Passa al contingut principal
Nadie se enamora de los pobres de espíritu.

Lo garabateaste en una servilleta de aquel bar como si lo estuvieras apuntando sobre tu corazón; para que no se te olvidara nunca más.

Ha arribat un moment en que no sabia ni per què plorava; si per tu, per les teves llàgrimes, o per mi. Les paraules em sonaven a mi, tot em sonava a mi; el batec del teu cor, els teus ulls tacats de negre, la teva tristesa-esperança-incertesa. La gent, el soroll, fins i tot l’escalfor del sol m’era com freda. No sé en quin punt estic, no sé què fer; estic envoltada de situacions que no em pertanyen i em sento perduda. Cada cap de setmana tapo les esquerdes amb gent diferent, però mai desapareixen. Què faig? Et sentia a tu i m'hi sentia a mi, i em feia mal.


Com molava transformar la realitat! I era tan fàcil... Només calia pitjar el botó i et sortia un somni fet de sèrie.

Un suc de taronja.

Avui tremolaba tot el dia, no se si pel fred, per intentar deixar de fumar, o per saber que habia de digerir la teva oferta de compensar-me.
Anava amb la moto i em deia a mi mateixa, no t'ho creguis, no t'il.lusionis, és una altre mentida.. un altre engany
¿Perquè?
Per què em necessites, per veure com hem fas mal?, perque saps que fas mal amb tot el que has fet,... ets conscient, ets llesta...
si tu estàs malament no tens dret de fer sufrir als demés...

Si vols alguna cosa de mi ja saps on soc.
Però jo ja no vull res de tu, ni tan sols aquestes miques que dèies que compensarien gairebé dos anys d'esperes, de mentides, d'enganys.
Potser jo visc en la realitat, però espero que la realitat de veritat no sigui la teva, aquella en la que la gent és tan mal parida i egoista, que solament es dedica a utilitzar als demés per allò que en aquell moment li vingui de gust.
No ets tan maca com voldries ser, i tot l'odi que portes a dins es reflexa als teus ulls, a la teva mirada, que ja no és digna de mirar-me als meus ulls, desprès de descobrir allò que amagaves.
La veritat.
El meu món és molt millor, de gent senzilla, humana, que comparteix, que no vol trepitjar ni enganyar ni utilitzar als demés. De gent que estima,.. potser al meu món solament som uns quants poquets o poquetes, però podem comptar els uns amb els altres de tant en tant.
Ara de veritat sento que he perdut el temps.
Símplement he malgastat energies.
Però està bé, de tot s'aprèn, demà serà una altre dia, sense tu, de veritat.
Sense el teu control, sense preguntes indignades, sense paraules buides,....
sense esperes de res... per fi sóc lliure.
Encantada de trobar-te en aquesta vida, potser ens va millor en una altre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...