Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

L'acordió

L'home que fa sons amb l'acordió pel centre de la ciutat...de nou em troba...ara a una terrasseta de la plaça de Sant Galderic... Creuant la Virreina per dins...una canya...paraules... Think pensar sentir FEEL veure ver see viure live vivir the image LA IMATGE... Un documental de les nostres dones... Em fa l'efecte... La cambrera que ara és una guru de la música electrònica... Es traspassa.... La marea de guiris...presoneres...persones...que no tornaré a veure mai més... És molt extrany veure't...així...envoltada...de gent que només són parts del teu decorat vital... Sembla que he trobat el lloc ideal... Molta gent enveja la meva posició a aquesta tauleta de metall... De negre... Ulleres de colors... Una colometa vol sexe, te amor, però no te sexe; l'altre també en vol, de sexe, però amb amor... Les dues volen el mateix...mirat des de diferents angles... D'altres... Alguna cosa especial...emocionant sembla que succeïrà... Podria ser una bona dj

Poesia, música i vi

La fi del món* Tria la cançó perfecte per començar a escriure... Cerca una bona posició, la ideal* Poesia, música i vi.... Rajolen fluix els rajos de lleugera claror de l'eixample entre els plataners i acaricien delicats la meva pell...la del braç esquerra...plaer...delicia sublim...fa joc amb el cafè amb gel i la cigarreta... Aconsegueixo en-sortir-me de tota mena de sorolls...abstraure'm...de la gent que parla de manera neguitosa..que enverina més que la grua...o el passar dels cotxes... Alienada a la fi... Li dono l'esquena... Algunes turistes joves... (Sóc molt a prop de la sagrada familia...) Vénen sembla a Barcelona després d'haver visionat el film d'en Woody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona". En plan sexy...amb els llavis ben vermells...i cabells despentinats per la suau brisa del #mitgdia.... Passa un home embogit que sembla que va dirigint una orquestra simfònica... Una noia amb la seva filla petita que déu sortir de l'es

L'artista desconeguda

Hi ha cançons que tinc a la memòria del mòbil que ben bé no se per què les tinc... Feia temps que no anava en bus per la ciutat...d'una banda a l'altre... A la tribu de l'amazones només parlen en present... La base de la nostra societat és la comunicació... I les persones moltes vegades volem enviar un missatge a alguna altre persona o persones, els receptors...jo ja m'he he acostumat a dirli target o hot target... A la feina, amb la família,  amics, coneguts... Has de conèixer una mica el teu interlocutor per comunicar-li be allò que li vols dir... Una de les coses més importants en la bona comunicació és que et vulguin escoltar... mirar, llegir... Per això hauràs de conèixer be els hàbits de les persones amb qui et vols comunicar...a quina hora es lleven...per exemple...més o menys...i així evitar enviar un missatge que no sigui rebut adequadament... S'ha de conèixer també el canal o via que faràs servir per comunicar-te...segons el to del miss

homenatge a Tom Sharpe l'escriptor del meravellós Wilt

Wilt Tom Sharpe Us parlaré ara d'un dels millors llibres que he tingut la sort de llegir.  Henry Wilt, professor ensenya literatura als seus alumnes de Mecànica de Motor Tres o Carn Dos, somia en desfer-se de la seva dona Eva mentre passeja al seu gos. Després d'una festa snob a casa dels pijos Pringsheim, Henry acaba sent violat per una nina inflable, i Eva i Henry se separen: ella es va amb els Pringsheim a una improvisada excursió en vaixell, i ell decideix posar en pràctica els seus plans assassins, tirant a la nina inflable vestida amb les robes de la seva dona, maquillatge i una perruca-als fonaments d'un edifici en construcció, una ampliació de la seva pròpia escola. Quan dilluns els obrers descobreixen el "cos", i atès que Eva ha desaparegut, s'ha quedat atrapada al vaixell, on per cert està sent sotmesa a un "Tractament Tàctil" per la dona de Pringsheim, totes les sospites apunten a Wilt, i la maquinària policial, personificada en l

Essència

La teva essència se m'enduu més que el vi... Tens mel sota la llengua... El primer dimecres de mes...poetisses i poetes a l a Granja de Gavà... Parlen d'un poeta i il.lustren l'article amb una fotografia seva, però cap poema... Què és el que he d'apendre? Fer tot el que vols és impossible... Per això millor és deixar fluir... I ja es veurà... Buscava la paraula clau "estima'm" al google... Qui i perquè es pot dedicar a buscar això? I es va trobar amb un escrit del dia a dia...i el  millor de tot és que m'ho va dir... Quina casualitat més increïble.... Com trobar a la font més màgica la noia més màgica i increïble... Com gaudir.... M'encanta la olor a polvora... Encara en tinc el flaire a la roba... Porto la mateixa camisa d'ahir... La nova de regal del meu aniversari... La de la foto als miralls del pis de Rubí... Les bases de les cançons melòdiques dels 60 eren genials...anaven afegint instruments poc a poc... Les festes d&