Passa al contingut principal

my universe

I remember  my travel in underground  to the end of the line.
left her bed and slept in the subway car, so tired...


In the exit  I expected the car to roll south. 
Maybe two days for spoke, smiling, smoking, drinking and singing the same song on time again and again...


Take it another time please...I said full time...play it again Sam ...


to feel at that moment the first chords of that song hidden penetrated me in my own unique and multifaceted universe....
I felt the sensation she sent to me with her good idea about the infinite love like a infinite spiral, a spiral square corners with which we come and remind us to enter into our own life cycle repetitive, with constant absurd that we devour ...
That like a square spiral repeats along of Our vital Time...concentrically, which like a sieve, leads to a strangely epicenter known, and intuitively expected, without remedy, without cause ... going into that gap, that end ... as when we pull chain toilet and see the water turn on itself ... that is our natural movement, spontaneous and inevitable ...
I want out of this endless spiral, I jump and see what's out of my multiverse of myself ...
may die tired of ourselves ....
tired of living in a Groundhog Day all the time ...
have told us that there are days and hours, weeks and seconds there, but I am not convinced ... I see endless hours and weeks snapshots, I see constant reminders,perhaps obsessive ...
 I want out of myself and lose myself in your universe ...





I who am here now could be doing websites as I told my mother I would do
but I'm here ... 
she imagines a reality to me... another reality diferent than the real reality.. 


I woke up from a nightmare at five o'clock, and then I returned to sleep, and when the alarm has sounded my mind could'nt begin to think so quickly ... I needed to sleep a little more, like you five minutes you tend to say ...
the thing is whether I could know where I would be today?
I promise that a large part of me is with she, wherever you are ...
probably sleeping ...

still alive those who are not present, still alive in my dreams, my memories, everything remains the same road that he went to walk ...

*teach me to jump into your cool calm....

+ info: http://www.eduardpunset.es/12802/apoyo-psicologico/como-deshacerse-de-la-tristeza



català*


Recordo el meu viatge amb metro fins al final de la línia.Vaig sortir del seu llit i vaig dormir al vagó del metro, cansatda... 


A la sortida m'esperava el cotxe per rodar cap al sud.
Potser dos dies per parlar, somrient, fumant, bevent i cantant la mateixa cançó en el temps una i altra vegada ...

Prengui en un altre moment si us plau ... em va dir: temps complet ... fica-la una altra vegada Sam ...

a sentir els primers acords d'aquesta cançó oculta em vaig enfonsar en el meu propi univers únic i multifacètic ....


Vaig sentir la sensació que em va enviar amb la seva bona idea de l'amor infinit, com una espiral infinita, quadrada amb cantonades, una espiral quadrada amb la qual venim i ens recorden que hem d'entrar en el nostre propi cicle de vida repetitiva, amb constant absurd que ens devora ...
Que com una espiral quadrada es repeteix al llarg del nostre temps vital ... concèntric, que com un colador, condueix a un epicentre estranyament conegut, i s'espera intuïtivament, sense remei, sense causa ... entrar en aquest buit, aquest fi ... com quan es tira de la cadena de vàter i veure convertir-se l'aigua en si mateixa ... aquest és el nostre moviment natural, espontàni i inevitable ...


Vull sortir d'aquesta espiral sense fi, saltar i veure el que està fora del meu multiunivers de mi mateixa ...poden morir cansats de nosaltres mateixos ....cansats de viure en un Dia de la Marmota tot el temps ...ens han dit que hi ha dies i hores, setmanes i segons, però no em convenç ...
Veig moltes hores infinites i setmanes instantànies, veig recors constants, potser obsesius ...


Vull sortir de mi mateixa,  i em perdo en el teu univers ...


Jo, que sóc aquí ara podria estar fent llocs web com li vaig dir a la meva mare que fariaperò jo sóc aquí ...s'imagina una realitat per a mi ... una altra realitat diferent a la realitat real ..

Em vaig despertar d'un malson a les cinc, i després vaig tornar a dormir, i l'alarma ha sonat però la meva ment no podia començar a pensar tan ràpid ... Necessitava dormir una mica més, cinc minuts més com  tendeixes a dir ...


la cosa és que si jo podia saber on estaria avui?


Els prometo que una gran part de mi està amb ella, siguis on siguis ...
Probablement dormint ...



encara són amb vida els que no estan presents, encara amb vida en els meus somnis, als meus records, tot segueix el mateix camí que haviem començat a caminar algún día ...



* Ensenya'm a saltar a la calma freda ....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...