Passa al contingut principal

La solució.

La solució a molts problemes està a punt d'arribar, tindràs la oportunitat de mirar al teu futur amb més seguretats i tots els objectius estaràn al teu abast.
Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu.
Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu.
El llit mig fet.
Les cançons que van sonant.
No fan res a la tele.
Bona nit.
Sense petó.
Què és el RSS? Ni idea.
T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant.
Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada.
Els treballs, les feines.
Et fa feliç el que fas cada dia?
Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer.
La baralla cau i s'escampen.
Un nen que juga sempre i les tira per la finestra.
El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia.
Qui és Job?
Sis milions de dólars.
Té els ulls blaus.
La diferència, de tornar a casa, plou, i no hi ets al meu darrera.
No noto les teves mans.
Però noto els records de tu.
La diferència de no portar darrere meu de la moto a la noia més maca del món.
Avui pujaré per la Gran vía a veure si està il.luminada la torre Agbar.
Bona nit, sense petó.
El telèfon s'esgota.
Tu treballes, jo no.
Avui és como un divendres.
Aquests divendres sense res.
Díes de tele, de res.
Potser comenci a llegir, potser comenci a dormir, tinc internet.
Pintar, perque?
Vull deixar de fumar.
No puc.
Vull fer alguna cosa que hem faci sentir útil.
El futur, no sé.
L'ara, buf, tampoc.
Vaig fent.
Necessito 150 mil dólars.
Canta lligat a la nota. Sempre a la nota perfecte.
Aquell que escriu a trossos, la vida diària està feta de petits bocins de realitat,
peces que es van amuntegant i a vegades formen algúna imatge.
Els colors són de primavera.
Però encara fa fred.
El futur?
Les matrícules no diuen res de la meva realitat, ni els mitjons, ni rentar els plats, ni sentir o presentir com per art de màgia que tornaràs.
Sorpresa!
Presentir, sentir, patir, viure, oblidar, recordar.
Una carta del revés davant de mi. Un altre cop.
La meva ma esquerra no s'aturarà fins arribar a tornar la carta i veure quina és.
Pot ser qualsevol. Però és la més maca, l'as de cors.
Quin colom series, si fossis un colom de Barcelona? Seria un colom blanc, el símbol de la pau.
Jo seria una gris, una qualsevol, una més. Potser s'emmegen les gavines, potser m'assetgen les cotorres argentines.
No te'n recordaves? Volia anar amb tu a veure un ball de dansa de nits, de cosos i ritmes.
Tot és plè de símbols.
Consciència còsmica.
Ràpida.
Consciència de que tothom està lligat per fils invisibles lligats al nostre melic.
Sóc una víctima de mí mateixa, o de la societat?
No hi ha solitut, hi ha tristesa, melanconia.
Li molesta que treguin el seu nom del edificis.
Les papallones esborrades.
L'aigua que es bessa.
Els coloms morts de sed.
El pacient anglès.
Somnis per un concurs, per enregistrar.
L'energia que ens uneix i ens fa ser inquietants els uns davant dels ulls dels demés.
Ni t'enenteres.
És la llei de Murphy, la de la cervesa perfecte?
No, d'aquella que diu que quan surts del vagó del tren sempre sortiràs el més lluny possible de la sortida que et va bé.
Milions de camins que fer cada dia, espectatives, ilusions de que suceeixi alguna cosa meravellosa.
Milions de decissions inevitables, avui sento que si vaig per aquest carrer potser viuré alguna cosa sorprenent, que trenqui la meva rutina improductiva.
Em sento frustrada per no ser rendible?
Tindria que ser un híbrid entre dona i màquina.
Una vampira.
Immortal.
El poble, els records de res emocionant, solament pau i tranquilitat.
Una vegada vaig demanar tenir emocions cada día, una
vegada ho vaig deixar tot per trencar la rutina.
Una vegada vaig tenir que tornar a començar, però en realitat sempre segueixes, sempre plou sobre mullat.
Què faré? Continuar.
No vull rendir-me.
Fer tot el que calgui o pugui, i quan no hem quedin forces, descansaré.
Potser la millor sol.lució seria gaudir dels demés, de l'obra dels demés.
Però jo vull seguir creant, o intentant crear alguna cosa.
Uns cerquen la felicitat, i uns altres saben on trobar-la.
Si no troves la felicitat et tornem els diners.
T'agrada conduir? Tú també pots guanyar. Et cuidem.
Encara sento l'ultim petó que m'has fer aquest matí m'entre em pentinaba, m'entre t'enanaves.
T'atreveixes amb els enemics més terrorífics?
Jugar o seguir jugant. Tens cartes amagades? Les vaques del Caserio. Et refíes?
El meu coll ple de senyals, la gent mira extranya.
Jo no m'enrecordava. No et reprimeixis.
Cuines petites, música de tango al ritme de jazz.
Hi ha gent que pensa que el cap solament serveix per pensar.
Hi ha dones que pensen en la suavitat.
Vull un netejador de llengua i dents.
Els meus amics eviten que hem facin mal.
A cada estic començant a utilitzar invents.
Estalviar. No gastar. Zero pressupost. Celebrities. Camarón. Ana Frank. Tabac.
Així et sentiràs més sana i més positiva. Nova temporada de vides anònimes.
Un somni pels teus cabells. Tu ho vals.
Un altre petó. Vull somiar, vull treballar i cobrar, vull viatjar, vull sentir-te.
Bona nit i bona sort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...