Passa al contingut principal

gaudeix de la por*

*les noies que van en bicicleta...
per la ciutat...
surten preparades en el precís instant...
que camino jo pel seu costat...
per il.luminar-me?

me encanta pasear de tu mano, entre tus miradas, y después tus labios...por las calles sin nombre de la ciudad sin centro... de miel, de te, de limón... sabes... encontrarte... en tus ojos*


te escondes entre tus palabras, tus besos te despiertan del miedo... a escuchar de nuevo al diablo que baila en tus destierros...cuidate del diablo... veo en tus ojos, la luz, de confiar, de vibrar con cada caricia de nuestros labios... de ilusión de mar...


ara és el moment d'escapar...
http://www.youtube.com/watch?v=nj-Ce7G5mx8


et veig...als teus ulls, em mires... vols entendre el que rodola a la teva ment...
vols entendre el perquè de que no puguis parar de fer-me petons...
per que no pots deixar de agafar-me les mans...
per que no pots deixar d'estimar-me...


la ciutat es perd entre els pensaments...
els records...
el petó de sobte...
improvitzat...


el cafè espera... 
al xiringuito de la massana...
te amb llimona i mel...
per les que pateixen mal de gola...


aquests dies són xungos, agafes refredats com si res,...
entre els aires condicionats, els cotxes, el vent del carrer...
el solet del migdia...


mirava a l'arbre aquell del banc... estirada... intentant meditar...
en blanc... en blau cel, sense núvols ( sel's haurà emportat el vent...
vols fer tots els camins?
vull aprimar-me...
perdre la panxa...
perdre la vida en complexos i pensaments que et regiren els moments...


confia, i vaig confiar... i la bomba m'ha esclatat a les mans...
no cridis!, no et queixis!... tot es desfà....
amb molt de pes...
amb tot el pes... del no res...
amb les bosses massa carregades, surto del súper... i de camí es trenca la bossa...
equilibra el pes...
es que ara les fan molt primes...


els records que em lliguen a la teva esquena...
la vida no va ser igual sense tu...
de què em serviria viure si al final no et trovés...


al mar...
no puc treure-me-la del cap... 
la imatge de tu i de jo, banyant-nos.... juntes... a la platja... amb solet...
amb cançons canyeres...
per conduir...


la moto va caure, el vent... el ventàs de l'altre dia...
la vaig trobar amb tot...
al final ho vaig fer tot....


diu...
és una filòsofa de la vida...


ella no diu res del que sent, te por de dir res que pugui trencar l'encant del moment...


el camí, és tot allò que fem cada dia, mentre pensem en tot allò que ens agradaria que succeïs...
i mai succeeix...


dubte, la por... les idees...
potser t'hauria degut dir que et quedessis amb mi en comptes de deixar-te marxar... a l'escola...
et veig pujant les escales... i no et gires...
per veure'm marxar....
tens massa coses al cap...


jo em quedo allà miran-te... com mires al terra sense saber què vols, què sents... què faràs....


no puede tener novia porque es una neurótica y se aburre si no tiene altibajos o alguien que le haga sonreir siempre...


vaya el típico tira y afloja....


a l'altre banda de la finestreta... al obrir la porta em sento com quan entrava al cotxe de la meva tieta... quan em venia a buscar allà on fos...
em mirava, fumava... i es veia trista... solitaria... no volia, no vol, mai ha volgut perdre la seva llibertat de fer el que vulgui quan vulgui ... sense haver de donar explicacions a ningú... raons...
si al final ho te tot... i ella és la jefa de la seva pròpia vida... ella decideix...


yo he tenido esos momentos neuróticos...


competim al mateix quadrilàter?


si al final ho tinc tot...


demà és el concert, entrades esgotades.... quina llàstima!
vaig somiar amb vaques...
i es para tot en el  moment de les paraules...


una dutxa, un diable... que regira les idees lliures i sinceres..
confia, confio...
i la cosa s'extingueix en un instant...
(necessito un dia radiant....
res comença i res s'acaba...
tot esclata i es belluga...


no he deixat mai d'estimar a ningú...
a ningú que li hagi dit que l'estimava...


Cómo se llamará el libro? Absurdeces varias...
El niño del albornoz no para...
sientes, pateixes...
rutlla...
insegura?
si, no... potser....


por? gaudeix-la...
treu-li pes!
si la vida et canvia....


només les persones canvien a les persones...


ella es inocente, frágil, fácilmente corrompible...
como el agua... influenciable, buena persona... buen corazón...
(y con un punto de malicia)
como el amor que llega hasta los huesos....


el otro día por la noche, mientras dormía, en sueños, mi novia me escuchó hablar en ruso...
eso es porque soñando usamos el 90% de capacidad del cerebro...
y quizás inconscientemente se ruso....


un barquito de papel en el mar....


el soldadito de plomo....


el mito...


una sombra en forma de pato donald....


sin riesgo no hay gloria...
(pero eso sin contar que "gloria" pueda ser una persona....


andé todo el camino y al final me di cuenta de que iba descalza...
pera.


lo que hace el alcohol... tres cervezas y dos tequilas... 
el orgasmo es tuyo, sólo tuyo, como la embriaguez...
como tu camino...


ese dibujo está hecho por un chico... 


la gente no va a peor...hay un tipo en la barra que no se que le pasa conmigo... si quizás se esté enamorandose de mi*


211211
luna llena, 
lluna plena...


distraete con las cosas...
en la churrería pasan más cosas de las que pensamos...
una llamada perdida....
inconexa... diluyente de sentido.... no es tan importante...
sólo tengo miedo....


miedo al silencio....




camareras, janis joplin... cosmic blue*


vuelven los 70...
creïble i real...


se escapa... se va, se fue...
derramas tus labios en los mios....




romanticismo capitalista....
mejor ser libre e ignorante...


una sonrisa...
natural....antojos...




volia temps, espai... pensar...
dormir, alguna cosa...volia...
que no vaig entendre....


la meva....
de2


ddos


el encofrador negro*
(y blanco...


soy el poeta de la ....


(tu te cres que me tiene que haces sentir mal una tia más fea, gorda y loca que yo?


confía....


en que?
en mi....
en ti*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...