31.12.13

un consell: estima-la

va dir...

tinc por d'escriure...
i de no saber dir be les coses...
tinc por d'escriure... les coses de manera superflua...
de ferir...
de no ser prou sensible...

la normalitat, és lluny...

no s'hauria mai de tenir por d'escriure...
i de sentir... i de dir res...
però potser no és por ben be...
i tanmateix potser més val no escriure...
podria tancar d'una vegada per totes aquest maleït espai en blanc...
que vol dir moltes coses, però alhora no diu res...
sort que he trobat una cançó adient per aquest moment...
per escoltar..
i em dilueix les disbauxes que poden sorgir...
veure a la gent...
potser ha arribat el moment de callar i tancar l'aparador...
potser vénen a casa a sopar els que no ténen on anar...

s'apaga la llum verda...

podria fer mitgdiada...
perquè?

si disposo el mòbil en el punt adient...
potser capta l'energia necessària...
per...

i com a la divina comèdia...
la del seu carrer...
tothom haurem de travessar...
mil situacions...
de la vida...
per adonar-nos on és en realitat la llum....
(no pots pretendre apendre tot de cop...

ella deia que si ella no comptava pas per res..
que només valia tenir els plats nets...
les manies es destrueixen...
amb el temps...
és el que trec d'aquest genial 2013...

no vull deixar-me endur per la mala sensació que esdevenen dies com avui...

vull gaudir dels meus...
i deixar-me fluir....

aquesta via és la millor...
la de fluir...
com les papallones..

és l'única manera...
de deixar fer i volar...
el que sorgeixi...
com qualsevol nit...
pot sortir el sol...
mai se sap...

i si vaig a ca seva amb un cava..
(guarda'l a la moto per si de cas...

bona idea, de bona amiga...
de coses de gent que val la pena...
de veritat de la bona...
(ella s'ho val... ho sento ben endins...
és clar...

potser aquesta nit pot ser la nit...
o no...
qui sap...
i si no l'és tan se val...
gaudirem d'espai...
del que sorgeixi...
de bona manera...
qui hagi de ser hi serà....

no hi ha por per això...

em fa pal conduïr, els mossos van a tot drap avui...
diu... des de'l seu poble...
quin poble?

campi qui pugui...
com qualsevol nit de dissabte...
hi ha gent que s'ho mereix...
el que te...

el patiment,  ningú,
de la vida és molt dur...
a unes aquest darrer anys sel's ha mort els pares, mares, familiars, germans...
amics... amigues...
desapareixen...
de cop...

altres sense diners, sense poder... fer i desfer...
altres que no ténen remei...
pel seu mal...
i han de viure i viuen... així...
i de cop veus com s'ensurten....
costa, i molt, ho se...

i si mires a vall al mapa hi ha moltes situacions pitjors...
però lo teu és lo teu...
i s'ha de viure...

has de creuar les muntanyes amb Real Feel -4º...

hauràs de cantar a un enterrament el dia 1 de gener a les 10 del matí...
(potser no hi anirà ningú, tothom de ressaca... i què?
ella sola cantant amb el mort present...
i algu de la funerària que de ben segur que no haurà dormit gaire...
dic jo...

tot és un supossar...
a la vida...

i despres hi ha moments que et valen...
que et sorprenen...
i és per aquestes xispes...
que vivim...

ho dic tot de veritat..
i amb bon rotllo...

m'alegra saber d'ella allà on sigui...

potser dormir la mitgdiada em dóna mala sort...
no es pot ser tant bona...

i ella no te amb qui menjar el raïm de nadal...
i vindrà a casa meva... amb la familia...
una dona de 50 i pico... lesbiana...
amb els meus pares de 50 i pico...
... qui sap!

sopresa... el meu pare segur preferiria que vingués la meva amiga brasilenya,
però aquest any no...
te nòvio i va a la seva...

i si dormo potser s'en va la mala sort...
del dia, i comença un de nou...
tanta mala sort no...

que la bona sort esdevé en els pitjors moments...
i sóna la flauta ( que tant m'agrada tocar...
com el piano que algun dia... tornaré...
a tocar...

(si, ho se, em falta explicar lo de l'altre nit...
però pot ser em ve de gust quedar-mo per a mi...
i gaudir-ho amb mim...
a poc a poc...

només dic... un xic...
que tornar a sentir la seva veu ballar...
a les meves oïdes...
ha estat tot un plaer...
del cel...

*un consell: confia en mi...

happy new year 2014* believes in you***www.lutxana.org 

27.12.13

la nova cançó

Now I'm looking for you
Or anyone like you...
(aquesta tarda d'hivern...
he descobert aquesta meravellosa cançó...
http://www.youtube.com/watch?v=Ji0xDg6EVvI

diu la cançó...
nanana...

no m'he atrevit...
no soc prou valenta... amb V*

aquest lloc està be per experimentar qualsevol cosa...
em recorda al delta...

ahir la meva amiga de fa molts i molts anys
va dir tot un seguit de frases que valen la pena...
recordar...

déu ser per la seva situació incòmode vital actual, que la inspira....
la falta de sexe o el que sigui...

o el que calgui...
després d'unes cervesses...
a granel...

em va dir que va al gimnàs aquell on viu el seu..
gairebé ex...
fantasma...

si passo sovint per aquell carrer...
fa olor a gimnàs...
hi ha piscina?
déu haver-ne...
perquè també fa molta olor a clor...

li volia regalar la llibreta...
la de la marilyn que et vaig regalar pel teu cumple?
si...
un regal no es regala...
(és una sagitari molt de seguir regles, com gairebé totes les sagitari que he conegut...
ascendent escorpí...
molt verinosa...
per ella mateixa...

i dons diu....

del passat se n'ha d'apendre...
(tinc por, perquè altres vegades que he regalat una llibreta la persona ha desaparescut molt...
altres l'han estimat com a regal...
i d'altres l'han tret profit...
però la xispa desapareix...
no se si te res a veure...
clar que no, suposo...

no m'he atrevit a anar al concert...
sola...
volia sentir en directe les cançons que d'un temps ençà
m'han fer sobreviure els dies...
freds...
i moments...
més freds... encara...

hauria de preparar-me i marxar...
m'esperen al centre
una nit de lluna en escorpí pot ser molt verinosa...

vaig veure d'aprop els ulls de la meva germana
ténen un color indescriptible entre verd i mel...
quan mira destripa la pell aliena...
esgarrapa...

ara vénen els problems...
els neguits de la pujada d'un gener 
que espero aquí dibuixant papallones...

els diners són horribles...
i aquesta societat...
on el benestar val tant i costa molt més...
el dia a dia brutal...
pressió emocional, tècnica...
cao tècnic...
caos...
però s'ha de perdre la por i el rebuig, s'ha de seguir per trobar...
i enllestir...
i gaudir del present...

et deixaré controlar-ho tot...

se tot el que senten...
ho entenc sense paraules dites...
ho sento...
desde el fil...
de llum de la nit...
que s'embolica en l'energia...
de la mirada transversal de la lluna...
que s'esvaeix...

se què penses...
se el que sents...
només he de parar la orella...
sentir els teus bategs ....
a l'altre punta de la ciutat...

em trobaràs a faltar...
com jo a tu, sense saber ben be perquè...
hi ha energia...
i segueix...
i fa pampallugues...
divertides...

fa fred...
aquesta tarda negra...
d'hivern...
en silenci...
entre tangos...
i vi...
negre...
delirem...

allà on vulguis ésser...
esdevé la seva essència de flor...
lleugera...
primitiva
i aliena..
però constant...
balla...
i suspira...
mira enrere...
i escolta...

vols vestir-me...
pentinar-me...
i jo vull despentinar...
el teu serrell...
al vent...

hauré d'estudiar... 
i buscar coses més útils...
si pot ser...
i no se com m'ensortiré...
pas a pas dic jo...
amb força i calma...
...


25.12.13

La màgia del nadal

Escriure va ser la seva pau.
Va esclatar i va fugir.
Amb la sang bullint al seu ventre. Diu les coses masa tard. Tot rutlla però perpètua veu com una muralla negra esdevé a l'horitzó. Reclama la panxa.
El dolor s' esvaeix amb una pastilleta blanca i el fum. Es penedeix de dir les coses. Moltes paraules i poques abraçades i menys caricies. Els infants del Raval porten els mateixos mitjos durant una setmana, i fan mala olor, però està prohibit banyar-los a les escoles bressol, les noies d'educació infantil, no saben què fer....
La gent es mata a la franja de Gaza, a Sudan del Sud, els intraterrenos fent de les seves. Sonen les campanes de l'església. La mare neteja els plats del sopar. Saturació de mirades i paraules frungides en la ràbia de mil problemes quotidians que no haurien de supossar res més que un punt fuga per poder seguir endavant.
La muntanya em mira. La miro.
Les flors de la planta cauen pel seu propi pes.
No et va fe molt de cas. No sembla que hi hagi res. S'esvaeix.
Hauria de contestar a la flama del sentit sorgit del no res.
Si no pateix no sent i dons no escriuria res per desfer embrolls emocionals.
Així és la vida, sense comes, ni accents. Un dia va i uns altres no.
Més val un dia que res. Una estona.
Un temps.
Un espai de colors al mig del desert fred i ventós que la inspira cada damatí...
Energia que neix dins seu com la màgia...
I respira...
I de vegades s'ensurt...sesforça, balla a contra corrent, i surt...
I com te un punt de sort es troba amb gent que la vol escoltar de tant en tant...
No hi ha tempesta com havien dit..
Fa ràbia tenir dislexia, no saps mai com són les paurales correctes, sempre dubtes, i moltes vegades falles, però la intenció és la millor, la necessitat de comunicació és superior a la por de fracassar...
I això l'encen...
Les jaquetes antigues de l'avi són esteses a l'estenedor...
Vol fugir de la idea de pensar que la gent pot voler fer-li mal...
És l'assa de tots els cops...
Aniria a patinar...
Encendria la música a les seves oides i ras...
Ara pla.
La cigarreta mimva...
I el cor s'encen imaginat quelcom que pugi sorgir be...
Gràcies a la màgia del nadal...
Que si més no fa aturar a la gent al vell mig del carrer per desitjar #bonnadal
*

22.12.13

d'hivern: picant però saborosa...

la dolçor de la teva mirada...
era com una mar en calma... del perfum en onades ...
m'hauras de conquistar...
de nou...
diu...
i pensa'm malament...
busco el que tu tens...
i et pagaré el que calgui...
puc dir i escriure mil milons de versos meravellosos...
s'ha acabat?
el dia...
ha sigut...
ben diferent...
però similar a allò imaginat...
més proper fins-hi tot...
aiaiaiaiai...
el problema és no poder viure-lo de nou...
et seguia i et trovaba...
encara que no volgués...
cucurrucucú...
esgotada estic...
al llit encar...
espera a que torni algun moment espectacular, espectacular...
ha perdut l'ombra, o se li escapa...
no arribo a veure be les seves ninetes...
mai...
com en un somni...
llunyà...
em desperto...
i noto alguna cosa a la butxaca...
un angelet blanc amb dues estrelles daurades...
com la de la porta....
ja no m'he mogut d'allà...
no em mouré d'aquí...
jo no em vaig enlloc...
m'hauria de tocar el gordo...
fa olor a gordo... penso...
sense res d'amor, res de res...
què hauria de fer, no puc fer res...
no sembla que vulgui parar...
m'encanta aquesta cançó...
no voldria que acabés mai, ara mateix...
un moment etern... al record...
la melodia... i la lletra esclata....
quin és el teu objectiu a la vida?
què busques...
mata el feeling...
la seva olor la tinc al bell mig del nas...
si et deixo anar...
com vols...
el vent se t'endurà...
i si semblo feliç...
tranquil.la...
semblo i ho sóc...
i dins meu...
pateixo com tothom...
m'encanta la melanconia...
i nedar...
i esperar...
i el que calgui...
i el que em diuen els meus sentits... sembla, sembla... tan subtil...
que m'enreda... i què dons?
dons res...
aquí sobre el blanc...
com les onades del mar...
pebre fresca, kinmokusei, àmbar i vainilla....
com gotes d'aigua...
i rellisquen els meus dits de pintura a la pell..
tocant el vermut...
i s'em vessa...
qui sóc ara? qui sóc avui?
plou i fa sol alhora...
jo mateixa em disparo?
raig de llum... de sol...
ara no deixis de parlar...
em miro endins...
no em ralles...
em creixo...
i sento l'energia dels moments...
d'aigua...
de flors...
intensa...
a un nou hivern...
m'has portat fins a la porta i he descobert la meva clau...
de sol...
a fora a l'entrada i al carrer, tot exterior... tot enfora...
a dins del tot, ben endins...
tocant amb els dits la pau dels instants cercant la sensibilitat efimera...
i sublim...
sentia els seus ulls a la meva pell...
l'energia entre el seu cos i el meu...
tant lluny i tant a prop...
sempre hi ha d'amor encara sigui subtil,...
(hi torno i refaig els moments com m'imaginava, com voldria, més endins... encara...
més intens... més real...
i al meu imaginari, bestiari il.lustrat d'ahir, i del demà...
et tornes... i em mires... i...
*si
bso rosa nova

17.12.13

com ensinistrar a la teva gossa perquè aprengui a esperar

cerca persones complementàries... no anàlogues... a tu...
em va dir el tatuador colombià...

paquets d'informació...
avui he tornat a passar pel meu camí d'estiu...
feia boira, fred, però no tant com altres dies, o potser ja m'he acostumat...
i he tornat a passar per Can Rovira...
el bosc llarg, la serralada... el divendres de boira també, ni es veia la serra...
des de la C-17... Km 13...

a les llaunes de Coca-cola no surt el meu nom...
normal...
però l'altre dia vaig prendre una Zero i em va sortir el missatge "un amigo"...
i just en mitja hora em va enviar un missatge una amiga que feia temps que  no veia...
i vam quedar aquella mateixa tarda...
i, com sempre, va ser genial...

deixa't fluir, penso...
encara que solen aconsellar que intentis dirigir la teva vida tot el que puguis,..
ordenarla, logicalizar-la (crec que m'he inventat un mot...

mut...
el temps passa en setmanes des de fa un temps...
la setmana del somni, la de l'estel fugaç, la del sopar...

avui tindrà vosté un dia "duo dinámico"... he llegit...
avui no he fet el redoble de cafè encar...
no se si és la lluna plena o què... però estic una mica de capa caiguda...
encara que ahir vaig rebre un bell missatge per email a primera hora que em va engegar del tot...
mil milions de gràcies...

després per la tarda vaig anar a acabar la presentació d'empresa d'un projecte de moda..
d'Ibiza... l'eslògan mola: "porta l'art i l'essència d'Ibiza al teu dia a dia...." sóna genial...

a El Bolloinformer pregunten quant de temps portem sense sexe... #terapiadefacebook
5 mesos crec...
17 días y 500 noches...
21 weeks diu l'Instagram...
però lo important no és el temps...
sinó la seva densitat emesa en el nostre ale vital emocional...

ahir vaig anar després a la piscina...
per si ve el Tsunami...
algun dia...

( una amiga es dedica a cantar als funerals algunes cançons d'opera... i espera que algú mori, i la vulguin contractar...

entres i busques una taquilla, la número 133 m'agrada...
una mica amagada, a prop de la dutxa, a un passadís poc concorregut...
em despullo i em fico el banyador... el casquet volador, les ulleres d'aigua... xancletes ( me les vaig comprar fa anys un dia en que una es va enferrar en fer-me fer esport... en realitat he fet molt esport tota la vida, futbol sobretot, i natació... patinar sota l'arc de triomf també m'agrada, sobretot per que es pot escoltar música alhora... * apunt mental: m'he de comprar uns cascs nous per escoltar música, els vaig perdre...

les altres dones i noies que hi són et repassen el cos...
a mi em fa vergonya, però ho estic superant... no es que tingui cap paranoia amb el meu cos... però be... #esloquehay...

ja vestida o desvestida... segons com es miri...
busco el jacuzzi... bombolles i escalfor... des d'allà es veu la ciutat de nit... la Torre Agbar.. la Sagrada, etc...
mola...
les dones s'esbandeixen be... es relaxen, tanquen els ulls...
a l'latre costat hi ha el jacuzzi dels homes... tots mirant cap a la nostre banda...
inquiets...supèribis... tèrbols..

i les dones surten de la classe d'aquagym... i jo marxo a la sauna i el haman... els ossos s'escalfen be... la pell crema... entro i hi ha una noia despullada... fa temps que no en veig de dones despullades de tant a prop...
miro pel vidre...
respiro.. m'estiro i relax...
una dutxa i a l'aigua... llargs de crol.. granota, papallona... esquena no que sempre estic patint per donar-me al cap amb la paret...
la papallona costa, i fa vergonya fer-la, per si no et surt be, els nois que treballen allà em miren... et repassen... és la seva feina assegurar-se que portem tot be...
però...

tornem a les taquilles, i la gent només tornar mira el mòbil.. a veure si te cap senyal del seu món exterior...

a la dutxa...
i em demana sabó una noia despullada i plena de tatoos molt moreneta i somrient...
fiu...
marxo per cames...
per vergonya o el que sigui...

i em vesteixo a poc a poc...
Jamina ja vinc...
miro al cel...
lluna plena...

i penso, i si faig una llista de reproducció de música que es digui "música de pueblo"...
i fumo...
i moto..
i baixo a marina...

(el restaurant tibetà no obre ni en dilluns ni en dimarts... potser només obre a partir dels dimecres...

penso que estaria be que la Vicky volgués actuar el dissabte...
però valdrà una pasta que toqui...

ahir vaig tenir mal humor i a mi em costa...
i estava una mica farta de tothom...
de pensar que fas les coses de la millor manera i amb la millor voluntat, i tothom va a la seva... li importa una merda literal.. com et sentis.. tu... i no dóna res...
que tampoc demano res... però compliquen les coses quan podrien fluir de manera còmode...
amb tota la calma del món...

he pensat aquest matí que hem regalaré un piano aquest nadal...

vaig arribar a ca la Mina...
nem al bar que de nom es diu bar...
allà hi eren molts famosillos de la ciutat...
unes tapetes... i beers...
i arriba un home il.luminat...
amb paquets...
i diu ser l'home més feliç del món...
i m'ho crec en part...
però amb els seus 60 i pico anys... crec que busca encara
el mateix que jo...
i em diu que miri als ulls, que passi del Facebook...
que busqui més bis a bis...
i  miri a la gent a la cara...
i deixi que em mirin a mi...

ja m'agradaria...

...diu: fes sempre el que vulguis...
i li responc...
ara mateix tinc molt clar el que vull...
però l'altre no vol...
què vols????

només se que en una cosa sempre m'he equivocat sempre...
en no saber esperar...
però em veig en cor de que estic aprenent...

no es pot convèncer a ningú de res...

"agua que no has de beber... déjala correr....







11.12.13

Uno es un no

Però no va dir no...
Què va dir?
6 mesos...
Però això és pendre el pel...
Li va agradar el que diu que li va sorpendre...

Una furcia de la Barceloneta...va al gimnàs, amb el corpinyo...rollo Lola Flores...suposo que vol possar-se en forma per la seva feina...
La platja era salvatge, ara es gay total, se l'han fet seva els modernillos...

La seva nòvia...
Només es veuen els caps de setmana i no fan l'amor...un cap de setmana una te la regla, i després l'altre...
Així que res...

No vols un boqueró...
Projecte follar...
El finde aquest potser cau...
A la casa de la pradera...

Proyecto zero...

6:0 1:0

Networking presencial...la profe es fica coca o algu..molt guru...
Em va dir que sóc de poble...
I no sap ni sortir del seu compte de Twitter....

Potser te un amant home por ahí...i per això no diu què fa...
I la lluna creix....
Se men'va tota l'estona una idea del cap, quina ràbia....

Sopar d'emprenedores de bcn...què portem? Pizza Tarradelles...

Te el cap molt gran segur que és molt llesta...

Som 4 amigues de fa anys, totes molt alegres i molt sexuals...
I sempre acabem amb noies reprimides i represores...
Jo vull una noia que m'alliberi...
Que em doni més camins...
Per obrir, conèixer i sentir plaer cada nit...

10.12.13

nadie debe mentalmente nada a nadie

"nadie debe mentalmente nada a nadie"
dice que le dijo su hermana Nada (vaya nombre le puso tu madre a tu hermana Nada!...

a la fi una tarde lliiure ( alliberada de tot....

meditaciones en la moto de las pegatinas*
bueno pero la idea de ella me hizo evolucionar mucho en muchos momentos...
a partir de aquella plaza sin nombre...
el amor infinito...
que no busca, ni desespera, ni espera, es, existe... y se vive por todos los poros de la piel...
el sentimiento nace en mi...
de alguno de mis sentidos, es inevitable...

es como lo que siente un vampiro al ver sangre brotar...
como los tiburones de Calle 13...
los del Caribe...
(qué ganas de ir a liberar la mente y el cuerpo...

9 reinas...
no te quiero atar, no me ates tu...
(me ato yo sola con tus caderas
revoloteando...

si fuera lesbiana, volvería contigo, no te preocupes...
(al final mi intuición no está tan equivocada...
se la tiene que pegar sola...
pienso...

yo me lo pensaría, fueron 7 orgasmos seguidos...
una siesta de verano...
le devolví los orgasmos que otra me dió en el hotel de Madrid, de siete en siete...
(me trae buenos recuerdos Madrid...
siempre sexuales...

es guapa, es muy hippy no?
bueno es fumeta...

tengo una amiga que solo fuma y mira pelis, nivel ninja...

un ejército de mariposas...
dale la vuelta a la tortilla...

6 meses después....
no te hubiera dejado marchar de mi casa...
aquel día
¿porqué me dejaste marchar?

la lleva a pasear por Besalú o mejor al descampado de Monjuïc...

un coche rojo y viejo...
en un lateral de la calle...
llegas, aparcas y sales del coche...

bronca per intentar acariciar...
quan t'estan ballant?

dóna igual que facis que pases de tot...
de mi, de tot...
vols anul.lar els teus sentiments...
perquè t'he assenyalat amb el dit i et fa por...
(ok mc key... I respect... are you so young really? she said... me... yesterday...

però tot i així matant l'ego...
no deixar-li treure el cap, encara que la gent s'ofega amb el seu propi ego...

lets rock...
(una casa de yonki...

no quiero con el, por que en cuanto me lie un poco más... se me agarrará como una garrapata...
¿cómo?
y me coge fuerte del brazo, mi lo constriñe todo lo que puede...
y luego dejarlo sería complicadísimo...

luego también se queja...

martes, ni te cases ni te embargues...
(embarques...

avui o demà? aniré a nedar...

libérate mujer...
que no te quiero para mi sola, para mi toda, siempre y nunca...
ahora y siempre, no quiero artega...
tu me diste de comer libertad, y ahora soy adicta...

no tiene ganas de ser acariciada...
vale, lo entiendo, pero no te enfades...
pero es que parece lo que no es, si arde en cuanto me descuido...

hi ha moltes maneres de fer l'amor...
de vegades unes paraules creuades tenen molt més sentiment i intensitat que un polvasso passatger...

no es pot demanar l'eternitat a una mortal...

i ara hauràs de desfer-te del teu paper de víctima o depredadora lliure...
caçant... argilosa...
ara ningú pensarà en tu...
estaràs sola de veritat,

ja no tornaràs a morir-te d'enveja ni de gelosia...
de ningú...
ara què faras sense motivació vital d'altres, de les teves obsessions?

per que m'estimis a mi no vol dir que hagis de deixar d'estimar a ningú per sempre, i per quan vulguis...
les coses no s'acaben quan una vol...
(no hauras de pensar què coi pensa o sent l'altre...

oblida't de sentir-te frustrada més a la vida...
perplexa més be diria jo...
tot allò que m'intentes dir ja ho se...
dejavú inclòs...
no se com, però ho sento...

quizás los niños que tienen tantas alergias y cosas chungas deban morir...
explica el profesor que imita a Boris...

intenta hacer cosas para parecer que no siente nada, ni quiere nada...
es tan sencillo verlo...
que parece un juego....
por que la vida es eso un juego, y si no la ves así, te puedes morir...

estem interconectades, ho sento...
ja se que no et mola gaire...
sembla control

orgasmes sentit cançons perfectes en el moment perfecte...
l'amor me'l faig jo...
no em cals... ni tu ni ningú...

entra...
passa...

a través de la porta interestel.lar de Besòs mar....
ni más ni menos...
ni + ni -
tothom és igual
(i to ho saps be...

la bíblia dels somnis és que em va regalar la meva mare aquest darrer nadal... dia de reines.. i dos reis...
llibera't i estima't...

hacia lo salvaje...
al otro lado de la vida...
hay campos de tulipanes lilas...
y como desees...


l'amor és si l'és infinit... i no el pot aturar ningú...
allibera'l i s'extendrà per l'univers generant més amor...

fora manies...
fora sort...
fes i desfés...
no marxis mai sense dir tot el que vols dir...

al cafè Godot, esperant alguna cosa que mai ha existit... ni existirà...

te espero sentada junto al diablo...
(6 meses? no se...

I love la tensión sexual no resuelta...

8.12.13

la nit és freda

la vida es como una pista de patinaje cuando te confías te la metes...#frasesmíticas Alicia Fdez Molero 16:16h mirando la pista de patinaje de plaça Catalunya...

Ressaca de...a la festa més #hipster del món....
Gran di lo quencia...
Vermut de garrafa, vigilo els abrics mentre la noia fa la foto número 11...
La cançó d'ahir, la noia d'ahir...rebots de records..que fan olor a canvi, ella fa anys i algú li encen les espelmes, l'altre es troba al laberint, jo em tiraria tot gaudint de les vistes absurdes del bunker...si no et fa likes no li agrades...no pots triar, però si girar...i es deixa anar per l'instint...i no hi ha res...
Vol comprar-li alguna cosa...
S'acaba el que mai va començar...
I rodola dins la bombolla per les escales....
Com sempre, com mai...
Han ficat el disc sencer...
Everithing you want...
Qui no desespera espera...
Quin remei..
El cor diu que si...
La ment que no...
Un gran no...

l'amor és infinit.... no te límits, no els pots aturar.... At Time, Love is- Adolescence of Utena OST: http://t.co/BbTfnZAjPM via @youtube

"Pisa con suavidad porque estás pisando mis sueños..." William Butler Yeats



walking dead...
veure't en una foto és un miracle...
i veure les teves mans agafant el paquet de tabac...
el meu perfil...
puc imaginar-me que és una altre persona...
què en pensaria de mi?

em costa escriure, fer el que sigui avui, però ho faig...
vaig més a poc a poc...
no és el que més m'agradaria fer ara mateix...

em vaig trobar un llibre a El Nou espai d'art de poble nou mentres feiem la foto número 8, a la sala del tatuatge...

estats units de la ment...
necessito escriure, com fumar, com beure el deliciós te del Himalaia...
amb sabor a gengibre...
com les amistats sorgides darrerament...
necessito veure als meus nebots i fer-nos abraçades...
tocar el timbal...

el llibre és del Jean Claude Kaufmann es diu Sex@mor. Las nuevas claves de los encuentros amorosos. 
com faig molt sovint  obre el llibre a una pàgina aleatoria i avui m'ha sortit això: 
"La red de amigas-amantes transforma totalmente la situación. No hay malos recuerdos asociados a la ruptura, puesto que no ha habido ruptura. Sin gritos ni lagrimas. Se quedan en el mundo paralelo." Pàg. 160.

si mai vols dir mal d'algú primer mira qui ets tu...

i em miro a la foto d'ahir...
a la fi al cim...
allà a dalt..
va costar arribar, tant esforç de temps, paciència, i calma... molta..
esforç físic i sintètic, d'idees, temps, espais, de les persones i de la vida... en general..

em miro i tinc pensaments (vagabundos...

a la porta del Camden, espero a que la noia compri un regal a una noia que li agrada...

passa el meu present caminant per davant...
i passem per la font de canaletes, on volem fer la darrera foto del calendari...

tinc que acabar el treballl, he fet mitgdiada de 18:30 a 20:30h, ara em començo a despertar... però tinc un patiment al cos...
dolor emocional...
ho puc descriure amb prou dificultat...
la noia del institut ara fa festes de vermut, està molt guapa...
li diu a la fotògrafa si vol fer fotos a la festa i ella resta bocabadada mirant-la...
i no s'entera que li ofrenen treball...
és més important per a ella omplir aquesta buidor...
que trobar feina...
està buscant...
i està perduda...
i no hi ha remei...
això sorgeix o no...
no es pot cremar la foguera sense flama...
sense que sorgeixi la xispa...

no sóc millor que ella... en res...
ens mereixem que algú ens estimi?
i tant...
ens haurem d'estimar a nosaltres mateixes i ho fem... i volem allò que ens sembla millor... res de l'altre món...

tothom al final som molt semblants...
pensem de manera molt similar i es senzill entendre i percebre...
per intuició què volen o no... 

a l'altre banda és el que vols tu, i potser vols impossar a l'altre persona que no està gaire convençuda, un dia si, sembla que si i ara no...

entenc que a algú no li agradis, a mi m'agrada poca gent... 
de veritat... i ho he intentat estimar, a algú que no t'acaba de convencer, però com sents que li agrades dons hi jugues, però al final et cremes...

la vida és el que volem... mentres volguem seguir jugant...
i si volem jugar, de manera agradable, serà un joc...
un bon joc, plaenter... senzill, lluminós, com el jardí...


la dona del futur em diu que tingui paciència...
però quin remei?
no puc fer res...
ni voldria...

parlem molt... i potser menys del que caldria en realitat...
però ha de sorgir...
no em rento les dents pel matí, me les rento per la nit...
avans de dormir...

he vist un gat negre esclafat a la carretera...
demà hauré de creuar el món per tornar al cau de les muntanyes...
i no hi haurà recapte...
no hi haurà recompensa... per seguir...
la recompensa és la vida mateixa...
i gaudir i saber valorar que tenim tot el que tenim, que podem fer les coses com les fem, sense embuts, sense xarxa... podem besar-nos al mig del carrer... agafar-nos de la ma... quan en molt llocs seria causa de mort... legal...

què hi ha de dolent en voler acariciar a una persona que t'agrada? 
podria seguir parlant tota la vida...
que d'alguna manera ja se tot el que explica...
ho se en la distància... 
separades per mil muntanyes...
ja ets al meu mapa mut de muntanyes i turons....
dels sentits de la ciutat... 

m'anirà parlar demà amb ella...
demà hauré de presentar el treball..
que no estic segura de que estigui be...
he d'acabar la bibliografia...
encara em queda temps...

paraules que no s'esborren...
m'aniria be plorar...
pero no em surt... ara...
és més fàcil plorar davant d'algú que et pugui aixoplugar...
sinó no serveix de gaire...
dispara...
la noia de la botiga vol fer una performance... vol que li pinti el cos...
em conformo en mirar-me de dins cap en fora...

i puc entendre...
sense paraules...
en el nostre mapa mut...
que potser algú roda...
dins seu...
igual que dins meu roden moltes...
i tota la càrrega de coses del dia a dia...
prioritats inevitables...
no podrem amagar el cap sota la terra...

no entenc els no... i les pors dels altres...
no entenc les retencions....
si no tenim res a perdre...
potser vols un massatge de veritat...

totes tenim problemes... de veritat...
i coses que ens lliguen les cames i el cor...
quan la gola ens cremi...

i ara mateix puc tancar els ulls i veure la pau de la nit freda...

la gent que parla molt d'ella mateixa...
és per que necessita que l'escoltin...
i potser jo ara necessitaria una abraçada...
però som tan fredes tant jo com la resta de la gent...
que vivim sense molt de temps...
i ens refredem per que estem tristes...
del que va ser i ja no podrà ésser...

i entenc que no m'entengui la gent...
perquè a mi també em costa entrendre'm... de vegades...

molta gent (la majoria) vol fer families, passejar de la ma...
fer el seu propi nadal amb el seu arbret de nadal...
i estimar-se...
i no troba amb qui




impresionante abismo lleno de absurdidez....

6.12.13

en un rincón del alma

es pronto, está contenta de que esté en casa, por fin...
sin prisa...
con tiempo y espacio...
me acaricia como puede...
me besa como puede...

calma chicha...
no tienen somontano...

todo se resuelve por si mismo...
no le des más vueltas...

voy a preparar café, mientras busco las palabras exactas que me gustaría nombrar en este lugar...

Tus proyectos laborales ahora están bloqueados, tranquilízate ya que pronto llegará el cambio importante que está señalado en tu destino.

Ta Chu: La Fuerza que Domina,
Dentro de ti se esconde una gran fuerza de espíritu y una gran potencia física. Incluso si no siempre logras percibirla, esta potencialidad está presente y debes sólo aprender a cultivarla y a disciplinarla. Este es el momento justo para utilizar lo que tienes dentro tuyo y que no sabes de poseer.

#madiba 

la gata negra observa como escribo las palabras letra por letra en la pantalla... negro sobre blanco... se aburre el poema que el amor creó...
siempre #Chavela...
me falta tu presencia que el tiempo me robó...

en un rincón del alma...
nadie canta como ella..
nada...

y podría no escribir nada más y se entendería todo, y nada a la vez...

(seguimos para... Bingo...

descubrir sentimientos propios, pensamientos que parecen heredados y recobrados, ante nuevas sensaciones... y ver el dolor en los ojos ajenos...
vuelve...
con su cinta rosa...
busca el amor...
(como todas...

está perdida (como todas...
¡que no te engañen Javito!

la vida gira, y como dijeron las cartas en la mesa de metal de la esquina de mi calle, todo es cuestión de suerte...

quién iba a decir que la absurda idea de encender dos estufas a la vez podría suponer demasiada carga eléctrica para mi piso del Bronx... y haga que no haya

luz... (de contra invierno...

sin luz... para cargar la batería del móvil, que tiene la alarma, con sonido a mar... a nave nodriza despegando... más bien...
y despiertas y ya es tarde...
se escapa...

lo que tiene que ser es...
estamos las que tenemos que estar...

los días que no se me congelan los ojos...
(dudo tanto en ortografía es increíble lo chunga que es la dislexia... adaptar tu mundo mental al del resto de los mortales, para que te entiendan un poco...
si quieres....
¡claro que sí!
Otto...
(Otto se murió de asco...
en realidad...
miraba al otro lado de la pista...
se metió debajo de la cama...
a ver si veía el mar...
o las olas de las islas...

intentaré fumar menos...
a mis 34... que parecen menos... o muchos más...
los días más largos, los días no vividos...
vuelos de pájaros... sobre el río que cruzo y sigo y resigo cada mañana..
con las manos frías...
y el calor de ti y de mi en mi corazón....
vuelve la canción...
al ritmo de la vida...

en la línea recta... roja...
masturbaciones mentales...
fantasías sí...

sólo di lo que piensas...
qué amas...

sin prisa...
con toda la calma del mundo...
aunque parezca complicado....
suenan las palmas...
al otro lado del río...

*el miedo sólo sirve para perderlo todo...

la figura de Buda... no se puede etiquetar...
nadie ha creado una página que se llame Buda...

(esta figura está en un grafiti enorme en los pies de un puente de la c-17 dirección Granollerss que pasa por encima del río Besos... lo veo muchos días*

la gran Vicky Blum https://myspace.com/vickyblum/music/songs


Para acabar un día como el de hoy, un poco de sexo con la persona adecuada, ¡sería genial! 
Razón o sinrazón, las palabras llegan siempre al corazón...
#keepcalm

1.12.13

Modèlica

Sobretodo sexual...

¿Cuál es tu proyecto?
Hacer el amor...

Pero de mientras hago cosas...
Trabajar...
No le gusta trabajar, de nada...
Busca un principito que le saque...le ponga un piso...
Le haga hijos...

Pero estamos en crisis...
Aun así el principe se gasta su sueldo en videojuegos, consolas y esas cosas...
No escucha música...
Es insensible...
No busca la eterna mirada, no sueña con nada más que un sueldo fijo... ¿Para que? Para comprar mas videojuegos....

Después de un fin de semana exótico..abierto a nuevas posibilidades...bebida en el tren de camino al cumpleaños de mi sobrino que hace ya 6 años...

No puedes perderte ni un día de tu vida...es tu responsabilidad...
Ser feliz..
Escuchando estopa...

Me gustas...
Y dentro de mi siento que te gusto...
Se une de alguna manera extraña el hilo de tu vida con el hilo de la mia, aunque tambien de manera extraña es como si siempre hubieran estado ligadas..

Es un sentimiento profundo, no es cualquiera cosa, estoy bastante segura, me lo dice mi instinto, mis pies, mi alma o lo que sea que vibra con solo sentir tu nombre volando entre los versos de otros labios...

Ponme a prueba, a todo...
Descúbreme...
Analízame, descuartiza mis movimientos y a cada paso verás que no hay más que ganas de perder el miedo a quedar como una idiota....

Y caeré y volveré a caer en cada una de tus trampas, beberé leche entre tus garras...

No hay más que mágia..

No me confundas con tus pesadillas...y mounstruos....

Me dejaré pisotear hasta que salte la sangre de mis venas...
Y aun así seguiré de rodillas a tus pies suspirando por una carícia de tiempo...que me devuelva por un instante, eterno, a ti...

Volveré a tomar mis riedas, me haré la mujer más responsable y segura a tus ojos...

Y todo lo que desees...

Solo...
Por verte sonreir
(y oírte susurrarme al oido que me amas...

***