http://es.youtube.com/watch?v=jBfbPtcDqiY&feature=related
Aquest cançó m'ha despertat del tot aquest matí. M'ha ofegat amb allò que diu quan estava sota l'aigua de la dutxa.
M'he rentat molt bé, m'he dutxat a conciència.
Desde fa un temps, bueno, tota la vida, en realitat, he intentat sublimar en les coses que faig, fer-les de la millor manera possible, millorar cada cop, i ara més.
Si em fumo una cigarreta, intento gaudir-la al màxim.
Intento sentir tot el que pugui.
M'encanta observar-te quan estàs fumant, ja que em dones la sensació de que realment aprofites cada sensació amb tot el cor, cada segon.
Intento concentrar-me molt en tot, en cada cosa, en cada instant.
Però sempre crec que tot es pot millorar.
Estima'm per allò que podria arribar a ser, no pel que sóc, ni pe'l que vaig ser.
Estima quan menys ho mereixin, és quan més ho necessiten.
Les coses establertes són com són.
No vull aconsseguir res més que guadir, tot el que pugui.
No se si això em ve de quan era nena, de quan vaig estar tants messos a la incubadora, sis mesos, esperant a sentir, potser aquest temps, em va fer tenir aquesta ansietat que tinc per viure la vida.
M'en recordo quan aquelles tardes, quan tenia potser dos anys, i la meva mare em portava cada dia al metge perquè em puntxés al cul cortisona.
Tenia una gran col.lecció d'estris de metge que em regalaven les metgesses.
Tinc la pell del cul hipersensible.
Avui volia llegir el llibre de "La historia interminable" al metro, però me l'he deixat.
He intentat recollir la casa avans de marxar.
Tinc la necessitat de fer les coses be, sense preses, fer-ho be.
He rentat els pincells, els he tret dels pots d'agua bruta.
Ahir a la nit volia desnudar-te, i menjar-te sencera.
Però tot no pot ser, em vaig quedar adormida, estava cansada, era tard.
M'agrada escoltar-te, sentir-te, solament veure't somriure, després de tot, em sento feliç.
Allà on potser s'amaga la meva ànima sento tranquilitat i confiança.
Encara que devegades les coses del dia dia no em deixen respirar, però potser això te més emoció.
Les teves fotos, pensava que les tindries a una capsa vella de galetes, o de sabates.
Però potser tens coses semblants a les meves.
La meva mare també tenia totes les fotos ficades sense cap ordre a un calaix de l'armari, i un dia vaig fer-li comprar albums, per enganxar-les i ficar-hi, una mica, d'ordre.
La lletra "M" de les agendes de telèfons, la teva "F" de follonera i forta, la meva "S" de sexy i sentimental.
Que encara que ja m'he adonat de la teva memòria prodigiosa, hi han coses que ja se't van oblidant.
Potser desprès de tot recordis alguna cosa de profit de mi, realment m'agradaria molt, ja que jo sempre em quedo molt sorpresa d'estar amb tu, aprenc moltes coses, em quedo bocavadada, del teu latent sentit comú magistral, la teva saviessa natural. Aprofito i estic atenta. Gràcies.
M'he possat el teu abric, que sembla un bernús, i semblo potser més gran, però més elegant.
Sempre he pensat que m'he de vestir amb lo millor que tingui cada dia, no se sap mai.
Però a vegades m'ha passat que em sentia rara, com aquells dies que no saps que possar-te, que no tens inspiració, et mires al mirall i res cau tant bé com voldries, o potser t'avorreix. I agafes el primer que veus i desprès de sobte vius les coses més curioses durant aquell dia.
M'agrada sorprèndre'm cada dia, amb tu, amb totes les coses. Allò que no t'esperes sempre es lo millor.
Perdre el temps en pensar coses que potser no passaràn, encara que era potser, allò més factible que succeixi.
Al metro m'he possat a dibuixar, he agafat el bolígraf espatllat i m'he tacat els dits. Com tu ahir.
Després l'he deixat al seient del meu costat, i he intentat netejar-me amb un clínex sense aconsseguir-ho.
Ha vingut una dona geganta i amb cara de gos i s'ha sentat al meu costat. S'ha sentat a sobre del boli espatllat. Potser es tacarà tot el cul i anirà tot el dia així.
M'he sobtat, i m'ha entrat ganes de riure, però per sort era la meva parada i m'he baixat del vagó.
Les persones que anaven assegudes davant meu també s'han adona't i han obrit molt els ulls de cop i m'han mirat. Tots ens em aguantat el riure amb complicitat.
He arribat puntual a la feina.
He comprat tabac, de paquet tou què és més cool, encara que havia pensat deixar de fumar. Anava pel carrer Santa Ana, he sentit les campanades de l'hora, i m'he dit, avui no toca, ho deixo per una altre dia lo de deixar de fumar.
Fa bon dia, però potser després tindré fret a la moto, si me l'arregla el meu pare.
Després aniré a comprar menjar, llet, etc.
No vull encendre l'estufa, perquè desprès quan canvio de lloc em dona més fred.
Perdre un imperdible.
Les coses no es busquen, es troven.
Les coses no es comprenen, es senten. A vegades les has de comprendre, penses, per sentir-les.
Potser un dia et podré ensenyar les meves fotos.
Ara vens a dinar, on anirem? on em portaràs? on et portaré?
Als teus llavis. El meu somriure.
Tot es una mica subrealista.
Stand by me.
Aquest cançó m'ha despertat del tot aquest matí. M'ha ofegat amb allò que diu quan estava sota l'aigua de la dutxa.
M'he rentat molt bé, m'he dutxat a conciència.
Desde fa un temps, bueno, tota la vida, en realitat, he intentat sublimar en les coses que faig, fer-les de la millor manera possible, millorar cada cop, i ara més.
Si em fumo una cigarreta, intento gaudir-la al màxim.
Intento sentir tot el que pugui.
M'encanta observar-te quan estàs fumant, ja que em dones la sensació de que realment aprofites cada sensació amb tot el cor, cada segon.
Intento concentrar-me molt en tot, en cada cosa, en cada instant.
Però sempre crec que tot es pot millorar.
Estima'm per allò que podria arribar a ser, no pel que sóc, ni pe'l que vaig ser.
Estima quan menys ho mereixin, és quan més ho necessiten.
Les coses establertes són com són.
No vull aconsseguir res més que guadir, tot el que pugui.
No se si això em ve de quan era nena, de quan vaig estar tants messos a la incubadora, sis mesos, esperant a sentir, potser aquest temps, em va fer tenir aquesta ansietat que tinc per viure la vida.
M'en recordo quan aquelles tardes, quan tenia potser dos anys, i la meva mare em portava cada dia al metge perquè em puntxés al cul cortisona.
Tenia una gran col.lecció d'estris de metge que em regalaven les metgesses.
Tinc la pell del cul hipersensible.
Avui volia llegir el llibre de "La historia interminable" al metro, però me l'he deixat.
He intentat recollir la casa avans de marxar.
Tinc la necessitat de fer les coses be, sense preses, fer-ho be.
He rentat els pincells, els he tret dels pots d'agua bruta.
Ahir a la nit volia desnudar-te, i menjar-te sencera.
Però tot no pot ser, em vaig quedar adormida, estava cansada, era tard.
M'agrada escoltar-te, sentir-te, solament veure't somriure, després de tot, em sento feliç.
Allà on potser s'amaga la meva ànima sento tranquilitat i confiança.
Encara que devegades les coses del dia dia no em deixen respirar, però potser això te més emoció.
Les teves fotos, pensava que les tindries a una capsa vella de galetes, o de sabates.
Però potser tens coses semblants a les meves.
La meva mare també tenia totes les fotos ficades sense cap ordre a un calaix de l'armari, i un dia vaig fer-li comprar albums, per enganxar-les i ficar-hi, una mica, d'ordre.
La lletra "M" de les agendes de telèfons, la teva "F" de follonera i forta, la meva "S" de sexy i sentimental.
Que encara que ja m'he adonat de la teva memòria prodigiosa, hi han coses que ja se't van oblidant.
Potser desprès de tot recordis alguna cosa de profit de mi, realment m'agradaria molt, ja que jo sempre em quedo molt sorpresa d'estar amb tu, aprenc moltes coses, em quedo bocavadada, del teu latent sentit comú magistral, la teva saviessa natural. Aprofito i estic atenta. Gràcies.
M'he possat el teu abric, que sembla un bernús, i semblo potser més gran, però més elegant.
Sempre he pensat que m'he de vestir amb lo millor que tingui cada dia, no se sap mai.
Però a vegades m'ha passat que em sentia rara, com aquells dies que no saps que possar-te, que no tens inspiració, et mires al mirall i res cau tant bé com voldries, o potser t'avorreix. I agafes el primer que veus i desprès de sobte vius les coses més curioses durant aquell dia.
M'agrada sorprèndre'm cada dia, amb tu, amb totes les coses. Allò que no t'esperes sempre es lo millor.
Perdre el temps en pensar coses que potser no passaràn, encara que era potser, allò més factible que succeixi.
Al metro m'he possat a dibuixar, he agafat el bolígraf espatllat i m'he tacat els dits. Com tu ahir.
Després l'he deixat al seient del meu costat, i he intentat netejar-me amb un clínex sense aconsseguir-ho.
Ha vingut una dona geganta i amb cara de gos i s'ha sentat al meu costat. S'ha sentat a sobre del boli espatllat. Potser es tacarà tot el cul i anirà tot el dia així.
M'he sobtat, i m'ha entrat ganes de riure, però per sort era la meva parada i m'he baixat del vagó.
Les persones que anaven assegudes davant meu també s'han adona't i han obrit molt els ulls de cop i m'han mirat. Tots ens em aguantat el riure amb complicitat.
He arribat puntual a la feina.
He comprat tabac, de paquet tou què és més cool, encara que havia pensat deixar de fumar. Anava pel carrer Santa Ana, he sentit les campanades de l'hora, i m'he dit, avui no toca, ho deixo per una altre dia lo de deixar de fumar.
Fa bon dia, però potser després tindré fret a la moto, si me l'arregla el meu pare.
Després aniré a comprar menjar, llet, etc.
No vull encendre l'estufa, perquè desprès quan canvio de lloc em dona més fred.
Perdre un imperdible.
Les coses no es busquen, es troven.
Les coses no es comprenen, es senten. A vegades les has de comprendre, penses, per sentir-les.
Potser un dia et podré ensenyar les meves fotos.
Ara vens a dinar, on anirem? on em portaràs? on et portaré?
Als teus llavis. El meu somriure.
Tot es una mica subrealista.
Stand by me.
Comentaris