Passa al contingut principal
No m’escoltis. No giris al cap quan vegis que em disposo a començar. Respira pausadament. No caiguis en la meva trampa. No em deixis excitar-te. Abraça’m poc. Només quan et vingui de gust. Escorre’t massa ràpid. Marxa abans d’hora. Crida’m a l’orella. Deixa’m sorda. Mossega’m. Agafa’m amb força. No m’esperis. Viu. Corre darrera l’estel. Deixa’m enrere.Menteix-te. Regala’m un mot. Capbussa’t al meu sofà. Escull tu la pel·li. Mira’m de tant en tant. No et tallis. Escull un color. No em besis mai tu primer. Em sents? Mai. No vulguis que m’acosti. Fica’m el dit a dins el nas. Pira’t. Posa-hi saliva. Inventa’m un nom.



No hi ha res, per tornar enrera.
Les paraules es queden curtes, tiritant.
Vaig amb la moto i miro, pero no veig res.
Escolto les bategades de la meva ment, revolcant-se entre les idees que entren i remenen, i mai surten.

No existeix el temps per mi.
No se si faig be les coses, si faig el que he de fer, si és el que realment dessitjo, si és allò que tinc por de perdre, encara que no sé ben be qué perdre... potser realment hi guanyo.

No pot ser.

Para ya!
Potser no. Potser si.
Estás be. Però perquè?

Trucas de veritat, o per alguna rao?

Miro al bar, no hi és, hi serà avui?
Perquè, perqué si.

Diguam que no tinc collons per dir-te les coses. Miram sabent que pots clavar-la encara més endins. Acluca els ulls per veure-hi alguna cosa que no sigui la teva ombra.

Perdre el temps, estimar, sentit, valors, por, seguretat, inseguretat.

No existeix l'amor dius.


L'amor es gratis. Sinó no és amor.
Et vas quedar allà on vas dir, vas fer tot allò que vas dir.
El llop.

Un àliga.
Un gat.
Un llop.

Jó sóc el llop.
Quan vegis el llop silva.
No sé perquè faig res, perquè escric res, solament se que no tinc res clar del que vull.

Flaca no me claves Tus puñales Por la espalda
Tan profundo No me duelen
No me hacen mal

Lejos
En el centro
De la tierra
Las raíces
Del amor
Donde estaban
Quedarán

Entre el no me olvides
Me dejes nuestros abriles olvidados
En el fondo del placard
Del cuarto de invitados
Eran tiempos dorados
De un pasado mejor

Aunque casi me equivoco
Y te digo poco a poco
No me mientas
No me digas la verdad
No te quedes callada
No levantes la voz
No me pidas perdón

Aunque casi te confieso
Que también he sido un perro compañero
Un perro ideal que aprendió a nadar
Y a volver al hogar
Para poder comer

Flaca no me claves
Tus puñales
Por la espalda
Tan profundo
No me duelen
No me hacen mal

Lejos
En el centro
De la tierra
Las raíces
Del amor
Donde estaban
Quedarán

* Instint, dessig, plaer, dolça, ulls sense por, dits ferits, llavis espectants...
tot por ser.
Top of mind.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...