Passa al contingut principal

dominar la pasión, cambiar el chip

*recuerda apuntar las ideas y cosas que suceden, que luego se olvidan...

los oprimidos se vuelve opresores...

la gente quiere las cosas fáciles... y confiables... no tener que pensar mucho, seguir rutinas diarias que te pueden enajenar...

la gente prefiere no saber a saber... mientras vaya bien la cosa... sin tener que cambiar nada de si mismas... ir tirando... sin revolucionarse...

Igual hay mucha gente que no sabe crear nuevas ideas... nuevas estrategias... no sabe fusionar ni ver oportunidades... seguramente porque no está entrenada...

muchas veces veo muertos...
sombras, siluetas de personas... que solo se mueven a costa del resto...
piensan quizás que crear es algo sencillo... y lo intentan por si mismos pero se caen en el abismo...

porque detrás de una idea creativa hay toda una vida dedicada a analizar el entorno... las necesidades... y el futuro...

normalmente me he ido encontrando con este tipo de personas en trabajos, escuelas y amistades... la mayoría con el tiempo reconoce... algo...

es normal están a otro nivel vital... ni mejor ni peor... distinta...

en mi linea hay personas que bailan y sonrien habitualmente...

hay que pensar que si quieres vender algo a esos grupos de personas diferentes tendrás que hacer algo en su linea... no en la tuya... porque nadie lo entenderá...

*son 7 estados de consciencia...

"Eso significa libertad: tener una pasión, y de pronto, dominarla."
(del libro Zorba el Griego)

Está claro que pensar en negativo no lleva a ningún lugar...
pero a veces cuestar cambiar el chip.... llegar a casa e intentar no desfallecer... caer rendida... comprender que solo es desgaste mental... de darle vueltas...

aparcar el miedo... y mirar hacia las cosas como oportunidades para mejorar una misma... 

igual  a veces se ve como los malos andares de algunas personas se les devuelven... como el boomerang...

que me recuerda a un gatopardo corriendo por la estepa...

poco a poco se pueden hacer cosas...

aprender... buscar y encontrar nuevos caminos...

si estás en la brecha... cualquier nimiez puede darte la solución...

si vas con buena vibra la gente lo nota... espero... igual la recompensa eres tú misma...

buscando islas mentales...

desenpolvar un viejo recuerdo infantil... algún sueño olvidado...

pero yo siempre he tenido las mismas pasiones... dibujar... hacer fotos, videos... escribir... leer incluso... la música... bailar... nadar... los animales... la geología... la historia... los barcos... las cometas... las poesías...

los dragones...

el corazón del dragón...
las espirales...

las arañas... los gatos negros... los perros... las ovejas... las vacas...

el fútbol...

la comida...

los discursos...

pero se ve que precisamente el éxito o reconocimiento suele llegar en un ámbito que no es tu vocación...

alguna que te encuentras en el momento más sombrío puede... a pesar de tus dudas... llevarte a la gloria...

el festival era en Hinojosa...
cartelera:

Smashing Pumpkins
The Cure
Depeche Mode
Fangoria
Oasis
Bauhaus
Mago de Oz
Lacrimosa
Cradle of filth
Nightwish
Therion
Teathre of tragedy
M83
Evanescence
Rammstein
Marilyn Manson
Within Temptation
Extremoduro
Marea

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...