vitals, semblants als fulletons dels Testimonis de Jehovà però ben enquadernats, com un llibre qualsevol...
Les dones en llegeixen un trosset i desprè el tanquen...
i pensen, tanquen els ulls, respiren... ( ¿déuen estar pregant?)
Al japó llegeixen còmics porno...d'esquerra a dreta...
Potser faig tard?
Potser ja mires cap una altre banda, ja...
No se si arribaré a l'hora..
M'he adormit 10 minuts... per que ahir se'm va caure el mòbil i no vaig possar els deu minuts de més a l'hora que pel matí mel's prenc d'entrepàs per anar del llit a la dutxa...
Però el temps és relatiu, hi ha dies que faig mil coses i agafo el metro més puntual que mai; d'altres que vaig súper ràpida i agafo gairebé el de les 8...
Veig unes bambes Munich a la moda, una dona que juga al solitari al mobil, una que llegeix un
llibre i un home, solen ser homes, amb el seu llibre digital. De tant en
tant remira de reull a la gent per veure si aquests s´ enadonen que
poseeix un aparell tecnológicament més avançat i està evolucionant abans que la
resta.
Si es troba a un altre amb el mateix aparell sent que forma part d´ un club élit.
No surts mai a les converses...
(diu la cançó*
imaginava, peró igualmente genial.
Ara llença llágrimes que asseca rápid la seva pell tostada.
És preciosa peró és a una trampa.
He somiat que t´envàs, per un altre camí.
Ara plora.
No sap com raja l´ànima de la ceguessa, bec i,vec, el futur i intento nedar cap una petita illa que veig de reull allá...estic nua, noto la seva escalfor des d' aquella nit del toc de ma, la va anar a lliurar..
La pols d´estrelles va invair el meu cor..
Amb tanta intensitat com sempre, com mai...
... vaig notar de nou els meus bategs, i vaig enrecordarme on tinc situat el cor al pit..
Estic nedant cap a una illa solitària i desconeguda, però lliure de les normes de la casa de la sidra...veig els taurons que s´ apropen..
Potser podries venir a buscarme.. O potser vols un procés vols veurem patir si cal...
Seguint les normes, normal..
Ara dormirás encara, i els meus ulls es troben a la nit amb els teus ulls..
Ho sento..
Darrerament m'he adonat d'una tendència que hem fa venir escalfreds, dones que llegeixen llibres de déu al metro.
Vespertines...
No són bíblies, sinó llibres d ´exemples de conducta, de respostes a conductes vitals.
Són guíes vitals, semblants als fulletons dels Testimonis de Jehovà però ben enquadernats, com un llibre qualsevol...
Les dones en llegeixen un trosset i desprè el tanquen...
i pensen, tanquen els ulls, respiren... ( ¿déuen estar pregant?)
Al japó llegeixen còmics porno...d'esquerra a dreta...
Potser faig tard?
Potser ja mires cap una altre banda, ja...
No se si arribaré a l'hora..
M'he adormit 10 minuts... per que ahir se'm va caure el mòbil i no vaig possar els deu minuts de més a l'hora que pel matí mel's prenc d'entrepàs per anar del llit a la dutxa...
Però el temps és relatiu, hi ha dies que faig mil coses i agafo el metro més puntual que mai; d'altres que vaig súper ràpida i agafo gairebé el de les 8...
Veig unes bambes Munich a la moda, una dona que juga al solitari al mobil, una que llegeix un
llibre i un home, solen ser homes, amb el seu llibre digital. De tant en
tant remira de reull a la gent per veure si aquests s´ enadonen que
poseeix un aparell tecnológicament més avançat i està evolucionant abans que la
resta.
Si es troba a un altre amb el mateix aparell sent que forma part d´ un club élit.
No surts mai a les converses...
(diu la cançó*
Comentaris