Passa al contingut principal

Noms comuns.

12.000 dones a Catalunya han denunciat als seus homes durant aquest any.
A l’altre banda de la foto.
Productes Vaca.
El locutor de radio introdueix una falca publicitària amb una frase de atorga confiança a aquest producte.

Aquest acte simple i mínim li pot reportar potser 6.000€ al mes.
Tarifes suports del mitjans de comunicació ( Infoadex.com).

La ràdio és gratis. La pots sentir sense pagar, només has de tenir l’aparell adequat.
Si fan futbol a la televisió de pagament tu el pots sentir, com sempre, gratis a la ràdio.

La ràdio es basa en la seva immediatesa. Si acaba de succeir alguna cosa important, a la ràdio de seguida ho emetran.

Gratuïtat i immediatesa, son coses que sonen a Internet.
Aquestes dues paraules ara mateix són els valors afegits que més tenim en compte els consumidors, compradors i pirates.

Hi ha moltes ràdios pirates a la ona F.M.
Però ara també hi ha moltes ràdios a Internet, inclús qualsevol persona pot crear la seva pròpia ràdio a la seva web.
L’avantatge que tenen aquests models de ràdio últims és que poden comptabilitzar l’audiència, cosa que al ràdio convencional no pot fer.

Gràcies a les dades del EGM la ràdio cobra unes tarifes per incloure publicitat en les seves emissions.
Les franges horàries més cares o més buscades són la del matí (8h-primera hora) i la de la nit ( 24h – programes esportius).
L’EGM s’elabora tres vegades l’any mitjançant enquestes a persones anònimes que representen el total de la societat; els hi pregunten, per exemple:
-. Escoltes la ràdio?
-. Digues una emissora que hagis escoltat ahir?
Són enquestes tancades i dicotòmiques d’un durada màxima de 30 minuts,
La gent ha de respondre ràpid, sense pensar massa.

En els resultats basen el preu de la publicitat.

El anunciant que més inverteix en publicitat és El Corte Inglés. Inverteix molt.
Amb aquesta inversió, fica publicitat a totes les ràdios punteres, a totes les televisions, etc.
Es garanteix que no es parli malament d’ell.
Les ràdios, que pertanyen a grans empreses de comunicació, com els diaris, basen els seus sous en aquesta publicitat.
Així no diran mai res dolent d’aquell que més els hi paga.

No es que tingui res en contra de El Corte Inglés que no tingui en contra de Carrefour, l’estat espanyol o Zara.
És només un exemple per explicar que ens diuen el que els hi va be,
Demagògia autònoma.
Dades públiques.
Grans silencis.

M’agrada saber que El Corte Inglés dona molta feina a molta gent aquí.
Però és la base que nodreix també la ideologia que aquí ens va clavant ganivetades als costats.
Els tocs de taló al terra per demanar atenció.
Fer veure que reinverteix tots els beneficis a la societat, quan el que fa es crear més negoci, per exemple.
Contractes amb assegurança de vida obligatòria.
Paguen el mínim del mínim a la gent.
Es fan amb el monopoli d’algunes petites empreses, fan que tothom depengui d’ells.
Així ningú es queixa.

T’obliguen a ficar llegiu a les escombraries per que ningú se n’aprofiti.

I tots els anuncis fets amb el cul que fan durant tota la seva existència i fiquen com volen i on volen, i ningú no diu res, inclús el col·legi de publicitari, que tant i tant crida sempre amb irregularitats, aquí no diu res, perquè és qui els dona de menjar.

La repetició, diuen en els seus vídeos formatius, fa que aprenguis.
També diuen que les dones són molt mes maques maquillades.

Desitjo i espero que aquesta situació rebenti ven aviat.
I això pot succeir amb Internet i la llibertat que atorga.
Encara que hem de saber que El Corte Inglés és un dels primers accionistes de Telefónica.
Perquè la gent segueix tenint Telefònica sabent la ideologia dels seus directius?
Perquè la gent segueix tenint Telefònica sabent que és més car i no fan cas ni tenen cura del client?

Telefónica. PP. El Corte Inglés. Acciona. Real Madrid?

S’ha de saber que La Caixa és propietària de Gas Natural, aquesta de Unión Fenosa, té accions a Iberdrola i a Endesa...de mig Barça...
Que La Caixa és propietària de Caja Madrid, que es basa bàsicament en la Asseguradora Mapfre.
Potser el Santander és el banc més independent, però perquè és qui té més diners...i així qui dona liquiditat a les entitats més grans de l’estat...
També que el Grup Planeta és propietari de l’Avui i del ABC, a l’hora.
Hipocresies, contradiccions.



Noms comuns.
Cul de sac.
*Esperar asseguts: es esperar a Godot, esperar alguna cosa que saps que no arribarà.
(Però els que se’n van... perden la cadira....

Ajudar a que els que t’envolten i t’estimen tinguin èxit.
Que allò que penses i sents tingui èxit, ressonància, que arribi. Passió.
Apropar-se a aquelles persones que són diferents.
Allò que diu la lletra de les cançons.
Llibertat.
Jo no sóc d’aquí... diu la noia... d’on ets?
Som de tot arreu, penso.
Aquells que tenim la mateixa convicció comuna de viure en pau, som del mateix lloc.
Tenim la mateixa bandera, els mateixos colors ens identifiquen.
Drets i deures. Amor, plaer, tolerància.
Pau.
Gràcies.
Paraules.

Bon dia.
Viatjar per carretera. Fonts.
Vots. Democràcia, només fa uns anys que les dones podem votar amb llibertat.
La identitat està per fer. Drets històrics i aquelles coses que ja existien molt abans.
No se li pot fer massa cas diuen, demanen que estem tranquils.
Quin és el bon camí?

Moviments.
Els polítics i les polítiques.
Títols. Capital.
Productes vaca, gos, estrella, i locomotora.

Rodar. Explicar. Papers. Producció. Il·lusió. Films.
Enllestint.
Londres.
Gol.
Escut. Colors, idees, sentiments. Llagrimeta.

El cambrer del restaurant vegetarià em recorda al protagonista de la sèrie Lost.
Assoliran. Comprovar que tot estigui correcte.
Màgia.
Moments que passen. Gaudir que no disfrutar.
El cant de la cantant.
Honor.

Va amb v o amb b?
Comunicació. Aigua de 1 Lite i mig.
A les mans.
Caps de setmana.
L’anul·lació de la identitat.
El somni de l’aigua.
Discs durs multimèdia.
La sorpresa, cicle d’emocions.
Nord-sud.com
Agenda. Cultura.
Sonen els tambors. Idea, Créixer, reptes.
Passió, motius.
Loteria.
Música.
Quotes, diners. Agrupacions, especialistes. Vins. Cava.
Ampolles. Pla B.
Temps. Bogeries.
El pitjor lavabo del món.
El més brut.
Surt ràpid.
Estoy aquí por la pasta.
M’avorreixo molt. Quan era nen i no hi havia Internet.
L’estrès excita. Diuen.
A vegades l’estrès fa que sentis una adrenalina addicional a la teva rutinària existència, que et fa creure que ets a la cresta de la ona.
Es contrauen les sienes. Potser després tens mal de cap.
Alguns VEUEN EL FINAL DE LA crisi però nosaltres no, diu un anunci...

Com Darwin L’ART I EL DISSENY evolucionen I COM DARWIN FAN SERVIR ARA, QUE ESTÀ MÉS DE MODA... el cos humà, els animals...
Per crear mobiliari.... i per ficar productes i serveis a ofertar...
Arrebossar cossos i animals...
Després dels tetris.. d’oficines....
Després de les paraules alienes...
Després de l’odi ve la calma... diuen...
Després de tot... encara queda temps per reposar les coses que facin falta...
Després dels mobles fets amb peces de lego, o mecano, o bombolles...
Després dels mobles i el merchandissing transparents (bosses dels que veus el seu contingut... com l’administració pública de Sant Cugat...

Després de tot tornem a l’origen de les espècies...
El meu primer maquillatge a la meva mare, amb rotring, i indeleble...(diu el dissenyador a la ràdio)...
Amb trames Muaré... no et maregis encara que vinguin corbes...

Què veus a la tele?
Sèries en reposició dels anys 70.
(Friki).

Què veus a la tele?
Fútbol.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
No tinc tele, no la miro.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Telenoveles sudamericanes.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Programes del cor, realityshows, etc.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Telenotícies de la2 .
(Friki).

Què veus a la tele?
Documentals.
(Friki o persona que fa migdiades).

De fet veure la tele o no tothom som frikis, perquè no s’acaba ben be d’entendre l’esperit que desprenem amb els nostres hàbits de consum, de costum.
Els anuncis son divertits?
Compte.
Tinc gana, ganga, les mides exactes. Sense cap compromís. A qualsevol lloc de Catalunya o Andorra.
Les 4P. Marketing Mix. Publicitat turística, publicity? Cambrils? (de fet es nota que aquesta falca no l’ha fet un publicitari....o no tenia res mes a ficar al temps de publicitat...perquè “publicity” de fet és fet publicitat de manera que ningú sàpiga que fas publicitat...així que mai diràs en un anunci sobre un acte sobre publicitat que fas “publicity””!!!!! Perquè de fet la publicity no és publicitat, són tècniques de fer connotar la teva marca, producte o servei sense fer servir la publicitat tradicional.

Potser hi ha massa gent fent feina que no li pertoca, i massa gent amb coneixements a l’atur.
Però com tots som una mica frikis, ja ens va bé.

Un final feliç sempre és millor acollit que un de dolent.

Déu meu, estic criant un monstre.
Fer la feina, però... no cal que els hi donis pistes... si et poden passar feina te la passaran...

Però ara tenim el poder a les nostres mans...
Podem dir la veritat, d’allò que veiem i creiem...

Podem escriure com pensem i no com ens han dit que escrivim...
Qui ha decidit que en català és “bloc” i no “Blog”... a mi m’agrada més “Blog”.
Qui ha decidit que en català sigui “el web”, jo li diré sempre “la web”.... potser perquè sóc feminista... o el que sigui...
Però em sona malament “el web”....


*Grunge. Estètica. Curt Cobain. Retalls de texans. Neix el retro-grunge als nostres carrers. L’apocalipsi de la moda.
Ja no tornarem a comprar roba, recuperarem tot allò que tenim a l’armari oblidat, quant més diferent i original siguis...millor...
Revival... cada vegada amb menys distàncies... extinció de les cadenes de moda... ja no hi ha temporades (canvi climàtic que potser ells han contribuït a conrear...
Perquè tinc més ganes d’anar a l’armari de la meva mare i/o pare a veure que hi trobo que pugui recuperar... que anar al H&M a veure com se’ls acaben les idees...és real...

A Internet tenim la clau per començar a ser més lliures, a saber la veritat...

Perquè si no ets a Internet no existeixes...
Perquè una web val més que mil paraules...
Perquè a Internet ho tens tot...ràpid, en temps real i gratis.

Aquests ítems són els que s’haurien de començar a aplicar totes aquelles empreses i entitats que vulguin conviure amb el nou esperit que recorrerà el món.

Regals fets a mà, o busques com fer-los a Internet.
Reduïm costos, ampliar el mercat, mercat creixent. Producte estrella.
Regala somriures. Detector facial.

Una caixa és gran i una capsa és petita.
Un moment. Si us plau. Escoltar i estimar.

Tenir en compte. La fogonera. La ciutat.

No vull perdre més el temps i l’energia.


Art, amor lliure de veritat. Anarquia. Bakunnin. El món.

Quina és la seva feina, dir les notícies, no ser notícia o fer-les.
Qui ha de parlar són els ciutadans i ciutadanes.
Però no hem d'oblidar que tots i totes ho som.


Per exemple, a Cuba... ara mateix els bloggers són qui porten la veu cantant... i a través dels seus escrits on-line.. transmeten les seves opinions de la realitat... potser més real que la premsa del govern... o potser no...
http://www.telemundo51.com/noticias/16352520/detail.html
http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20091125/53830870929/los-blogueros-toman-el-relevo-de-la-disidencia-clasica-cubana.html
http://www.y-cuba.com/noticias_bloggers_cuba.php



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...