23.10.13

abstèmia salvatge

Salvatge...
bestial...


amb la sang entre les dents...
entre les cuixes...
ara reclama paraules...
d'estiu? o de tardor? quines vols...
vols saber-ho tot? tot tot?
ara?....
es que pot ser no m'en recordo..

un indret dit cyan... per galicia?
aquesta nit m'he despertat molts cops...

passo del seu ball de màscares....

neda la nadadora...
es capbussa i així s'allunya del patiment...
a cop d'aigua...
mira la fondària de la piscina...
necessària...
com regalima la llum entre les bombolles...
d'oxigen...
neda la nadadora..
per entrenar-se....
per quan arribi el dia...
en que s'ofegui...
saber-se ensortir...

visc en llibertat...
segueix el teu instint de llum em mana el cor...
no et deixis portar pels sentiments remoguts a interès puntual dels demés...
sempre hi ha coses molt millor a fer que agenollar-te dabant de gent que t'ha humiliat...
no els hi donis cap més oportunitat ni un sospir...
quan ells no han tingut miraments en cap moment...

(no me pasa nada...

va ser així...
al matí prenent el cafè amb llet de soja light del Dia...
miro el mur...
i surten coses...un festival de poesia...
què guai!
i m'apunto...
li dic a l'organitzador...
i em diu que a les 20h estarà a la sue...
hi vaig...
arribo i està tancat...
el truco des de la missatgeria del facebook (es pot fer... *descobriment...
i em diu que són a la cantonada... a la terrasseta...
(ho havia pensat abans...

i baixem...
i un noi ja home i una dona... que tremola...
sua... entre el maquillatge... i els llavis de vermell...
parla pel mòbil...
run run...
dues canyes...
quant val el tinto de verano? 2.50...
i la canya? 1, 90...
dons una canya....

(voldria manar... però no pot, no s'ho val...
una vista privilegiada de la ciutat...

un vi, dos canyes i un nestea...

efecte boomerang....
fer un llibre de poesia...
amb títol i tot...
Abstèmia (de vida) Salvatge...
què tal?
mola...

som éssers de llum...
d'energia plena... i amb tanta força...
la gent es pensa que està coixa...
i no vol seguir el pas... el ritme...
no pot amb tanta vitalitat, amb tanta llum...
es destronen, cauen... i s'esmicolen barrancs avall..
l'invidia...
les cega...

em surten ungles... em creixen...
esgarrapen l'ànima...
els ullals... salibats....
al veure-les... fugir... mentir... en silenci...
tant lentes... tant a poc a poc...
que fa ràbia... molta ràbia...
els nervis s'encenen... al ritme de les flames... de la foguera...

deixa tot aquest dol... tot aquest patir... i allibera't...
obre't... neteja els teus txàcres... medita... queda't en blanc...
de llum plena... pura... sincera...

connecta't amb els altres éssers de llum com tu...
sense pretensions materials...
em dèia ahir el poeta...
a la trobada sobtada i brutal....
els intraterrenos s'alimenten del teu patiment... els portes darrere de les orelles...
són la teva ombra maleïda....

segueix el teu instint, la teva llum... espectacular...
i allunya les bèsties de la mentida, de la obscuritat, el no res... de tu...
només volen cruspir-se la teva energia...
(això sempre m'ho ha dit la meva mare....

es veu que no es que em vulgui salvar quan m'ofegui, quan em torni a caure al mar...
sinó que vinc d'un planeta d'aigua... on sempre estic a l'aigua...
on m'esperen els meus germans de llum...
a la quarta dimensió...
a la que no val la bellesa, ni el temps, ni els prejudicis capitalistes, masclistes...
allà només val la veritat, la llum i la llibertat individual...
a Lemuria... diu...
et sóna? (diga-li al teu pare... allibera'l també...

estem a una matrix, tu tens la força, tu pots triar...
ho saps, o tens a dins, però ho vas oblidar quan vas arribar a la terra...
al 3D.... tens por... t'has enganxat a l'angoixa...

After tunti... pau universal... allibera't...
deixa marxar a tota aquesta gent... que no se ven be què volen!
energia...
dolor...

estic tant afamada...
de tanta espera...d'angoixa... per res.. per no res...
de tanta tensió...
no resolta...
a punt d'esclatar... volaria per sobre dels edificis...
i cridaria fins morir... per alliberar-me de tota aquesta negra abstèmia...

de tu... de la teva pell...
de les entranyes, dels budells....
enfarinar-te... i cruspir-te....

cerca la teva....
dedica't a allò que t'omple de veritat... busca el teu camí...
lluita per lo teu...
i il·lumina't... il.lumina... no tinguis por...

(la poeta i fotògrafa ho ha deixat tot, i ara només es dedica a vendre el seu llibre...
i a fer de voluntària.... tot un exemple.....

vols poesia visual?
ja tardes....

avui i ara m'allibero de tot el que em lliga al passat...
de totes les persones... de les ànimes enverinades...
de mentida i negre dol...

i surto a la cerca de la veritat... il·luminada... plena... i feliç!***
gràcies!

bso

beso

font:
 "Hijos de Matrix", del David Icke.
http://api.ning.com/files/W-cvbOicaVV0m25p3bD8Wi5Di6PEIL8Evs3eAE2-5M2BYzYnAfCcdNK3IsdoAgEGLFR-Sde4gq1zvlxdRr87MUn2gSGKCSVL/HijosdeMatrix_DavidIcke.pdf

18.10.13

Castanyada a la platja

*escriure és participar en la creació, és la creació del subjecte, del propi jo, un jo fet de lletres, paraules que són... he donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despollades... la paraula creadora, la creació amb la paraula: primer veu, després alè i, finalment paraula... 

#Espriu

Aquest fa la sufient calor, temperatura, per poder celebrar la festa de la Castanyada a la platja...

Sorgeix del no res...
Hola que saps on hi ha un bar gai?
Dons si, tot recte i gires a la dreta...
D'on ets?
De NY, de les catarates del Niàgara...
(que guai!, no?
És el meu primer dia de festa gai...
i vas sol?
Si... es que he estat dos mesos estudiant al Marroc, i allà no es pot beure, ni res...
i avui a Barcelona vull fer la meva... a la fi...
al meu poble no hi ha tanta llibertat com aquí... per  a la gent gai...

com fer pasta d'ou casolana?

feu cites? no, no...

potser som les amants del cercle polar..
ella se'n va anar a veure l'aurora...
mentre jo bebia al bar aurora, del carrer aurora...
escoltant... música salvatge...
i jo vaig seure i vaig esperar...

i si se m'espatllés la moto al mig del no res... al vell mig del desert...
apareixerà la princessa?
amb una rosa?
amb una guineu...

l'objectiu era trobar la foto d'aquell racó de l'illa...
aquell tros de roc... al mig del mar...
des de la pizzeria... potser ja no hi és...

crec que han picat i han marxat corrents...
si però som al vell mig de la carretera C-17, al km 17... si surten corrent...
els hi pot envestir un trailer...
bufa!)

què et destorba de la teva vida?
am l'eclipse, que sempre són en lluna plena... t'en pots desfer...
benvinduga a la jungla...
a la selva...
la de Girona?
no dona, no...

a Menorca? a una caleta? allà també hi puc anar amb moto...
d'allà era la meva besàvia...
recordo aquella foto antiga, en blanc i negre, on surt la meva besàvia... com una àvia... normal...
de l'època, dels anys 50 potser, amb el seu monyo... rossa però molt morena i els ulls com els meus...
i amb una ma sobre els seus ulls....
davant de la caseta blanca de parets molt blanques... amb la seva faldilla negre, de dol...
d'algun familiar... i miraven a qui els hi feia la fotografia... una asseguda i l'àvia d'en peus... no gaire alta...
la meva àvia, la mare del meu pare, era més alta, com la meva germana...

ara cercaré imatges dels diferents tipologies de salsitxes alemanyes...
(és la meva feina actual...
de matí fer mojitos mola...

la pricessa porta el cotxe més car i més molón del món mundial....
balla amb qualsevol rosa...
german style...

paso de seguir llegint aquell llibre...

vinc amb la moto i penso tot allò que escriure aquí...
miro al cel... amb clarianes...
i vaig delirant paraules...
del brot...
d'allà on sigui...

estils de vida...

t'espero allà, darrera de l'estatua, de l'escultura de l'home amb el bigoti de moda... moustache..
saps on cau? i sortirà la lluna, la plena, i després l'eclipsi...
diu que ara no és bona época per començar una relació...
vol una núvia per l'hivern....
vol estrenar el pis...
hauria de buidar el llit, sota haura d'estar sense res...
tot afecta...
i allibera...
l'aigua sobretot...

***
este sábado estais tod@s invitad@s, l@s primer@s tienen regalito***
http://leslisbcn.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/events/599285486786467/

16.10.13

somia, somia... creus que no puc?

Holliwood
 *benvinguda a la ciutat dels somnis*

això diuen al finalitzar la peli... una de les més taquilleres del cine...

mola, per que la gent guai, segueix sent guai, des del primer dia, i no falla...
m'encata aquest tipus de gent, i és difícil de coneixer gent d'aquesta mena...
que sap el que costa tot...

somia...
qualsevol nit amb la seva cara...
al teu llit...
digues el que sents...
saps el que vols?
no te cap lògica....
(penso... l'amor te lògica?, no se suposa que l'amor no en te de lògica?

ordre, rutina, alegria quotidiana... equilibri emocional en la majoria de coses i amb les persones que m'acompanyen en aquests dies...
avui he pensat que serà el dia menys pensat....

temps de silenci...
ara neda una estona cada dia...
ara respira...
sota l'aigua...es capbussa... i surt... darrera de les bombolles... li agrada tant quan la llum s'ofega entre el blau... com quan es fa de nit a través dels vidres... a l'infinit... de la ciutat...
neda amb la ciutat...
ella i la ciutat...
treballa, de gust, intenta sempre fer-ho lo millor possible, de la millor manera, sublimar... 
sense demanar mai discupes, però amb to de pau...
fumem?... dona... dóna'm de fumar!

somia....
és la festa perfecte...
bona música, bon ambient, gent de bon rollo, somriures... cocktails...  tot rutlla...
ara sóc pelroja!, millor... offcourse...
amb pigues? si... millor encar...

no tens ni idea de lo alt que es pot volar...

fa un mes... si... ara... no.. veure-la baixar al infern...ballar amb qualsevol... li treu tota la màgia...
perd tot l'encant...

prepararé 9 pintures estil blanc formentera, el bar s'assembla... rollo Ibiza*... blanc de blancs...
(aquesta setmana m'he trobat postals dels anys 70 de ses illes...
en tenen de xupitos de Jaggermaster... hi ha una abans i un després ....
sempre... va de bar en bar... descobrint cambreres... amb gràcia... la mala vida... 

i si és allà on jugava amb la nena aquella... treia a passejar al gat... el Brillantín... de ratlles grises...
com els dies grisos... entrava sol a casa... i sortia... i no va tornar...
a aquell vell i bell lloc vaig aprendre a anar amb la bici sense rodetes...
amb el meu rellotge de Mazinguer Z, transformer...
les piruletes de cor... de maduixa... els xiclets de maduixa picants... pica pica... pica tope!...
el primer rollito de primavera al carrer Tordera... al primer xinès.... la meva mare ho va intentar fer...
però no li va sortir gaire be... feia llenties per 7... i érem 3... i menjaven llenties 5 dies... per que no hi havia congelador... ni es portava congelar res...
al mercat venien i canviaven còmics... allà treballaven els pares de la Bea... li vaig treure un ull amb el paraigües.. un dia de pluja... I'm only happy when it rains...
i la nena del pare que era dissenyador de moda... no recordo el nom... tenia a casa seva una habitació plena de maniquins.... i un súper piano... que tocàvem salvatges!...
i el nen de la cantonada que venia llençols, el Miquel...
i el nen de la botiga de sabons... ara una gran franquícia...
allà vaig descobrir el cinema: La Historia interminable, Cónan, Els Gremlins, etc...
hi vaig tornar... a veure la darrera peli del Woody Allen l'any passat...

ara pinta casa meva... tota de blanc... s'esborra el passat... però es queda sota la pintura blanca... estil formentera... espero...
porta temps... les coses porten temps... i hi ha coses que no cal esborrar-les, només mirar endavant i caminar... evolucionar... com diu en Darwin...

i allà al final del passeig... tant sant... com mai...
sorgeix la boira de matinada... sorgeix... la zombie... del Moonwalk, de la lluna plena...
(quan dic res, és res...
i udola... a la seva ombra... plena...
em feia por i desig el videoclip...
sobretot quan es torna i ensenya les dents de vampir...
i els de V... era l'època dels monstres... la familia Monster, la Bola de Cristal, los Electroduendes...
Frankenstein... tenia un estoig de forma del cargol del cap d'en Frankenstein... eren els 80...

... creus que no pots ser tu?

dons ho vaig creure dijous a la nit.... i divendres... i ahir...
rodola...
close your eyes...
salta la xispa...
l'asterisc...
i remena...

necessito algú que sàpiga francés... per anar al Sàhara...
com la caòtica... (ella només hi anava en somnis...
com el de l'avioneta del petit príncep...
(aquest si...

amb la moto... d'excursió (hauré d'aprendre a canviar la bugia, rodes...
i potser es queda tirada la vespa al mig del desert...
(i per què no et treus el carnet?...

és el model a seguir... allà tothom te el mateix... un arquitecte com un verdulaire...
ningú és més que ningú...
fer la Ong... com es fa una Ong?
per fer festes, fer festes... guai...
dilemes que tens quan portes temps fora lluny de casa teva....
(odio els anuncis del Youtube...

i va tornar d'allà?
camí enamorada...

crec que no li vaig agradar tant com semblava...
per que sinó hagués sigut més generosa amb mi...

no, no va tornar...
(si torna tornarà buda... total...

dons si  va succeir... tal com raja... van rodolar.. carrer a ball... al ball vull dir...
i els cants de sirena... sabent que escriure és necessitat, és camí de fil per viure i sentir..
per esquitxar be... i de ple... com roda.. que roda... i vola... rau d'orella... quan s'eleva...
fins al llit... s'enfila... per la favera... i arriba als núvols i diu... alguna cosa a la porta....

(creus creu que creus que no pot?... crec...

de la princesa... que la faci sortir... i mirar... i brindar... i beure.. i besar...
i anava i tornava per la muntanya cada dia... per veure-la un instant diví... i brillant els ulls de pluja...
volava pel camí del pi... i del vi que assaboria... plena de goig i joia... i alesiada...
podria riure tota la vida... diumenge si, diumenge també... mirant els raigs de llum de sol de tardor...
il·luminant els vespres... de tornassol...

és important, tant important, ser ben plantada... i filar ben prim...
per gaudir... i valer... alguna més que una conversa interessant d'una nit assaborida amb cava...
ben fresc... ben jove... ben d'ara...
de nou...

*esperant el dia i l'hora, l'elèctric... sona...i  ressona... 
si si si... va succeir...

***

11.10.13

crònica descriptiva d'un vespre de tardor de 2013

podria començar parlant del problema...


i la justificació.... després del marc socio-cultural on es retracta aquest... i després el marc específic...
com qualsevol treball científic...detallant els objectius....i els ítems que vols estudiar...
desgranar... com si fos una magrana....
la teva situació...per ocupar-te'n...en comptes de deixar-te anar... fluir...
caotitzar... relativament.. és el so del silenci...dels silencis...és caure al vell infern...i deixar-se anar...en un dia gris... núvol...de plujosa.... humitat...tensió...

escriure-ho...no esvaeix... la dolça... amargor... però tota ficada... pots començar a ballar.. ha passat el dia 9 de nou....

missatge al teu endogrup...voleu venir? unes si, unes no...a les 20h puntualitat britànica... plaça del sol (intentaré escriure seguit, i no fer tants punts i apart, així pot ser que sembli més un escrit, que una barreja entre poesia i jo què se...) plaça rovira, si, ja l'he sentit massa aquest estiu...
dons allà... a la cantonada de Milà i Fontanals... allà succeix el meu somni reiteratiu... el de la fi del món.. del tsumani a les rambles... a la via laietana...

dons be... arriba la Tort, estic al Lorenzo... d'acord, desprès l'altre... has de trucar a la empresa aquesta per veure si ens fan el precinto... es diu... el nom...el mateix... després surt... és com un malson... el mateix nom... donant voltes entorn meu...
i tot sembla tan caòtic... sense sentit... vulgar... i poc elegant...

actuar i pensar amb tota la lògica del món...
deixar de donar-li voltes... al que no existeix ja... i intentar gaudir del moment... "carpe diem"....
sense gaire ànim... escriure una carta... netejar... nedar... surar... bombollejar...
quin remei!
tria diu... triar?... decideix?

projecta...
potser tot s'encèn... com a la cançó... no funciona gaire be el meu encenedor... tots els que tinc a casa estan sense gas... reutilitzables...
dons baixem per la via laietana... anem de festa. pujem al cotxe.. anem al cine, a algun concert...
ara la gent ja no va al cine...

t'equivoques... de lloc... de antro?
mulla la pluja que cau sobre mullat... tot super mullat... i hauré de tornar pel voral...
anàlisi? finito... tornar a casa... encendre els llums... i si sóna alguna cosa al mòbil... s'encén la flama...
o més temps... i tot l'espai del món... a la vora de la mar...
no escoltis cançons franceses que senten malament... penso....

vibra el mòbil...
i sóna...
un missatge del més enllà...
*




8.10.13

estil d'essència salvatge

fumar al sortir del gimnàs...
cridar al mig del metro...
(la gent de barcelona
està afectada d'un egoisme distint fruït d'anar tant en metro...

el meu camí de cada dia*

el metro causa estres...
i dislèxia...
i el que vulguis...
al final tothom pensem, raonem i sentim gairebé al 99% igual...
varia si has nascut a Senegal o a Glasgow...
si estàs viu o mort... i prou...
la por a la mort...
a que escupin a la teva tomba...
(si en tens...

ara formes ja part del meu repertori...

orgullosa...

de les seva pertinença..
gairebé impertinent...
increïblement dura en contrast del primer moment...
de cocktails..

l'instant...
etern..
lleuger i sincer...
directe... de...
mugrons surant...

molt menys lleugera...
i jo ensopida...
distreta...
somiatruites...
perdedora...
fora!...

el punt més alt de la ciutat...
dóna de si...

oh no! una altre boja de la perfecció!
vaig pensar...
(buf! quin descans... saber-te...
veure els seus defectes...

els nois de la peli es barallen pels seus valors...
febre...
de sensacions...
canvio dues hores de piscina...
per cinc minuts de felicitat compartida...

baixa al més profund del sentiment... neda... fins gairebé ofegar-te...
amb l'onada... tres onades... gegants... com una gran bofetada...
és l'hora de despertar...

es va menjar el bollo sola?
l'amor no te cap ni peus?

si  i no...

m'aguessis suportat tota la vida?

de ensumar la dolça olor del terra més fred i dur...
sobreviure... emotivament...
allunyan-te de l'autodestrucció...
esmicolant les esperances...
dolguda...
deliberada...
ment...
ferida...
per la manca...
mancança...
delira...

calma...

inspira una mort dolça...

la lira...
delicada....
ment...
vibra...
la corda més aguda...
desentona...
de tot allò indulgent que venera la teva tragedia...

la flor enverinada...
xucla... la teva essència salvatge...
declina...
i cau....
al camí del riu....
torna-hi...
parla amb la teva guineu...
què vols?
vull ser ensinistrada com un be...
un més...
però ets negre...
és jove...
una ànima jove...
que ha de ser castigada...
et creus que la vida és bona...

t'imagino...
allà calladeta...
mirant i escoltant...
i elles rajant...
i tu sense dir res...

acompleix el test de lestekilas?
aquell test te un munt de tonteries...

coneixes Utena?
és la pitjor...
la més difícil...

la del Xin Xan la va ficar la Arantxa...
(quina boja l'Arantxa...

ens pirem juntes?

després de veure i beure...
després de voltar i mostrar el seu...
cos...
de fer-se beure...
i veure...
valer...

jo segueixo amb els meus escrits...
i tu segueix amb els teus somnis...
(encara que fiqui cara de "tocada" al sentir el meu somni sortir dels seus llavis...

m'has robat el somni? (!!!)

i l'hauras de patir com tothom...
els set pecats... al límit...
la mandra, la cobdícia... la ingeunïtat...
la virolència...
de la feinada que porta ser valorada...
el valor...
és millor que l'èxit...
esmicolada...
pel no res...
per silencis...
muts...
ridículs...
absurds...
fantasmagòrics...

i és que en aquestes situacions d'angoixa increïble... és quan més t'inspires...
la ràbia, l'enveja i el dolor... criden al cel...
i l'angel de dins teu s'encèn...
i il.lumina la vida...
fent pampallugues...
mínimes...
per poder continuar...
veure oasis...
a la ciutat...
patir...
partir...

la timidesa... meva... desapareix... amb la confiança...
propera...
potser pitjor... patir...la astènia...

encens... música... i fum...
olor... de la bona...
esmicolem els moments...
i els transformem en armes blanques contra l'avorriment...
i l'abstèmia de la tardor....
sense...
sentir...

***

bso
http://prehistoricos.bandcamp.com/track/los-salvajes
http://www.youtube.com/playlist?list=PLZlwVPE3v-c_mwwGbE-CI7f3R7hI7NVU6&feature=mh_lolz

3.10.13

el misteriós cas de la paraula rovira

*"rovira"...
gira...
i regira...


plaça rovira i trias... gràcia....
*qui era? l'arquitecte que va fer l'eixample a mode del Pla Cerdà...
que va nèixer a la mateixa plaça...

festes de gràcia...
a petar...
i com muntar una taula amb totes les teves amistats i familia?
amb lluna plena...
quan veus l'altre cara de la gent...
les seves febleses...
on vaig de fumar un temps...
on vaig saber que un angel va marxar al cel...

El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.
és el punt més alt del Barcelonès?
de la ciutat?

a la Serralada de Marina...
hi ha un restaurant per a bodes... que es diu Can Rovira...una hípica...
hi passo cada dia...
túnel de la rovira...
i penso cada dia, per què he de passar cada dia per aquí?
d'anada...
per què de tornada...
torno per la C-17...

a la Font d'en Fargues... hi va viure en Rovira i Virgili...

cercar el fil entre les coses... pot fer-te girar...regirar...coses...
i he tingut la sensació tot l'estiu de que hi ha alguna cosa darrere d'aquesta paraula...

Les armes més antigues i pures del llinatge Rovira són: En camp d'or, un roure de sinople amb el tronc atravessat per una fletxa o saeta de gules...

de vegades sembla ha semblat aquest estiu... que la vida gira segons a quina fase del Cangy Crush Saga siguis...
porto a la fase 65 des del meu aniversari...
des de que vaig anar a veure la Patum de Berga... aquella tarda em vaig passar 3 pantalles seguides...
també cal tenir en compte... he estat molt de temps sense jugar-hi... potser més d'un més...


***