Passa al contingut principal

Immortalitat.

Immortalitat.
Avui és un dia fred, és hivern.
Debats de filòsofs a la tele, als programes que ningú veu.
Tothom vol una tele super potent i gran per veure en grans dimensions la ruleta de la fortuna o potser el genoll d’en Messi.
Pensadors i pensadores no hi caben en els debats matutins de ràdios i teles.
És més important destacar desmesuradament el fet que hagi nevat molt.
La gent es mira la tele si ha nevat, vol veure els paisatges blancs.
L’has llegit? Potser ja no et desperta gaire interès. Avui pintaré.
Faré tot allò que volia fer, deixar be tot, enllestit.
Tinc pensats els traços de pinzells amb els que començaré a esborronar la tela immensa i blanca. De vegades suposa un eufemisme embrutar aquesta pau.
I que ens espera?
La gent perd poder adquisitiu.... sous mínims, pensaments grans en ments capaces...
Haurien d’estar subvencionades... penso, crec...
Qui es mereix més que altres i perquè qualsevol ajuda?
Immortalitat.
No m’agrada tenir gelos.
Encara que de vegades en tinc.
Tenir enveja fa sorgir l’impuls de ràbia que pugna en busca de fer, de crear...
Per comparativa directe...
A mi em genera impuls...
Veure meravelles...
Necessito velocitat!
No família, no futbol i no església, com diria ben be en Brossa.
A mi què m’importa si el Barça guanya o no cap copa?
A mi el que m’importa es tenir feina... que la gent tingui feina, que els nens i nenes estudiïn i no tinguin fracàs escolar, com tenen (30% actualment a Cat.).
A mi el que m’importa és que la seguretat social funcioni be, que al gent no s’hagi d’esperar per operar-se del que sigui.
Nanotecnologia, a qui li importa?
Immortalitat, ideologia global.
Els microcosmos personals... als que no deixem entrar als demés... només per a nosaltres mateixos... patiments diaris, estressos, manies i xiulades interiors.
Aficionats a la introspecció.
Entendre’s.
Professionalitat del pensament. Vertebració. No vull passar per antena.
Tenim poca consciència de la ciència, perqué volem veure pelis en 3D?
Ho necessitem en realitat?
Necessitem veure pelis?
Sinó ens avorriríem de nosaltres mateixos?
Si jo fos un home ric... canta ... el violinista... al terrat*
Tradicions, inestabilitats.
Armes de destrucció massiva: llibres que ens detallaven amb perspectiva el que son i serem els vius d’avui en dia.
Inter activitat amb l’audiència.
La revolució de les emocions és la que toca avui.
El mite de Frankesntein, de Prometeu, de Faust, de Mephisto, d’Ulisses, de Sancho Panza.
L’antiheroi.
L’antiheroi na
Foscor interior.
Dinàmica dels humans moderns.
Educació transparent.
Autoeducació.
Google.
Aquest deceni.
El passat i el que comença.
Exclusió.
Eclosió de mitjans.
La màxima llibertat?
Més seguretat, més fronteres, més policia.
Més art i artistes marca, maraca.
Viatjar és delicte.
Avui per avui la cosa encara no està prou madura.
Qui ens ha de dir què hem de ser i perquè?
Qui és millor que els altres, qui pot dir què és i què no són els demés.
La llibertat és l’opi del capitalisme.
Anarquisme.
Què puc dir?
Quin és el meu paper en aquesta funció?
Seguir en la línia.
Què és el que preocupa als Catalans?
Ciutadans de Catalunya?
Tot segueix un fil, tot penja d'un fil molt fi.
Sentiments generalitzat de dessencís...
orgull?
de què?
de res, res més...
debats...
ideològics?
millor fem debats d'allò que volem ser demà...
o del que estem segurs que no volem ser...
No volem ser màquines a cadenes de producció, no volem ser mà d'obra mal pagada, no volem ser cambrers de mitja Europa... no volem ser les prostitutes dels nostres marits...o dones...

volem crear, vull crear...
contraatac... contra els mitjans de comunicació manipulats pels seus propietaris, per les empreses que fiquen publicitat...

Ahir dèien.... comencen les Rebaixes, i no era casualitat que sortissin imatges del El Corte Inglés...
(d'això no s'en diu Publicity... d'això s'en diu propaganda a garrotades...
Sempre ens quedarà tornar al poble a conrear un hortet...
i en acabar la feinada diària... veure l'ultima peli en 3d a la nostra pantalla plana de DinA1.

Lavabos? Unisex per favor.
Centrem-nos en les conseqüències, per favor.
Què som?
XX i XY
Malgrat la tempesta.

Sexismes. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega