En mi flor me he escondido
para que, si en el pecho me llevases,
sin sospecharlo tú también allí estuviera...
Y sabrán lo demás sólo los ángeles.
En mi flor me he escondido
para que, al deslizarme de tu vaso,
tú, sin saberlo, sientas
casi la soledad que te he dejado.
Emily Dickinson.
No puc pas resseguir a la menuda els anys que separen aquella antiga xiqueta de la dona que intenta respondre a la doble pregunta: "qui sóc, per què escric". Esquemàticament, algunes fites apareixen a la nota biogràfica del final d'aquesta publicació. D'un sol cop d'ull, em sedueix de veure, en el mirall dels meus versos, dels meus llibres, una serp i les seves mudes de pell: mudes que parlen i alhora resten mudes. La serp potser és com aquella que la meva mare em deia que hi havia dalt d'un sostremort: la seva intenció era d'evitar que m'hi enfilés per una escala de mà massa insegura. Jo pujava sigil·losament, fins que dos o tres travessers abans d'arribar al capdamunt, la veia, veia la serp com es despertava i, de l'esglai, arrencava a córrer fins a baix de tot. Per tornar-hi, un i altre cop, sense esmena. Temptació o repte, transgressió i mancança: l'escriptura. El sostremort de la serp era a la casa on vam anar a viure en deixar la masia, llavors del primer trasllat. Potser la primera metàfora.
Qui sóc i per què escric
Maria-Mercè Marçal
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat de sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.
Estranya companyia que m'abraces
al punt més alt de l'alta solitud
per on navego amb barques d'alegria
ullpresa d'heura.
T'obres camí en un laberint de runa
que l'aigua escala amb fletxes de tendresa.
L'enforcall de la sal covarà en guerra
l'ou del creixent?
No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cos
florit de lluna.
I hi cerco signes, alfabets d’arrels
per confegir-te un nom que no t'escanyi.
Per bastir-te una casa que no et segui
veles ni rems.
Maria-Mercè Marçal
Sentir y vivir. Es mejor lees algo que te inunde de belleza.
La frutería está llena de mujeres diversas que acuden de buena mañana fresca a comprar.
* Creer en en tus sueños, que poco a poco, día a día ves que es posible llegar a lograrlos. Después de muchos momentos de derrota, frustración y engaño. Después de arrastrar mi mirada por las calles.
Si tu no crees en ti, nadie va a hacerlo.
Las horas lentas al sol.
La playa llena de gente. Gente que habla y habla. La pareja perfecta, el chico diez y la chica danone light, se pasean unas cuantas veces por la orilla en busca de las miradas ajenas que apoyen su desdicha. Se sientan por fin en un hueco esencial para ser centro de atención.
Vuelvo mi mirada.
La chica que explica toda la historia de su último año y medio de vida sentimental a otra chica que parece haber conocido hace un par de horas.
[Miguel y yo estabamos genial, al principio me gustaba y tal, pero como cada día al salir de clase me esperaba para estar conmigo, me rayé. Me agobié. Total que pasé de él. Pero bueno, nos seguíamos enrollando. En plan pareja rara. Un día de fiesta, yo toda fumada y borrachísima, acabé liándome con uno de sus mejores amigos, pero cuando volvíamos a la residencia yo ni me acorda. Tía, le había puesto los cuernos a mi novio y yo sin saberlo. Miguel se rayó y estuvo un poco distante unos días, total que se me fue la olla, deberás pensar que esty loca, fui y compré unos billetes para los dos, para ir a Londres. Le fui a ver a su habitación de la "resi" y se lo enseñé. Así que ya me ves esa misma noche los dos en el avión sin nada más que lo puesto. Estuvimos cuatro días comiendo pan de molde con mermelada, la primera noche dormimos en el aereopuerto. Esa semana fue genial, éramos como una pareja, entramos a un bazar chino y nos compramos unas setas de esas y nos las comimos, ¡vaya viaje!.(...)etc].
30.7.7
LUNA LLENA EN TU PIEL
Comentaris