Passa al contingut principal

Les menines i els somnis.

Fa uns quants anys que vaig visitar el museu Picasso de Barcelona, durant l'exposició dels cartellistes francesos de l'època de Toulouse Lautrec, Casas, etc.
El gos que Picasso va representar era el més graciós de tot.
Tota la sèrie de traspàs de Las Meninas de Velázquez a Picasso. Veure els dos quadres un al costat de l'altre.
I és que no hi ha res més que cerqui l'art que provocar o inspirar a que una altre ésser tingui sensacions amb allò que li transmet una obra d'art. Això és el que busquen, el que busquem, comunicar. Més encara s'aconsegueix si a més aquesta persona subjecte del verí del teu art es commou i té la necessitat de buscar-te amb la seva forma d'expressar-se. Vol trobar-te en el temps mitjançant el color, les ombres, la llum i les mirades de les figures representades.
Dalí també es va obsessionar amb L'Angelus de Millet, i va intentar transmetre allò que a ell li suggeria la parella estàtica al camp de blat. Dalí somniava amb aquell quadre després de veure-ho.
L'art absorbeix l'ànima. El cos desapareix, després dels colors, solament queda dir que vols sentir el neguit de cridar, està acabat!Els teus dits sembla que s'allarguen i volen seguir fent rodar el pinzell, pots seguir per entre les cuixes teves o alenes. No pots parar. L'emoció és tan immensa que no s'acaba mai, fins que no tornis a tenir un altre tros de tela blanca al davant.
I sí que passa, de vegades,t'emociona alguna fotografia, alguna pintura, alguna cosa que puguis trobar-te a la nostra realitat "multimèdia pop-art" que ens envolta plenament. Normalment la música aconsegueix transportar-me molt a dins de mi mateixa, m'endinsa en els meus records i els manipula amb els desitjos que somnio cada nit, per crear-me la meva pròpia realitat.
Després és interessant el possicionament estratègic de les figures de Las Meninas conformant una constel.lació, la de "Corona Borealis" i un seguit de connotacions astronòmiques que van capficar a Picasso, a possar-se mil vegades d'esquenes al quadre, mirant-lo a travé del mirall que hi havia davant. Va ser el seu malson.
Els ulls cegats, camines i potser passi un cotxe i de sobte desapareguis.
Deia la meva mare, que quan era petita, va estar un any a un col.legi internada, que hi havia a la seva habitació multitudinària ment compartida una nena que acostumava a saltar de llit en llit m'entres cantava. Un dia va caure sobre una nena de cop, que dormia plàcidament, i aquesta nena va començar a dir coses estranyes. Se la van portar les monges, deien que s'havia quedat atrapada en el somni per a la resta de la seva vida.

7.8.7 jud

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...