Passa al contingut principal

la reconquista

más allá de nuestra voluntad...
elegir, decidir, tu ruta... tu rumbo...
o dejar que elijan por ti...
(sólo pensar que alguien elija por ti, te remueves por dentro...
se encienden las llamas del apocalipsis...


las diferencias...
y las carencias...

lo que necesitas, lo que quieres, lo que deseas...
inconsciente, consciente...
seré breve...
(qué alivio...

en estos casos un profesor de la carrera nos indico que era muy útil utilizar, si es preciso, o precioso... las claves del marketing mix par tu vida sentimental...

dominar tu vida, tomar las riendas, saber el qué...
sabes que se que piensas, y tu lo sabes también...
redundando...

así lo más importante es saber cual es tu objetivo general en tu vida...

mientras piensas en esto debes pensar si te conoces verdaderamente, y también sabes qué es lo que te hace feliz, o crees....

si te has equivocado, lo suyo es darse cuenta, aprender de la experiencia y luego aceptar que eso no era lo que te llene...
para llegar al bienestar....
(divina palabra...

escucho y miro las entrevistas a sencillas triunfadoras de la Barcelona moderna, recomendadas... del hombre que no ama a las mujeres...
en el bar donde van los actores y las actrices nominadas a catalanas del año...
amb pit, seny i collons, o cony... dic jo...
està be que surtin coses així a la tele...
http://www.tv3.cat/3alacarta/html5/#/videos/5044951/

seguro que hay gatos enganchados a hombres, mujeres y viceversa....

lo dice, segura, ahí en la única triangulación final donde dura más el sol en la playa de la vieja Barceloneta... hasta las 8 y pico...
deslumbradas por otro atardecer...
que es increíblemente inmensa...

lo imposible....

lo más sencillo y sutil....
(no l'he vist...
mai fins ara...

entre gintonics...
mejor un mojito compartido...
en la mesa de metal de la terraza de la vieja absenta...

tots secrets.... no te la necessitat de parlar d'ella mateixa...
no envejo de ningú generalment res...
la brillantesa...

yo soy mucho más emocional que intelectual...
sobretodo ante las películas...

lo que te empuja a seguir es la emoción....
cierra la mente y abre el corazón...

las lesbianas no lloran....

(a veces la gente cuando está al límite da lo mejor de si misma...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...