Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

noches hipster

¿en que idioma piensas?
la mayoría del tiempo en castellano, a veces en catalán e incluso a veces en inglés...
eso pensaría mientras subía aquella calle Balmes... de aquel día...
era esa época...

he conseguido pasar el nivel 82 del Candy Crush Saga con la pantalla rota, sin ver una de las columnas... estoy adquiriendo facultades....
sobrenaturales...
ayer escogí bien el atuendo...
y el pelo me quedó bien...
lucía...
me volví a enamorar por un segundo, de mi amiga, que hacía tiempo que no veía... desbordada... por hacer cosas por los demás, sin esperar nada, a cambio...
me dejaría llevar a ningún lugar...
con el guapo subido...
de pensar en ti, seguramente...
de los orgasmos digitales...

o es que la noche me confunde....
y no se si es el exceso o la ausencia de oxígeno en mi cerebro...
pero me siento mal...
y ahora mismo la única manera de desfogarme es escribir aquí...
mal emocionalmente, derrotada...
perdida...

y hacer las cosas por inercia...
fluyendo... queriendo a quién me quiera…

carícies

i se si apropo la orella...
podré sentir el mar...

i miro al fons del carrer, el meu, aquell dels meus somnis...
ara seria el moment ideal per fer-li una foto...
mullat, de nit... de vespre....
de llums de cotxes, de colors... reflexades pels vidres de les botigues...
dels altres cotxes...
qué valents que som...

no puc fer la foto perquè el meu telèfon mòbil està bloquejat...
he vingut a una manifestació per denunciar la pujada de tarifes del transport públic...
i no hi ha ningú...
dotze furgons blindats... policia....
i jo...
amb el meu passamuntanyes...
negre...

l'ordre del dia...
la meva mare em deixa tirada, em diu que m'he equivocat jo, i tornem...

biaix positiu...
si us plau!
l'atlàntida....
i un tsunami
(com al meu somni...
aniré a nedar aviat...

potser m'estic quedant sorda... de tant escoltar música... tant fort...
i què?

s'ha venut l'esclavatge a canvi de la llibertat...
respiro...
és genial...

dues ampolles de vi, negre... ben endins...
màgia...
a l…

sala de maquinas

un momento en una agenda...
http://www.youtube.com/watch?v=V39fCMCdVXc&feature=share

a nadie le gusta que le digan lo que tiene que hacer...
y a una gata menos...


si hace algo malo...
lo hace para llamar la atención...
disimula...
mal...
y sigue a su rollo
a su pelotita brillante y rosa...
la empuja suavemente con la manita de pelo negro...
no tiene mucha fuerza en las manos...
creo...
y quizás tampoco ve muy bien...

si viene alguien la mira mal...
si no viene nadie pasa de mi...
a veces no...

mis grandes errores...
mis grandes aciertos...
siempre en el límite de la locura...
sembrando el caos...
o la nada...
¿somos realmente lo que creemos de nosotras mismas?

y si se enciende...

lo que vi....
es más....
es inevitable...
y sonrío...
te roza y te quema...



(Viento que me trae
los aromas de tu cuerpo
viento que me deja
y me pierdo en mi silencio...
un susurro...
un desatino...

está claro que si pides... si te mueves hay más posibilidades...
seguro...
si te quedas parada, esperando...
no…

somnis reveladors

he somiat moltes coses avui...
i en l'escalfor de la nit...
em desvelava però no gosava en aixecar-me...
(ara podria fer qualsevol cosa...
però escric...
com si fos dolent...

ahir tenia intuicions...
venint amb la moto...
em sentia com aquell dia, d'aquests que només hi ha tres a la vida...
singing in the rain...

si no saps perquè algú t'agrada (no és pel seu físic, ni per la seva intel.ligència, ni els seus calers... és l'amor... diu un cartell del Facebook...

el cos no em respon..
la fira, la festa, major...
atracció de homers amb diferents looks: heavy, hippie, rockero, poppy, etc
i un bart al vell mig ensenyant el cul, fent un calvo...
què va pensar l'escultor/a quan va rebre l'encàrreg?
he de portar els calendaris a les llibreries Antinous i Còmplices, del centre...
he de fer la compra, sabó de la roba i pa del meu...
d'aquest sense llevat, sense farina de blat mutilada...
(he conegut a barcelona fins-hi tot a vegans carnívors, llegia del seu llibre l…

look basic per estudiar

ja se que als meus anys ja no hauria d'estar estudiant...
però sóc la rara, la retrassada... o com vulguis dir-li...
no gaire empollona, mai...
llei del mínim esforç, deixar tot per l'últim moment...
no fer allò que podies fer avui, i deixar-ho per l'endemà...
és habitual...
la mandra de les rutines, de les normes...
són un perill perquè poden arribar-te a agradar... massa...
el biaix optimista és fantasmagòric...
vaig amb la bufanda de coll al cap, el jersei de quan tenia 15 anys...
semblo rapera...
s'ha d'estar còmode per estudiar...
que no falti birra, tabac...
alguna cosa per picar...
paper de liar...
de fumar...
i música...
molta...
i adequada...

res ha canviat, penso, però sento que estic en el camí correcte...
ara...
i em dóna calma...
tampoc deixo de fer res...
la lluna a punt de petar de tant plena...
els del badulake ja volen tancar, però saben que a aquesta hora és quan més vénen...
tot és relatiu...
(menys la mort...

fins aquí puc escriure...

obrir el …

tendras a la chica que quieras

Diseñar siempre requiere su tiempo, es un proceso, si se acelera es posible que no salga con la calidad que requiere..
como todo, en esta vida...

Hoy voy a hablar de mi amiga que está en la cárcel, y todo lo que ha supuesto eso para mi.

Ella siempre me decía "tendrás a la chica que quieras"... supongo que lo que quería decir era, que cuando ames de verdad... cuando abras realmente el corazón, a alguien que lo merezca, claro... entonces...
Bueno creo que el amor, a estas alturas, se siente, y se expande, evoluciona, y hay muchos tipos...
Pero hay un amor... que quizás se llame chispa, mágia... bueno y la letra de todas las canciones del mundo...
la hay o no la hay...
te puedes confundir, te puedes confundir tu sola, y somos inocentes... porque el amor es ciego, y loco.. y claro tampoco es que puedas elegir, así que surge como y cuando le brota, es un caos... incontrolable, rompe esquema, te hace cambiar... ver las cosas de otra manera... escuchar nuevas canciones... bailar... …

un no teu cada dia

assumir els sentiments...

(estudiant el mètode científic de com solucionar conflictes, humans...
sóc lo més irresistible... diu...
i ella segueix allà...
a la gàbia... penjada...

la primera sensació de tot sol ser l'encertada...
fes cas al cor, a l'instint...
la vida està loca...
i mola... molt!

paga la pena...

tenir penes així tots els dies...
de sort...
després del teu perfum, de la teva mirada,
del teu somriure,
del tacte subtil i no tant subtil d'alguna part del teu cos,
en algun moment donat...
davant meu...
de veure't caminar...
sinuosament...
quina sort la meva...
de veure't...
de nit...

quin privilegi de pena,
que no sigui així tots els dies...
desitjaria un no així teu cada dia, i cada nit...
la resta de la meva vida...
si alhora contingués tota la resta de tu...
que m'has donat l'honor de compartir...

privilegis...
de la vida vampírica...

deixa'm presumir de tu una miqueta...
dic jo, sento, la cançó...

sóc alcohòlica...

sopar sola a la libèl.lula...
u…

la flor més gran

la vida intel·lectual... és una gran flor de vuit pètals... són els somnis que s'intal.len en la ment... el buit que cerca la perfecció... el viatge és infinit... i jo tinc cura.. de que el vent no despentini el teu serrell... ànimes... perdudes... a la mateixa ciutat... te les creues... volent o no.... i dilueixes... volia pujar una foto a l'Instagram... però se m'ha oblidat... com va la vida? no tens marujeos per explicar? una noia te ficat en el seu bloc el meu bloc de poesia... si? el teu és una mica monotemàtic, no trobes? i què és la vida sinó? escric sense uts... sense xarxa... em llenço...

tot el dia a les xarxes... i tu treballant... i jo treballo d'això, tinc excusa... i tu què tal? com sempre... més en calma... una nena de Camerún... fa dues setmanes la conversa era fluida... però ara torna el silenci, i no passa res... però és, com el dimarts... que sembla dilluns...
la relació que s'estableix amb les persones... a través de les xarxes... un missatge..…

te busqué

por toda la ciudad...

quizás no sea lo suficientemente guay para quedarse conmigo...
allí... en la sala de baile...

delira la brasileña...
entre calada y calada, y explica breve pero intensa... su...
Manual de cómo ser Lesbiana en Barcelona, o como liarla parda...

¿36 whatsapps cari? ¿te has pasado un poco no?
Sí, es que estaba aburrido...

¿Porqué sois tan liantas las chicas de Barcelona?
Ahora si, ahora no... pasas, si, y si haces caso... y pasan...
Quizás yo no sea de Barcelona...
No he ido tanto en metro como ellas...
y quizás no tenga ese punto de desentendimiento...

hoy es la noche de reinas...

ella piensa en mi, lo se...
los eneros de antaño...

encontré a tu doble, bueno ellas dicen que no, pero a mi me pareció similar a ti, bastante...
bailó toda la noche... de espaldas a mi...
mostrando su nuca...
rapada...
baila y se vuelve de repente...
y me brinda su copa...
y me dice que vive en Málaga...
que a las 5 saldrá corriendo a coger su tren de vuelta...

que me tenga cuidado el amo…