Passa al contingut principal

Atreveix-te....un post en temps real*

Atreveix-te....


(al blog es posen soles les codificacions html d'accents a les paraules, és un luxe ...
proposen una nova manera de visualitzar els blocs però no és molt bona, a més al mòbil no es veuen  ...



de vegades ve de gust sentir música sense que ningú digui res,
pels matins es molt difícil trobar una ràdio lliure d'interferències vocals...

de vegades ve de gust... sentir a algu dir coses, les que siguin....

(estic escoltant a la fi música  y nada más....
http://www.locafm.com/locutores/eme-dj.html...
tria entre les opcions, a mi m'agrada "intenso"....
:)

avui escriuré aquest post alhora que vaig fent altres coses...
així que pot ser que canvii de tema radicalment...
és un post en temps real*

*ahir va ser un dia genial...
i abans d'ahir...
era com si volés...
per sobre de tot....
entre els teus braços...

era una prova...
tu entens que és un botó?

yeah yeah...
hey hey

tothom a ballar!

i no paren quan estàs a gust escoltant alguna cançó a la fi...
de sobte surten els anuncis....
siusplau!!!
és que no puc sentir una cançó sencera alhora que em dutxo?

buf....
"si te gusta escuchar pelotazo tras pelotazo..."

te por de dir coses en públic,...
te por de deixar-se anar...
aprendre a pensar en positiu és difícil...

el segon cafè m'ha despertat...

SI, pot ser que si!!! i tant!!
i desprès d'un any, mai se sap... però fa pinta de que si!
de vegades els dubtes dels demés et fan dubtar a tu...
però tot és en positiu,...
per millorar...
a pam...
(no m'agrada anar a pams, ni dir la paraula pam...
a poc a poc...

xiuxiuejar... (sí que m'agrada aquesta!
mmmmmmmm....
fiu...

dons si, com dic,...
la cosa està en vibrar, confiar i assaborir el moment....
en temps real...
el present més present que mai....
ara, ara, ara...
gratis...
l'ara és gratis...
*
a la web http://www.emoxion.com
pots trobar remixes i sessions electròniques de tot tipus...
i descarregar-te-les de franc*

*crea mixes  i sessions online, al núvol  (freee
http://www.looplabs.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...