Passa al contingut principal

el corazón de la ciudad

baila el violinista y veo a esa chica a su lado...
se gira y redundea con el humo de su cigarro para que la vea...
podría disimular mejor...
no pienses tanto, deja que la vida te sorprenda...
recoge su violín...
toca divínamente, al aire, al son...
del alma...
al viento...
un tatu en la trastienda de sus piernas, y el flequillo... ese flequillo...

camisa negra...

el vaivén de la vida esta que nos sucede..
a cada instante.. salta el tiempo y el silencio, siguiendo el hilo, esperándote...
mirandome al espejo retrovisor de mi vespa...

no te veo ya, misterio dice...

sin tiempo y a toda prisa... entró y se fue...
como una pequeña ventisca aduladora, lenta... se quedó allá en la montaña... toda la pasión y los deseos a la luna llena, en la distancia...

en la presencia, saturo, lo se...
me descubro, me anhelo, vibro y miro al cielo siempre que me dejas...

libre...

el arte mueve a las personas a unir sus latidos en un solo compás...
en cada momento estás donde tienes que estar...

si aprieta... suéltale, dale mágia... algo especial, no quiere todas las palabras y detalles descubiertas...

quiere descubrirse ella... se ve que se lo que quiere...

pero le puede la fuerza de...
y sale a estar presente... ahí... se ahoga en su miedo...
me ha devuelto el alma de mi...
si aprieta...

es la tercera vez que sueño con ella...
si...

la música salva mi alma...a las 6 de la mañana solo suenan las alarmas 

no invadir espacios vitales...

cada una tiene su manera de asimilar y descubrirse a si misma...

necesitamos casi nada para ser felices y para saltar...

¿quién soy?

musica dibujar escribir disfrutar de los detalles internet arte bailar sonreir humor magia mistica simple humanidad familia amigas gatas felicidad trabajar deseos libretas barcelona hinojosa playa viajar pasión... sorprendente...

pesada insistente ansiosa resignada desesperada dejada pasota desordenada...

soy de pensar para pensar antes de actuar, si no tendría que ser de pasion... 

mi poder está en encender el fuego, darle vida a la tierra, darle sentido al agua para que se domine y sea fructífera...

y comunicarme...

transformers
dos vidas 
llenar el vacio 
reencontrar el amor 
sex tape

cartelera actual del cine Aribau...

¿quieres una cena conmigo?

Sólo me ha faltado un¿cómo estás?

(bien me siento un poco nerviosa me gusta conocerte y me atraes pero tambien me atraen mas personas no creo en el modelo clasico de pareja estilo hetero tampoco se que modelo es el
ideal eso si me gusta mucho el sexo creativo y hacer cosas creativas me siento tranquila conmigo misma y contigo siempre me siento muy comoda y soy yo misma mi mejor version sincera y en calma y eso me gusta...)

¿cómo te sientes?
¿qué piensas?

comunicación...

he soñado contigo es la 3a vez

me gustaría bailar contigo y conocerte...

te amo en todos tus aspectos he visto tu alma eres autentica y llena de fuerza y amor y te amo libre, me fascinas...
***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...