Passa al contingut principal

Sincotrón. Sincotró.


Sincotrón. Sincotró.
És la paraula clau del dia.

Què és un Sincotrón pensava ahir quan veia la entrevista.
Accelerador d’electrons.

No és això el que transforma la nostra estructura cerebral.
Bravo.
El cervell és un múscul i aprèn constantment a sobreviure de la millor manera possible.
Els diners no fan la felicitat però ajuden.

Si no tens Internet ni tdt sempre et quedarà la ràdio o pensar o llegir llibres.

Els músculs s’adapten a les circumstàncies, si no t’adaptes caus.
Mai és massa tard.

21 dies per canviar un hàbit necessita el cervell.
Sempre és bo recolzar-se en imatges que et recordin aquest canvi, que t’ajudin a empaitar la boira, de caure en la temptació de nou.

Cada nit pot sortir el sol, de fet surt.
Si no plou, plourà.

No se res de res de tu, només els teus estats de Facebook.

Les presses.
Cada persona te un concepte associat a cada situació contextual...
Fora de context... o dins... cada un fem un món, propi, de cada concepte,... aquell que va darrere de cada paraula... i de cada grup social...

Plasticitat cerebral, emoció... simplicitat....
Els nens juguen amb les capses que emboliquen els regals...

Ara necessitem estimar els canvis tant com els hem odiat sempre.
Veure les coses des de altres perspectives... punts de vista....
Sempre hi ha la part positiva de tot.

Un líder proposa canvis i convenç amb les seves paraules, potser no li calen.
Si no et calen les paraules...potser et calen els actes...
Amb totes les paraules.

Les cançons noves tenen aquest punt de sorpresa que sempre atrau.

Consciència social.
Oportunitat.
El consell d’alguna persona de confiança val més que mil paraules alienes.

Emocions bàsiques universals.
La por paralitza.
Sóc invisible.
Confiar.
No hi ha problemes, hi ha solucions, la solució és el canvi.
Canvi d’entorn. Desconnexió. Les segones parts.
Als 21 anys et donen les claus de casa, una còpia per tu.
Substitutius. Consols que moltes vegades superen la realitat del passat.
No es que superin es que no hi ha comparació.
El temps passa.
La dieta de la lluna.
Desaprendre. Sediments.
Lastres.
Campanyes publicitàries polèmiques.
Tendències.
Aranyes... que cerquen websites i links per omplir les seves bases de dades.
Consciència còsmica.
Global.
D’aquí i d’allà.
Els petons de camí.
Amagar-se.
Noruz, el nou any persa que comença tot just quan ens envolta per totes bandes la primavera.
Pere II el Gran era alt.

Positivar.
El temps s’escorre.
Deduir la conducta de consum de les persones.
Enxampar l’últim tren, en el moment just, oportú. El teu tren.
El nostre destí.
Impulsos, motivacions, prendre decisions.
Alternatives...
Frens.

Ara el problema és que els joves no creem noves empreses.
Ara les empreses que hi ha son negocis fets en un altre entorn i circumstàncies.
Els emprenedors que els van engegar ara ja no es tenen en compte.
Ara hi són els hereus porucs de perdre-ho tot...
Arriscar-se sempre te un preu... el preu d’equivocar-se.... però aprens.. que la vida s’ha de viure mirant be el teu entorn...
Totes les teories ara cauen pel seu pes... ara no hi ha teoria...
Adaptar-se a la realitat actual... transparència, obertura a les xarxes socials, la societat de la gratuïtat.... sinó ho tens gratuïtament potser no ho vols...
El valor afegit és la instantaneïtat... el servei al client... la personalització de tots els productes i serveis... ara el públic som consumidors que contrastem la informació abans de comprar....
Si anem a un establiment volem rebre una bona atenció, respectuosa, volem assessorament especialitzat, personalitzat... i volem els productes i serveis a un preu raonable, seguretat a l’hora de poder tornar allò que hem comprat....ara els comerços no es poden desentendre del que venen després de recaptar els diners...
Ara la gent denuncia tot allò que no és correcte...
Aquell o aquella que no estimi allò que fa de debò... aquell i aquella que no es deixi el cor... te menys possibilitats d’en sortir-se....
Disseny, servei personalitzat, fiabilitat, rapidesa, relació personal, especialització, aplicar-se les novetats tecnològiques... tendències, estar al dia, bona distribució....
Tot canvia i els canvis porten sempre millores.
Sensibilitat territorial, s’ha de tenir en compte.

Posicionament estretegis, no confondre al públic, ser clar, senzill i directe.

El preu atrau, les ofertes, els outlets, les novetats, les sorpreses, i el saber que allà sempre trobaràs aquella cosa que necessites en el moment que la necessitaràs.
Restar en la memòria del teu públic.
Fer-te un lloc i mantenir-ho.
Cercar objectius comuns.
Conscienciació social, cultural  del teu entorn proper.
Invertir en innovar i en ampliar a noves propostes.
Comunicar coses coherents.
Economitzar.
Brandstangding:demostrar la teva qualitat en contrast amb el preu, seguretat, encetar el teu públic concretant.
Humilitat.
Segmentació.
Prioritzar allò personal, allò íntim, allò propi.
Si mires amunt veuràs que hi  ha tot un cel per volar.

Prohibit prohibir.
Google revoluciona la Xina.


Després que es fes públic aquest anunci, Google ja no permetia l'accés a la seva versió xinesa Google.cn. Automàticament, l'adreça es redireccionava a la pàgina del cercador a Hong Kong.

Malgrat la decisió, el gegant no vol perdre el pastís que representa la Xina, amb 384 milions d'usuaris, i per això mantindrà les operacions d'investigació i el seu departament de vendes al país.

L'estira-i-arronsa amb el govern xinès va començar a principis d'any. Google va denunciar que havia estat víctima d'un atac de pirates informàtics i que s'havien intervingut diferents correus electrònics de persones vinculades a la defensa dels drets humans.

Això i la censura han estat els motius que han portat Google a deixar la Xina i redireccionar les cerques a Hong Kong. Ara la pregunta és: servirà la iniciativa per escapar-se de la censura de Pequín? La intenció és aquesta, però Google ha reconegut que el govern xinès podria bloquejar l'accés als seus servidors a Hong Kong.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega