Coses que penso i m’enreden la ment.
Recessió, ressaca de sentiments.
Fum i boira, sensacions promogudes per la por en engrunes.
Si canvies molt ràpid de un mac a un pc tens problemes amb fer servir la tecla de control vers la de la poma.
S’ha de tenir en compte que el ratolí només te un click i que l’arrova de Internet s’aconsegueix amb equacions de comandaments diferents.
Avui puc escriure. A la feina.
Com fa gairebé sis mesos feia. Ara tinc feina i no puc dedicar-me tanta estona a escriure.
Sóc massa exigent?
De vegades penses coses que sorgeixen de raonaments sense fonament real.
T’enredes. Amb aspiracions, necessitats intangibles, irreals, innecessàries...volem tenir problemes en què pensar?
Malalts que s’estimen més estar malalts.
Malalts que ofeguen a aquells que estimen amb les seves malalties.
Et fiques en un jardí.
I no saps com sortir.
Ansietat? Impaciència? Impulsivitat?
Vanitat.
La V*.
És la lletra que te un significat per a mi que no se definir concretament però que em centre en una posició emocional confortable.
M’aporta tranquil·litat.
La posició mental V.
Avui l’he trobat.
Se que aquesta V fa referència directa a una paraula però recordo quina és.
Potser V de Vendetta, com la pel·lícula.
No. No l’és.
Avui surt una notícia d’un polític nord-americà que anava en contra dels homosexual i s’ha declarat homosexual obertament.
Ho ha fet perquè l’han enxampat a un prostíbul de nois joves d’allà.
L’antena de la ràdio no funciona correctament, això fa que cerqui altres emissores que se sentin be.
He trobat Ràdio 4.
Trucava la gent per testimoniar la falta de llum i aigua a moltes poblacions d’arreu de Catalunya després de la gran nevada.
Ahir un professor de la UPC especialitzat en electricitat deia que la nostra societat es massa depenent de l’energia elèctrica.
Que hem de tenir alternatives o fer servir diferents energies, si és possible, ja que a molts indrets només arriba l’energia elèctrica.
Tenim la mateixa xarxa elèctrica que es va fer als anys 50 a la majoria de tota Catalunya.
També les catenàries dels trens de Rodalies daten d’aquesta època.
Hem de tenir en compte que ara som molts més de 6 milions.
Molts més recursos econòmics fruit dels impostos.
Molts més càrrecs per cap a la política.
Prohibir fer fotocòpies.
Ella diu que va a comprar la fruita al badulaque de la cantonada que regenten dos paquistanís.
Un d’ells és molt borde i l’altre és un encant segons ella.
El paqui encantador li fica les millors peces de fruita i li diu si està millor o pitjor una fruita o un altre.
Un dia li va dir a la noia si volia maduixes i ella va dir que no.
Quan va arribar a casa i van endreçar la compra va veure unes quantes maduixetes escampades per la bossa.
Unes quantes maduixes desconegudes.
Li havia regalat el paqui bo.
Ella va tenir un bon pensament i un gran somriure que no te preu des de la distància.
Així ara sempre ella torna cada vegada que ha de comprar a aquesta botigueta de queviures.
Hi ha gent de tota mena.
Una altre va a comprar tabac normalment a un bar que està davant del seu pis.
El senyor del bar és molt amable amb ella i simpàtic, i de tant en tant li regala un encenedor.
Si s’envà la llum li deixen una espelma.
Si es queda tirada sense bateria li intenta arrencar el cotxe amb unes pinces que te al maleter del seu cotxe.
Si va guanyant el barça li diu. Holes i adéus, congratulant. Tot el temps.
De vegades aquesta noia vol tabac i punt.
I va com d’amagat al bar de la noia xinesa i compra tabac i se’n va.
No li ve de gust saludar ni ser saludada, vol passar desapercebuda.
Hàbits de consum.
Al seu menjador no es pot fumar tabac però porros si.
Ella fuma al balcó.
Des de el seu balcó es veu l’edifici on vivia una tieta meva. Plou i se’m mulla la cigarreta.
Des de el balcó de la meva tieta es veia la Sagrada Família.
En realitat era la germana de la meva àvia i va morir fa anys.
Em regalava xilofons petits de joguina.
Shweeppes de taronja: en vaig prendre moltes a aquell pis, a la vegada que intentava fer xiular el xilofò, alguna vegada em sortia la Shweeppes pel nas.... i m’encantava, sempre volia anar al circ que hi havia a la plaça de les Glòries, però la meva mare m’ho tenia prohibit anar al circ... perquè feien mal als animals.
A aquesta dona li ficaven coca-cola i deia quin vi més bo!
Si et veia una mica grassoneta et recomanava anar a passejar per fer exercici, fes veure que vas de compra, amb el cistell, però sense comprar res; deia.
Carrer Aragó.
Carrer Enamorats. És on venien els recanvis d’unes bombones d’oxigen que feia servir el meu avi per poder respirar.
El meu avi que anava a peu de mar, al port vell, per veure el mar.
Amb l’autobús 62 crec.
Venia de la zona de Les Tres Torres on tenien el pis. Molt a prop de l’antic estadi de l’Espanyol.
Agafava l’autobús.
El dijous passat vaig passar per aquella zona. És una zona on és impossible trobar un Döner Kebab. Dono fe ja que vaig estar gairebé una hora i mitja buscant.
Només hi ha creperies bretones, pizzeries italianes de pizzes de massa fina, restaurants japonesos cars, delicadeses, etc.
Últimament trobo que els llocs que fan kebabs i els xinesos dels restaurants xinesos estan menys simpàtics de lo habitual.
Abans anaves a un xinès i tenies regal, xupito, entrant de pa de gambes, menús a 5€, etc.
Ara els menús potser mantenen el preu però han capturat la forma de ser dels cambrers autòctons de ser normalment ariscs i soberbis.
El dimarts vaig anar a un bar normal a prendre un entrepà i vaig demanar un suc de taronja i em van portar una copa plena de Shweppes de taronja. Com ja sabeu sóc experta en aquest tipus de beguda. Li vaig dir al cambrer i em va mirar de manera estranya. Va anar i va tornar i em va dir que tenia més raó que un sant.
Diví dimarts desprès d’un dilluns de neu.
És tant estrany veure tot ple de neu i l’endemà que sembli que no ha passat res.
Permissivitat excessiva.
Compartir.
Racionament.
Auto engany. Doble moral.
Espais multi sensorials.
Tinc ganes de tornar a fumar.
Ja és l’hora d’anar a dinar.
Això em passa per pensar massa.
Si respiro fort s’esvaeixen els fums.
Mirar les coses bones que hi son, està ben ple.
Tinc moments d’ impulsivitat, de fums.
Desmarcar-me.
Empaitar la boira.
Situació de risc.
La gent encara que tingui problemes ara, quan ja es restableixi tot, i el subministrament torni a la normalitat, deixarà de pensar en aquest problema.
Deixarà de pensar en què es gasten els diners dels nostres impostos tots aquests polítics que viuen a costa de tots.
Bakunin deia que no cal tenir govern i Marx que la nova classe social dels funcionaris enfonsarà l’estat capitalista.
Avui he sentit la cançó del grup Gertrudis que interpreta en català la lletra de Imagine de John Lennon.
Per si algú no sabia el que vol dir. Molt bona versió.
M’agrada que la gent segueixi fent allò que intenta implicar a la societat aquella cançó.
Penso que una persona que va arribar a tenir-ho tot per renda pròpia, perquè s’ho va guanyar ell, en Lennon, arribés a un punt de veure la societat capitalista com era una forma de vida abrupta. Ell que podia haver arribat a viure al marge va intentar dir-ho,
cridar-ho.
Diu: no volem banderes, no volem nacions i no volem déus pels qui la gent es mati o mati a la resta de la gent.
Volem que la terra sigui de tothom, que no hi hagin propietats, ni privilegis per als propietaris.
Ara encara tenim classes socials medievals: propietaris, treballadors, pobres.
El problema és que ara tots tres grups socials estan endeutats, lligats, encadenats a la societat de consum capitalista.
Un bucle existencial. Un peix enorme que es menja la cua. Però el peix està podrit.
Terratrèmols, tsunamis, temporals, atacs terroristes, guerres sense fi, canvi climàtic, volcans que esclaten, crisis mundials,
s’apropa la fi del món anunciada pels Azteques pel 2012?
Qui sap? Potser aquesta societat és la que m’omple el cap de tonteries, de coses que he de sentir, de demanar, de tenir, de voler, d’aconseguir, que em fan sentir malament perquè encara no ho he aconseguit?
Potser és la societat la que em provoca aquesta ansietat?
Quan s’acabi el petroli, que s’acabarà i cap polític diu res, sobreviuran.
Superviuràn aquells que sàpiguen viure sense electricitat, sense aigua que caigui de l’aixeta...
Aquells que no tinguin por a que els hi robin les propietats
Potser s’acaba a la fi la pesadesa de tenir que perdre tant de temps treballant o fent que treballem....
Potser així els xinesos tornaran a ser amables...
I els cambrers autòctons es motivaran amb el seu dia a dia....no tenint que aguantar pesades que arriben a última hora i embruten de nou una taula ja endreçada....
Potser el polític gai podrà ser gai lliurement sense tenir que tenir una imatge fictícia per poder viure del conte...
I no tindrem problemes de canvi de model de sistema operatiu ja que no existirà cap....
Potser llavors el suc de taronja serà autèntic,
perquè ja no hi haurà Shweppes.
*V: de viure, de vida, de sol, de llum, de carpe diem, de somriure, de flipar... de voler gaudir de cada instant radiant de la nostre vida.
Comentaris