impremta al centre de barcelona....fashion....
eres como el flamenco, que enamora...
*brisa marinera...remienda tu corazón con la sonrisa más morena...
el tercer ull...
música rusa...
desde rússia amb amor...
gimnàs gratuït pels aturats i aturades...
sistema cartesià...
sopresa, llegint el diari...
de vegades sembla que les coses vinguin rodades...
però també ho semblava l'any passat, o fa dos...
o....
buff
la qüestió és viure el moment, el nou concepte d'existencialitat nascut aquest cap de setmana
a València: karmen diem*
avui he vist el mar...
des de la finestra
increïble...
...l'he vist!
com brilla la seva lluentor...discreta
distingida... l'ombra que deixa veure és tan allargada com un sol de vespre de tardor...
les onades van i vénen...
encara no aprenc del mar, de la mar...
vull veure-hi clar...
però m'agrada somiar...
i entreveure el què diuen als meus somnis...
aquelles que apareixen...
per què pot canviar la meva realitat de desperta...
el tercer ull... és entre els altres dos... ben endins...
i formen una piràmide, un triangle equil.làter...
en el que es basen les piràmides d'egipte, les dels azteques... les dels hindús, budistes,
alguns pobles perduts de l'àfrica...,etc
així aquest ull, científicament es diu, glàndula pineal...
per que te forma de pinya, de pinyoner... d'arbre de nadal...
tot un mite... tot un tòtem... tot un símbol....que no sabem ben be perquè
fiquem a casa nostre, entre els que més estimem, els dies més especials de reunió...
dons be, ... aquesta glàndula es veu que és la que ens provoca els somnis...
és des d'on viatgem al passat, al present, al futur, o creem una realitat rara...
de somni, de malson, del que sigui,... és allà on podem volar, on podem tornar a la classe a
la que anàvem de petits... on podem arribar tenir relacions sexuals amb la Leonor Walting...
o salvar a tota la gent de les rambles d'un Tsunami...
o retrobar-te amb una família que sembla la teva...
a les festes de Gràcia...
veïent com a la plaça del respall sona la cançó de "la bamba"...
al mig del carrer...
un conill, com el de "Alicia al pais de las pesadillas"...
tirat al terra, amb el rellotge de butxaca trecat entre els adoquins...
amb hermilla de ratlles....
tapat per un diari enorme, on el titular diu "Tercera Guerra Mundial"....
potser tots els somnis són en realitat un mateix somni, com un puzzle....
tinc la moto a Sants... esperant...
hi ha ciutats a les que sembla que hi hagis estat sempre....
(o potser en molts somnis, o en altres vides...
jo no crec en les "altres vides", ni en la reencarnació...
crec que ens enrecordem de records dels nostres avantpassats,
que són records que ens transmeten amb l'adn, i nosaltres només
els revivim en somnis, per exemple...
*esperant veure't...
tant em fa la feina, sinó és per veure't...
tant em fa la resta del món...
si no el veig des dels teus ulls...
m'ha quedat clar que hi ha coses que han de ser d'una manera...
que no es poden cambiar... n'hi ha d'altres que si....
és el meu camí...
m'ho diu l'instint?
els somnis?
el meu somriure continu....
(no et facis il.lussions em renego, amb la vessant cartesiana de qualsevol persona educada en
aquesta societat frustrant.... però també es pot viure d'il.lusions....
és potser, la meva feina... la meva vocació...
fer somnis realitat???
genial!
(el petit princep és només un somni, se l'he deixat!
què passa, per que totes el voleu??? sentir, llegir,...pensar...
flama de foc*
l'home dels meus somnis.... sóc jo diu en Jung (la inconsciència....
gitana de carmel...
l'estratègia del carmel...
"los hombres que miraban fíjamente a las cabras*la peli de tren...
l'has vist...
parla de tot això, casualment...
el secret? és a la massa (això és tot amiga!
*link:http://es.wikipedia.org/wiki/Los_hombres_que_miraban_fijamente_a_las_cabras
és una peli que no hagués mirat a la meva vida...
pel nom... però parla de tot el que fan i no volen que creïem
que és veritat...
De l'enigma vaig trobar en David Wilcock l'altre dia...
i sembla que tot balli al seu do*
un poble molt proper (Garray)
va nèixer al vagó del tren...
per casualitat...
pel carrer dels àngels...
*sona música a la botiga de maletes...
quina música és aquesta laia?
dons és música del fil musical, música de rússia...
de rússia?
sí, és que així no han de pagar a l'SGAE....
ulls com taronges, esclops i taronges...
tot rodola...
em cau alguna cosa al cap, passejant... amb el sol..
una taronja de taronger de València,
al pont de fusta...
què és aquella cúpula...
el museu de Belles arts
entrem?
vale...
caminem entre obres menors del renaixement i barroc espanyol...
al segon pis... al mig de la sala més gran,
la companya de pis... de la noia que ens ha deixat l'habitació dibuixa un quadre,
al seu estil..
ens acompanya a l'estació del nord...
il.luminades pel sol de mitja tarda...
un regal...
de conversa...
i somriures rapids...
(nem massa de pressa?
V* (de vampir, de vegà, de valència, de victoria, de viure...
diners...
he somiat que em quèien les monedes, com en aquella cova de Cantabria...
(l'origen...
s'em cauen totes les monedes al llevar-me del llit...
de bon matí...
són un tòtem??¿* el tòtem per tornar....
a pensar tot el temps en tu....
... desprès de fumar ens acomiadem....
mandarines?
miro l'entrada del museu (gratuït en diumenge...
i surt... la pintura que pintava al bell mitg de la sala la noia
que ara marxa...
amb ulleres de john lennon, el mateix que penja a la paret del seu menjador...
el mateix que cantava "imagine"...
el món nou, 9??¿
la nova era...
(no vull sentir el soroll de les mossegades...
de veritat es canviaràn els pols a l'any 2012?
o potser el dia 12 del 12 del 2010......
(no podem pensar més enllà.... encara no....
*el moss d'eva?...
festa flamenca?
mai mai....
.... al gener!
***
mai vaig tenir res...no em tapis el sol, siusplau...és tot el que dessitjo...
dèia en diògenes..
eres como el flamenco, que enamora...
*brisa marinera...remienda tu corazón con la sonrisa más morena...
el tercer ull...
música rusa...
desde rússia amb amor...
gimnàs gratuït pels aturats i aturades...
sistema cartesià...
sopresa, llegint el diari...
de vegades sembla que les coses vinguin rodades...
però també ho semblava l'any passat, o fa dos...
o....
buff
la qüestió és viure el moment, el nou concepte d'existencialitat nascut aquest cap de setmana
a València: karmen diem*
avui he vist el mar...
des de la finestra
increïble...
...l'he vist!
com brilla la seva lluentor...discreta
distingida... l'ombra que deixa veure és tan allargada com un sol de vespre de tardor...
les onades van i vénen...
encara no aprenc del mar, de la mar...
vull veure-hi clar...
però m'agrada somiar...
i entreveure el què diuen als meus somnis...
aquelles que apareixen...
per què pot canviar la meva realitat de desperta...
el tercer ull... és entre els altres dos... ben endins...
i formen una piràmide, un triangle equil.làter...
en el que es basen les piràmides d'egipte, les dels azteques... les dels hindús, budistes,
alguns pobles perduts de l'àfrica...,etc
així aquest ull, científicament es diu, glàndula pineal...
per que te forma de pinya, de pinyoner... d'arbre de nadal...
tot un mite... tot un tòtem... tot un símbol....que no sabem ben be perquè
fiquem a casa nostre, entre els que més estimem, els dies més especials de reunió...
dons be, ... aquesta glàndula es veu que és la que ens provoca els somnis...
és des d'on viatgem al passat, al present, al futur, o creem una realitat rara...
de somni, de malson, del que sigui,... és allà on podem volar, on podem tornar a la classe a
la que anàvem de petits... on podem arribar tenir relacions sexuals amb la Leonor Walting...
o salvar a tota la gent de les rambles d'un Tsunami...
o retrobar-te amb una família que sembla la teva...
a les festes de Gràcia...
veïent com a la plaça del respall sona la cançó de "la bamba"...
al mig del carrer...
un conill, com el de "Alicia al pais de las pesadillas"...
tirat al terra, amb el rellotge de butxaca trecat entre els adoquins...
amb hermilla de ratlles....
tapat per un diari enorme, on el titular diu "Tercera Guerra Mundial"....
potser tots els somnis són en realitat un mateix somni, com un puzzle....
tinc la moto a Sants... esperant...
hi ha ciutats a les que sembla que hi hagis estat sempre....
(o potser en molts somnis, o en altres vides...
jo no crec en les "altres vides", ni en la reencarnació...
crec que ens enrecordem de records dels nostres avantpassats,
que són records que ens transmeten amb l'adn, i nosaltres només
els revivim en somnis, per exemple...
*esperant veure't...
tant em fa la feina, sinó és per veure't...
tant em fa la resta del món...
si no el veig des dels teus ulls...
m'ha quedat clar que hi ha coses que han de ser d'una manera...
que no es poden cambiar... n'hi ha d'altres que si....
és el meu camí...
m'ho diu l'instint?
els somnis?
el meu somriure continu....
(no et facis il.lussions em renego, amb la vessant cartesiana de qualsevol persona educada en
aquesta societat frustrant.... però també es pot viure d'il.lusions....
és potser, la meva feina... la meva vocació...
fer somnis realitat???
genial!
(el petit princep és només un somni, se l'he deixat!
què passa, per que totes el voleu??? sentir, llegir,...pensar...
flama de foc*
l'home dels meus somnis.... sóc jo diu en Jung (la inconsciència....
gitana de carmel...
l'estratègia del carmel...
"los hombres que miraban fíjamente a las cabras*la peli de tren...
l'has vist...
parla de tot això, casualment...
el secret? és a la massa (això és tot amiga!
*link:http://es.wikipedia.org/wiki/Los_hombres_que_miraban_fijamente_a_las_cabras
és una peli que no hagués mirat a la meva vida...
pel nom... però parla de tot el que fan i no volen que creïem
que és veritat...
De l'enigma vaig trobar en David Wilcock l'altre dia...
i sembla que tot balli al seu do*
un poble molt proper (Garray)
va nèixer al vagó del tren...
per casualitat...
pel carrer dels àngels...
*sona música a la botiga de maletes...
quina música és aquesta laia?
dons és música del fil musical, música de rússia...
de rússia?
sí, és que així no han de pagar a l'SGAE....
ulls com taronges, esclops i taronges...
tot rodola...
em cau alguna cosa al cap, passejant... amb el sol..
una taronja de taronger de València,
al pont de fusta...
què és aquella cúpula...
el museu de Belles arts
entrem?
vale...
caminem entre obres menors del renaixement i barroc espanyol...
al segon pis... al mig de la sala més gran,
la companya de pis... de la noia que ens ha deixat l'habitació dibuixa un quadre,
al seu estil..
ens acompanya a l'estació del nord...
il.luminades pel sol de mitja tarda...
un regal...
de conversa...
i somriures rapids...
(nem massa de pressa?
V* (de vampir, de vegà, de valència, de victoria, de viure...
diners...
he somiat que em quèien les monedes, com en aquella cova de Cantabria...
(l'origen...
s'em cauen totes les monedes al llevar-me del llit...
de bon matí...
són un tòtem??¿* el tòtem per tornar....
a pensar tot el temps en tu....
... desprès de fumar ens acomiadem....
mandarines?
miro l'entrada del museu (gratuït en diumenge...
i surt... la pintura que pintava al bell mitg de la sala la noia
que ara marxa...
amb ulleres de john lennon, el mateix que penja a la paret del seu menjador...
el mateix que cantava "imagine"...
el món nou, 9??¿
la nova era...
(no vull sentir el soroll de les mossegades...
de veritat es canviaràn els pols a l'any 2012?
o potser el dia 12 del 12 del 2010......
(no podem pensar més enllà.... encara no....
*el moss d'eva?...
festa flamenca?
mai mai....
.... al gener!
***
mai vaig tenir res...no em tapis el sol, siusplau...és tot el que dessitjo...
dèia en diògenes..
Comentaris