31.3.13

Consciència

Ella va decidir marxar a un poblet, a una caseta vella al mig del no res. Fa un hort per si algún dia esclata una guerra per a la seva filla i les seves amigues...
Amb consciència, la que potser en algún moment de la seva vida va deixar de banda...i ara recupera.


No volia esperar asseguda el cataclisme de fer-se gran, pobre i solitària.

Ella creu en la reencarnació i altres vides després de la mort. Jo no hi crec. No crec que siguem gaire més important per a la natura que una mosca. Hi som i prou i gràcies.

Demà serà un altre dia...
On és?

Tampoc ha de ser res espectacular, espectacular...
Ja ho farem nosaltres l'espectacle...
Segur...
Sense lleis, sense normes...
Només les del cor...
Encara que cremi...

Confia en tu mateixa...

Mentres un germà es debora a l'altre...
les papallones bateguen anunciant l'arribada de la primavera...

una derrota aquí significaria ser devorat...

diu que la capacitat de ser estimada mai es perd...

plou...es perd tot, la mobilitat, la parla, els somnis, i fins hi tot el somriure...
fascinerosa arma mortal de vegades...
però mai es perd la capacitat de sentir l'estima física i emocional d'algun altre ésser viu del planeta.. és com un consol a tota la resta, és potser allò més necessari verdaderament en cada ésser viu...

la simplicitat en les paraules és tot un carrer... que arriba fins a casa... i em porta... i llueix...

la papallona vola.. i jo vull seguir-la amb la mirada... per veure a quines flors para...
i la miraria tota la vida... però desperto de cop... i apren a disimular...
que les claus... cauen al fons del mar... per obrir portes sense pany... sense res a desordenar... cercant la diversió... l'estimul... de gaudir... fàcilment...
al jardí de l'alegria... i creuar les parets de cop... trencant-les...
deixant i folrant els somnis amb aigua salada...
a la pell..
al cor...
a l'ànima...
i als matins...
rodolant al dessig....

la debilitat es suma a la cruel existència amb carència d'afecte...

el dolor és com les pedres de les vores dels rius...
ara m'equivoco molt menys en gairebé tot, potser és qüestió de repetir les coses,
fins que arribes a un punt, de la vida, en constant moviment...que et fa despertar de cor.... de cop...

la mandra pot arribar a ser el pitjor dels pecats capitals...
ara som amb un nou sol que es busca potser fent passejades a la vora del mar...
un sol molt positiu, d'un mes nou, que desperta...
amb la primavera...
que ens porta, a la fi, una mica d'esperança...
de sentir i fer sentir...
que sents i senten...
sense fer patir...

i arribar a la conclusió de no voler tornar a trepitjar els mateixos camins de la mateixa manera...
és qüestió d'evolucionar...
i sentir-nos millor...

els cocodrils coneixen els secrets del món aquatic a la perfecció...

una lluna del nord...
retorna...

la natura és un canvi caòtic constant...
l'evolució...
has de triar...
i jo trio ser conscient...
i viure conscient...
beure i gaudir...
en la mesura que ni toca l'excés,
ni la repressió sistemàtica...
que trenca la meva pròpia seguretat...

fer veure, de vegades, aquesta visió a la gent és un camí inòspit,
sobretot si encara són a les cavernes i no volen sortir...
poc a poc, que sinó el nou sol d'abril crema...

s'ha de confiar, amb consciència...
tornar a jugar cada dia,
aprofitant la llum del bon humor...
d'aquest nou sol d'abril...

transformar la dificultat en estímul...
per caminar...endavant...

s'ha de confiar en el cor... el nostre...
en el destí....
que canvia i transforma, mentre tries, amb consciència, amb menys por...de tot cor...ballant... en somnis...i fent que tot allò que pot semblar neguitós es transformi...en coses positives...
evolutives...constructives...

per que la sort pertany a les persones que gaudeixen... i viuen amb coratge...

valenta!

la larva potser pensa que és dificultós trobar algún capgros que vulgui protegir-la.... que la deixi pujar al seu cos... i sobreviure amb ell, mentres ell es transforma en granota...

compartir és viure...

*april fool
http://www.youtube.com/watch?v=BcR3I3Qk1XU

27.3.13

lletra per lletra

Desperta d'una altre ressaca..
Del mar...

Rep una trucada...de la potipoti...

Anem a ballar de dia..
I vinc...

Sola camina pels carrers sempre humits de la part verinosa de la ciutat..
Aparca...

I passa a la mateixa hora de fa quinze dies...
Per la mateixa font...
La que diuen que és màgica....

Recorda les flors i el seu ball de diumenge...
El principi i la fi...a la fi.
L'encenedor de I love BCN...

Mira asseguda...
Fa veure q no la veu....
Fa vergonya...

No separa la brossa per que la gent tingui feina per separala...
Neteja la barana de l'escala del tren amb passió...

Després som moltes les que fem fàstics de vegades per llevarnos i anar a la feina...
Això em ratlla...i em fa aixecar-me...

Una barreja de sentiments...lerelele...

Netejen fins hi tot les parets...

De camí, després de recordar-la...
Escoltant música a les oides...només...busca paper...

I es troba la vella amiga que fa el ball diürn...
Aquella que era baix..del grup imaginari..
Però tenia baix...les panoply pils...que mai van assajar..

Els jocs de rol semblen meditacions en grup...
(algú ho havia de dir...

Entra i les troba a la porta fumant...
Beuen...
Esperen per veure a la guitarrista...

El vent se'n porta el vent...

Ara dinarà la truita de pastanga de la carmanyola al tren...
I mira el paissatge gris, d'aquest primer dimecres de primavera...de lluna plena...
De fa un mes, ja, només...

Un dia de sol va rebre un missatge...allà on ballen els dimonis...de l'oblit...
Vols que t'expliqui el que vulguis?...
Vi...de sabors...

Oasis de Vermuts...
No tirats de canya...
Ventequete...

Al mar de dubtes...
Somies despertar a un vaixell...que s'enfonsa...

Diu que li crema la sang per les venes...
Deu ser la primavera, que ens altera...
Ni tan sols s'ha dutxat...

Diu que sent més enllà...però mira com gira la guitarra...creua el seu coll amb els dits...i arriba el seu reflexe....les dues cares de la mateixa moneda...i com la flama les torna boges...encervessades...es bessen abans amb els ulls i després amb el cor....i ballen i es despullen amb la mirada...

I s'escapa...i l'altre la busca...segueix el rastre....la vol caçar..
És qüestió de sort...diuen...

Es va tornar a deixar les claus a la moto..
Ja van tres cops....
Els homes li tornen les claus...

Les claus són la clau de tot el seu món material.

Estimar no es suficient...
És mereixer més del que es mereix...
Potser...

I es va perdre... I la va trucar...on ets?
Ara vinc, t'estimo...més..jo més...

Ara tornen i ballen i la segueixen fins al lavabo..es fiquen amb ella...
Ella s'escapa com pot...

Tot després de cantar sota la pluja...
I cantar kandela....

Ballen i es beu el Vermut de l'ampolla directament, a la cara de la jefa del local i es lia...
La volen fer fora...de nou...
L'altre lluita per que les deixin tornar...
una flor que vol olorar totes les altres flors sense arrencar-les...
només les mira de reüll...
i es creuen els fils de vida...
formulen l'instant...
de flaires de primavera...

És quan la flor vol cridar... quan veu que li treuen el perfum?
o quan el trepitja ella mateixa..

26.3.13

naturalesa morta

mai ha esperat un heroi, ni cap cavaller, ni tan sols un ànima de la muntanya...
no ha pujat ni ha baixat cap munt...
segueix sempre el camí pla...
pels camps infinits...
mirant a les vores a veure si veu alguna papallona...
alguna rosella....ben vermella...

potser no segueix cap rastre de llobes...
potser, és ella la que en deixa un.... de rastre...

somia en tornar a l'estació abandonada...
per la que ja no hi passen trens...
i sentir la música amb la pell vibrada...
al mig de la plaça...
i ballar... com mai...
com sempre...
tan aprop...
tan lluny...

la biologia i l'essència, seguint la senda...vital...
fan que tot sembli causal, i és més be... casual...
tot un caos màgic...
que trenca amb allò que en diuen naturalesa...

fa la seva pròpia via de vida... amb llum, molta llum...
somriures... seguint només els presentiments del seu cor...
la intuïció...

les mirades secretes, les més sinuoses i les més clares i directes...
a la violeta...
al barri...
als camps infinits...
a l'altre banda de la barra del bar...
vol trobar-li sentit a tot...
lligams... invisibles... fils... de vida...
que dónin cert sentit antinatura...
a totes les sensacions viscudes...
i moltes imaginades... només...
però sentides... increïblement intenses...

de fer carreres de cargols, a escriure escrits, a dibuixar ulls de mirades perdudes...mirant endins... ben endins...
de trobar-te als pilars de les festes....
de pendre vi a les taules de fusta...
de besar al mig de la obscuritat...

la seva ma es va quedar a la seva pell...
moments efímers....
a la mar li va demanar un àngel...
un després un altre...
i van venir i van marxar...
després de trencar l'asfalt amb les rodes...
secrets...
després de milions de litres d'alcohol...
i mols més fums....

no te gaire ganes de treballar...
és setmana santa... i necessita repòs...
després d'un hivern llarg i fred...
amb final feliç...
molt...
màgica...
encissadora...

intensa...

sempre, sempre, sempre... quan menys t'ho esperis, maca...

desconexió....
al infinit...
ballarem....
i sospirs....
lentament...

es va despertar abans de que la llum vingués...
la de l'alegria... perduda entre pensaments plegats...
com paperets de colors... de festa...
com el bitllet de cinc euros...
ja no se on és...
de la seva ma...
petons amb aigua*

canta al vent, que em sospira... amb l'aire que crema...
sota la pluja, que de vegades ve i se'n va...
tant i tant...

de la naturalesa morta....
la que no cerca fer res que no sigui sentir... instants...
per no res de més enllà,
només per ballar...
sota la pluja...
sota la pell..
endins...
surant...
vibrant...
deliris de pell..
de sons de pell...
de tambors...
repicats amb el cor...
i les ànimes embogides...
amb foc, molt de foc...
de la flama...
de les mirades que s'arramben...
fins que no quedi ni un mínim espai...

un milió de somnis...

de la nit, densa.. que condemna...
dels licors... sense sentits..
que treu les absències....

potser li serena perfilar-la amb tinta...

abans de començar a caminar...
amb els ocellets pels racons...
que diu que li canten...
miran al cel...
de dia i de nit...
cap allà on sigui que estiguis*
http://www.youtube.com/watch?v=OFHZMI5qP_g

i si no és això de la naturalessa... nena...
diga'm dons què l'és...
dons...

25.3.13

Jugar amb les paraules

Va arribar vint minuts després de que marxessis...
És l'home de la meva vida...


Em pregunta com estic emocionalment, ... a la seva manera...seguint les idees de la seva filosofia de l'amor...
la de saber que les dones volem sentir-nos estimades, com a primera norma...

ara porta sabates... te fred als peus... cosa ben extranya en ell... es fa gran..

És l'ésser emocional de la parella, és empàtic amb les emocions, sap que van primer.
És el que s'enfada si no dic alguna cosa d'ell...a la ràdio...sabent que segur m'escoltava...

Jugàvem a dibuixar militars de la segona guerra mundial, amb moltes medalles a la solapa de la jaqueta, amb gorros amb visera de coronels.

És el que em portava al port els dissabtes al matí a agafar una "golondrina" i fer un volt pel port, i jo amb el meu catalejos (o ulleres de llarga vista) de joguina... feia de Colón divisant les Amèriques i Mallorca...

És el que em portava al castell de Montjuïc i m'explicava que allà fusilaven a la gent...feia molt poc...

Era el que em comprava rellotges amb forma de transformer, disfresses de pirata, canyes de xocolata, o una tortuga ninja.

Ella no em deixava tenir res comprat, ni de la tele, i si volia qualsevol cosa l'havia de fer jo...o dibuixar-la i jugar dibuixant amb allò que volia.. per això sempre he dibuixat i potser per això tinc traça..

Potser les relacions que te no la satisfàn del tot.... potser és inmaduressa no saber com acabar del tot les relacions... i com no funciona es deixa fer...
es deixa endur...
i després quan et mira, regira la mirada...

s'acaben els arguments..
els pretextos... per no lluitar per allò que vols, que somies...
has de caure i llevar-te...
i seguir caminant... 

una caseta amb vistes al mar...

s'estressa qui vol?

S'ha d'apropar molt a les lletres per veure-les al llibre...i tot i així llegeix....

de vegades hi ha gent que prefereix les coses més fàcils i d'altres necessiten més intringulis ..jo sóc del primer tipus...

Endogàmiques...

Vol ballar amb mi...buf... m'ho imagino... mmmmm....
Sospirs al tren dels dilluns de sol de primavera....

Totes volen ser la reina, però de reina només hi ha una...
es volen polinitzar les unes a les altres...
al coll bell i efimer... somriu al veure el seu retrat instantani...
se'l fica al pit...
pitral...
era un secret...
de vermut...

vaig passar pel mateix indret a la mateixa hora després de quinze dies...
per causalitat...
el vermut....
els vermuts...
la font...
l'aigua....
i el ball...
d'esperes i petons, caricies...
i més petons... i més...
i una queixalada...



Sempre la trobo a les millors festes...
Aquella a la que mai em recordo de trucar...

Les flors es pol·linitzen per que ha començat la primavera... encara que trigaran una mica més que altres anys a pol·linitzar-se... potser l'esperen les abelles, a que torni...

El primer diumenge, i el primer dilluns de primavera...

Jugo amb les paraules per intentar explicar de la millor manera, més encertada, totes le idees que ballen..
al meu cap.. transformar en paraules els sentiments, les emocions, els absurds en imatges que corren....
i si no les enxampes s'escapen i cauen per l'abisme... de l'oblit...

Són a dalt, al cap per que noto com rellisquen als meus ulls i a les meves mans, dits...
fins a les paraules de paper... o de tecla...

El fornet amb A*
de vegades les coses acaven per on vaig començar?
de vegades és més fàcil entendre el sentit les coses si les mires des d'el final...
des d'el final tot te més sentit...

en això consisteix la llibertat, en no renunciar a entregar-te més...

amb A*
aquest dilluns transcorre molt lent...
*My sharona...
La cambrera dels meus estius...

De vegades el semàfor de la vida passa de cop de vermell a verd,
de vegades a la vida no hi ha ámbars...

20.3.13

Torna

Ha tornat, torna...
En Romeu, el gat, la primavera, el bon rotllo, les amistats...
Torna i em remira amb ulls clucs...
Era ben adormida, de matinada...

La bimba s'ha desvelat i s'ha bufat...el gat tornat és molt gran...blanc i negre...te els ulls verds...és mimós i babós...tot un senyor gat, si fos persona portaria llacet vermell...
No volia que el toqués gaire...pero està grasset..
És increïble...després de 8 mesos...

la moneda surt cara...
i dic alguna cosa...
sense resposta...


fins que no arribes a la meta no pots cantar victòria....realment...
diu....
jo no vull metes, ni victòries, ni antàrtides...
que em descobreixen a mi mateixa qui sóc...

no sento que els dilluns siguin blaus, el dimarts se'm trenca el cor...
con entona com mai en Robert Smith...
les nenes beuen per amoinar-se una mica menys...
fem petar els temps...
per que els dies passin més ràpid... potser...
miro les estrelles al balcó...
es beuen força be...
barrejades amb licors d'amor...
els dimecres també se'm trenca el cor...
tot i que...
tinc una visita del gat rumberu....



el fum no és tot l'intens que hauria de ser...
la vella cambrera m'afegeix al linkedin...
fotos de cantants... en blanc i negre...
el dibuix, a  la pell...
a l' infinit, ni res..
viure de records....
li dic...
i parla com si res...
no senten res...
giren les estrelles...
tres estrelles...
(no m'agrada la moritz...

la noia que dèia coses prou profundes a les seves cançons...
ara sembla molt més frívola...

al punt on convergeixen tots els meridians del planeta...
un lloc que no pertany a ningú...

has menjat be?
estàs be? com et sents?
el líder perfecte és aquella que et protegeix...
i està per tu més enllà de les coses materials...

simplificar-ho tot...
dependre de tu mateixa...
no esperis de ningú mai....
*la filosofia esquimal....

espero que no calgui que sigui perfecte...
tenir els plats nets...
passar pel camí indicat....

potser també te asteriscs* durant el dia...
en moments i coses que succeeixen...
a través dels arbres...
només per un instant...
escoltes els sons tubulars?

de les ponis i les cobis....
només quedem les bròquils...
a l'agüait...

ha fet cinc voltes al sol...
ha vist les estrelles...
com al mitg de la carretera....
cada agost...
sense llum, totes al vell mitg estirades...
mirem... a veure si pasa un estel fugaç... que ens il.lumini....
la il.lusió.... de tot un any*

sembla que la societat l'ha tornat...
ha tornat...endins...
jo em limito a seguir la llei del meu cor...

somia amb aurores....
del sud i del nord....
molt be... tot i tu?
abans i després...
i saltem!

sentir més endins....
sense deixar-se endur per allò que en diuen....
he vist un fantasma....

confia...
no esperis res més...
gaudeix...
l'instant...
la ment només és realment lliure quan viu i pensa en el present...
sempre és present....

valora....
semblen paraules meves....
papallones...
de primavera...

somriu...sent la vida a la teva pell...

i brinda*

http://www.youtube.com/watch?v=VILWkqlQLWk

17.3.13

La societat del silenci

La porten per fer consciència i reflexió...
Algú que ens representa...
Encara que ningú ens representa...
Vostè és un criminal...reacció al que va passar..
Repercussió...mediàtica...per les xarxes...
Maquiavel...

(la societat del silenci o tots aquells que viuen a costa d'altre gent...
la que volen fer creure que la culpa de tot és de la gent,  i no d'ells,
aquest, que cada cop són més rics...

A fi de bé...

El patiment...i la mort de la gent única...
Star system...
Sona molt perillós...
La ploma Montblanc...el toc de glamour...
La meva revolució és el somriure...
Versos transparents...
Estudiant de pallasso...


El solet i i les fruites...iluminades a la fi...
Perfils del fil dels teus ulls...
Seguint de les pestanyes...fluint...
Sense guió...
No hi ha lley justa...
Capritx...
abolim-les....
Plovia i la porta resta mitg oberta..
Sospirs als somnis...despertes...
Surant a la intensitat...
Llum...
Il.lustrada...
Sona be...
Al jardí de l'alegría...

Creix la flor...

Potser s'espera a la primavera...que ja ve...
vol ser olorada...
Vol sentir cada instant present...
no va en tren..i no pot pensar que quan passa amb el tren està molt a prop...
la papallona...



My babe just care...
Ara li diria que just en aquest instant potser ella mira per la finestra i ella passa amb el tren pel pont que creua la carrera... I la veu sense ser conscient...
Va ser el camí del meu estiu...
You go...
Alright!
Els silencis que amaguen tantes pensades...
Que entre petons no calen...
Ser velades...
Les estrelles brillen més...dues estrelles..ara és una nova estrella...d'afinacio...genial...
Si vola...volen..
Amb sentit...
Escalant mirades de foc...
De la mà...les mans fortes, enredades...endins...
Entre la primavera, la papallona i la flor...
al subconscient...
I a la pell i a l'ànima****

15.3.13

Gent valent

Hi ha tants tipus de persones...
Al metro... Cada individu que et creues és increïblement diferent al del seu costat...
Unes fan cubs de rubik, molts miren el mòbil...
Alguns escrivim i altres dibuixem...
D'altres miren al no res... Potser pensen... Recorden... Obliden... Somien....
Tu hi toques?
Tot potser tant interessant com vulguis treure'n suc... O ensopit...
Aquesta darrera paraula balla... Entre d'altres d'ahir... Què has fet aquest dies? No gaire...
Veus allò que vols veure...
El dibuix etern és un símbol totemic..
Allà hi tornes quan vols escapar...
Tampoc sembla que es trigui tant en creuar tota la ciutat...
La literatura del futur s'escriu als mòbils.
No entenc la pudor que fan els nois... Moltes vegades... Déu ni do...
Una parada...
I tornaré de nou a l'infinit...
El meu... I de ningú més...

13.3.13

inspirada


De l'encant caòtic que aflora de l'absurd...
ara que sembla que ven aviat serà primavera...
som caòtiques, les...

ens faràn fora...
desobeïm...

inspirada...
és increible... sentir-se inspirada...
sents un punt d'energia diferent i t'omple i m'impulsa a fer coses a veure més enllà...
molt endins... i enfora... una màgica...
que provoca un somriure efimer i sensacional...

potser amb carbó...
sobre fulles...
potser amb línies que es corben soles....


si els teus ulls ja no volen veure la lluna on s'han de perdre...
nits curtes...
de poc son...
i fred...

vaig endevinar el seu nom...

un camí on es recorden els millors moments, moments estelars.... d'idees i ocurrències
extranyes... simpàtiques... delirants...

què veies tu des de l'altre banda?
Què recordes?
Com ho veus?
Seria genial.... fer una recapitulació...
diga'm què veus....
saber-me pensada....
com una rosa...
a la tempesta...


ens han envait la font 
(única... i màgica..
encertada...
si ho dius 
...amb tot el cor...
surt...
si vols...
i si el destí vol...

lluitem amb espases de goig...
allà dalt del cim dels edificis fets especialment per lluitar
valor?
Valenta...
potser no és aquest el meu camí...
i sóc per treure'n profit... per alguna cosa que vindrà després...
de moment els dies estàn plens...

la gent que m'estimo...
estels...

les mirades profundes... i plenes d'energia...
disparen i creen els més encissadors somriures...
aquells que viuen i gaudeixen de cada instant... del regal... del present.. de l'ara... i sempre...
sucs de taronges...
ratafia, de la bona...
fina fina...

quatre seients per a mi sola...
la matinada és boja...
és tot un caos... divertit...

sembla que vol sortir el sol... no el deixen...
avui toca una mica de mi mateixa...
va fer cara de boja al veure la guitarra...
es veu que l'altre no li deixa mai...
és una joia de nena... tan carinyosa...
sempre fent petons i abraçades intenses...
no vol que marxi... mai....
un pastis rosa...
una corona lila...
l'aeroport és adormit...
i jo vull volar...

volo, en cada recta de record...
només se m'acudeix...
la intensitat...
omples instants eterns...
bestia...
et mostro l'ànima...

que ràpid ha sigut aquest viatge...

12.3.13

4 primaveres


per on començar...

queda una setmana d'hivern...
el dia 20 arriba a la fi la primavera...
la lluna s'omple... cada nit una mica més...
a l'altre banda comença el camí...
i descobrir...
a l'hora de l'angelus...
com ahir...
que la sang altera...
avui l'ainhoa fa 4 anys*
el dotze del tres del dosmiltretze
(és la nena més maca del món... delicadesa, carinyosa, dolça, amb una veu de fil... al sol esclaten els seus rinxols daurats... i s'iluminen els seus ulls clars d'algun color entre el blau i el verd, com el mar... no se què li faria il.lusió... que li regali... potser uns petonets... potser uns melos, o una guitarra... o un estel... amb el seu somriure... innocent... em regala ella a cada instant la llum... a la meva vida...

*escolta...

13 3 13 capicua..
potser..
avui no, demà tampoc...

deixa fluir...
deixa't portar...
entre cels que serenen..
de blaus llisos...
i alguns nuvolets blanquets pinten i composen un ilustrat cel...

a la teva vora...

mentres quedi una olivera al camp...
i una vela al mar... antic...
lliures de tot els mals...
deesa salvatge...

parets blanques...
muntanyes de pinars verds...
casetes velles...
puc veure la seva cara i l'ombra de les seves mirades...
ballem amb el vent...

tempesta de sol...

s'enlaira amb els nuvolets...
es difumina com el carbó als meus dits..

no t'hi capfiquis, la realitat sempre supera a la ficció...
sensacional...

hi ha qui neix pura sang...
i de llei...
cosa bona...
la fabrica ens recorda el mal que han fet i fem al món...
caliyuga...
al mal temps bona cara...

els cabells a l'aire...
avui no miola...

viure i conviure...
al marge de la resta de la gent...
només quan convingui...

milers de pisos allà a dalt d'una muntanyeta...
carreteres, vies, fanals... ciment, arribem ja a la ciutat...
plena d'hospitals i policia...

especial....
amb moltes papallones... de colors... i negres...
vaig veure com creuaba una el pas de vianants...
era de mel...
.. a la fi...

3 hores...
i 3 dies...

10.3.13

foc

al cervell li costa començar alguna cosa nova...
per la mandra...
si et lleves es per que no hi ha més remei...

como encens el foc?
*amb un encenedor?

amb una mica de sol*
recompenses...
cinc minuts...
l'ansietat per assolir els reptes...
cinc minuts són fàcils d'assimilar...

a gairebé ningú li agradarà la teva nova idea...
així que és imprescindible que estimis la teva idea...

és absurd buscar sentit a l'evolució..
senderisme per Tasmània...
com a les muntanyes blaves...

ecocabanyes autosuficients...
canvis climàtics..

d'on ve la gent?
líquid reconstituent per aventureres...
vermut...

la ruta silenciosa...
la vida si no és...
en llibertat no és vida...

cada dia pots inventar-te una nova vida...
i pot ser molt millor...

aquesta nit no he dormit molt be,
emoció... intensitat....

pits a l'aire...
la beguda per veure fadas...
i unicornis...
l'aigua és turquesa... o verda...
com la aurora boreal...

vaig veure l'arcoiris...
al sortir a fumar...

les maravelles del món subterrani...
ens faràn fora de Barcelona...
marxarem al llac blau?
a la gran carretera oceànica...
veure el mar...
enorme....

massa tensió no resolta...
moltes ments pensant sense expressar-se...
com voldrien...
desobediència feminista...
duc el dimoni dins jo...
l'absenta...
i la plaça del 8 de març...

un dels llocs més perillosos del món...

vaig veure la fada nocturna...
m'inspira...
la marea...
halo*

el vent ens despentina....
però no ens atura...
endins...
ben..
endins...
al carrer de la llum
on no hi vèia mai...
ara he vist perfectament...

és increible...
màgica*

(amb somriure màgic...
i la mel crema...

la força...
encén la flama...
amb xarxa...
... m'inspira*

la muntanya màgica i la font màgica


et donaré mil primaveres...
mentres esperem una....
estar, quedar-me...
ser a la meva pròpia vida...
ser jo amb llibertat...
i ballant...
sentit, la melodia,vibrar...
somriure...

mandra per escriure
presa per viure...
per ballar....
per seguir mantenint el somriure....
per veure't beure aigua....

la fusta encén la flama... el foc...
els dos números sumen 10...
tot sembla gairebé perfecte... en teoria...

un xamàn indi acceptaria en be dels seus coneixements la conjugació de cartes astrals...
en el moment ideal...
casualitats?
O causalitats?
Es podria demostrar científicament fàcilment...

bimba*

només cal un si....
amb el cap...
amb la ma,
amb el dit...
així, balla...

333 tres 3 a les 3?

escalfor per les mans fredes...
de cor calent...
com sempre...
com mai?

Fa molt fred aquest any....
la cadernera segur que va tornar al cau...
i això que diu que el sol està més aprop... que fa 12 anys...

...por al no, crido al fantasma del bon rotllo..
el cel està ple de núvols...
va ploure molt...
i bufa fort el vent, bufa... com bufa!
i s'en porta... allò que no cal...

és una nova pluja, renovadora...
serenadora d'ànimes compungides...
si miressim més les estrelles... o les abelles... o les papallones...
sabriem moltes coses que no sabem, amb la conciència, al teatre dels sentits...
de la vida...
lliure...
què és la nostre existència...

la vida és una elecció...

tinc gana...
remuga l'estomag...

m'encanta el sushi... estic enganxada...
es com un gat... que miola per dins...

vull sentir el violí a la muntanya...
entre tanta gent en silenci...
el món i l'instant serà nostre...
de les caòtiques...

luna* va pujar a la Mola
des de la Mola Montserrat es veu diferent....

m'agradaria trobar una font i beure...
veure't beure...

hi haurà una font per allà?
Ets tonta o què?
és la font més famosa de la ciutat!...
l'aigua, es potser molt dolenta...
diuen que si en beus hi tornes..

és una font màgica...

Valenta!
Clar que si!

Primavera còsmica...

creuo la carretera pels aires...
és com hem fa sentir..
no vull caure de cor....
calent...

els vuit principis de l'optimisme...

llavis...
de debó de bo...

sense potser ni sentir...
alguna cosa increïble...
el moment, qui ha de ser, el què...on...

totes les muntanyes són màgiques....

totes les fonts són màgiques...
però aquesta muntanya és molt màgica...
i aquesta font és única*

3313*

8.3.13

diada de les dones 8m


Avui torno a fer el mateix camí que el dimecres...
de Barcelona a Sabadell en rodalies, l'agafo a Sagrera, i d'aquí a Castellar de Vallès en bus..
el camí inicial el faig en la moto...

avui fa vent,...
i un sol inmens....
ilumina tant que els colors són bàsics....

llum que hem venia per les esquenes a sobre de la moto... i reflexava tanta potència lumínica al meu retrovisor que no podia veure si hi havia algú....
increíble...
com les seves mans....
grans...
de dits llargs...
m'agradaria escalfar-les...

somric...
allibera emocions i sentiments...
be per tu...
tanta intensitat és incontrolable...
però quan més la intentes controlar més forta és... i te més sentit...
i has d'agafar aire....

no has de evitar els sentiments...
si hi pogués tornar.....
...

el mar de pell i músculs que mareja amb les seves onades la meva esquena...

els pensaments...
cremen a la ment, i surten com llamps sobre el paper...
el mapa dels sons de Gràcia...

la nova eva, Vanessa B. by Lutxana art*

he vingut a la mani nocturna de lesbianes, [o , de feministes anarquistes, anticapitalistes, antipatriarcals...

de què és la mani? hem demana un senyor al carrer Verdi cantonada La Perla....
i li dic... és feminista...
i diu....
bueno això ja ho he vist....
(potser vàrem ser 300 noies, gairebé totes de negre, amb torxes de flama...
amb cervesses, tabac de liar... algunes amb sprays per decorar parets...
algunes amb gossos... etc)

dibuixar, esperar i veure-les venir...
(les bicicletes no fan suficient soroll per estar al mapa de sons...

volia estar sola,
encara que ja hi estic tot el sant dia...
o santa diada...
en femení...
(necessito música amb foc a dins a les meves oides...
Poison d'Alice Cooper...
la tria està feta...

volia tornar a contemplar la meva Gràcia...de 9*
el mercat, la gent amb mirada solitària, el músic de l'acordió...
el jovent...
i la nit, que atrapa de valent...

la nit és nostre dèien ahir algunes dones...

podries fer els acords de bola de drac?

Esperem la serenor i jo al banc de devant de la sortida del metro de Fontana....
amb la dolça calima que en surt...
solitud...

i escric això que ara teclejo al ordinador de camí a la feina...
i pensaba...

en ¿?*

els dies com avui són genials....
avui és la mani de la diada de les dones, 8 de març...
avui és el meu dia 
i el teu...

mani diurna a les 18.30h 832013
a plaça universitat...
https://www.facebook.com/feministesindignades?fref=nf_fr

6.3.13

Las amantes pasajeras, amores Darwin.


Estoy escuchando por primera vez una canción que me está fascinando.

Rueda el tren... en su camino, que así es el mío.. rueda el día...
mojado, dubitativo, pero lleno de ilusió...
¿Cuál será la carta de hoy?
La Emperatriz.

No se veía el fondo de la ciudad de tanta nube gris....
no habría podido hacer la foto del amanecer....
como hace poco hacía...
está bien que llueva...
y se renueve todo un poco...

la familia heteropatriarcal... no nos deja evolucionar...

Dice que a partir de las 19h ya le baja la líbido....
y claro, su pareja llega a casa a las 21h....
no tienen tiempo...
Dice que si estuviese con alguien por comodidad sería insoportable porqué...
cuando te tocara la otra persona no lo aguantarías, le verías todos sus defectos....
te olvidarías de las cosas buenas, de los detalles que te enamoraron de ella...

los dias de lluvia me encantan... porque me recuerdan al momento en que decidí escribir conscientemente de querer ser escritora... escriví un texto y lo escondí... debía tener unos 11 años...
en el piso de arriba de la casa de mi abuela del pueblo...
hoy he soñado que estabamos en el pueblo, estaba mi prima, se quería quedar la casa para ella sola... y yo me enfadaba.... pero ahora por la mañana... me he aliviado al saber que sólo era un sueño... además en la realidad no creo que sucediera... eso... creo que mis primas estamos bastante unidas y de buen rollo.... cosa que me hace muy feliz... al sentirlo y pensarlo...

recuerdo la época en la que escribía tres poemas al día, al llegar la noche, habitualmente...
tres poesías cortas, en las libretas...
cuando venía a casa un poco bebida de cerveza surgían composiciones mejores...
la enjenación inspira... más rápido....

pero cuando se te ocurre alguna frase mítica bien despierta... es mucho más satisfactorio el hecho de ver que eres creativa... y te sientes orgullosa de ti misma...

dibujo un corazón con el dedo en el cristal de la ventana del tren empañado por la humedad de la lluvia...
hacía tiempo que no dibujaba un corazón... y me ha costado dibujarlo bien...
hasta el 15 de Mayo no te quites el sayo....

se quiere ir a Londres a estudiar un Master, de algo que puede que no tenga mucho valor dentro de poco... en el mundo del equilibrio al que nos dirigimos la humanidad...
al de la igualdad....
de vidas, de sueldo....
todas las personas del mundo se merecen lo mismo....


canciones nuevas de su cancionero...
vino a ponerme a prueba...
a divertirse....
quién sabe....
yo nunca me atrevería a preguntarselo...
quiere estar a la última de todo... como todas las Escorpio....
está bien... pioneras... descubridoras...
suelen ser las mejores en lo suyo.... si se empeñan....

las amantes pasajeras son aquellas amantes que van en tren y forman parte del pasaje del tren, o del avión....
también puede querer decir que responden a un sucedáneo del amor patriarcal enorme,
que se reduce a un período corto tiempo en el que se produce....
el mete-saca... el aquí te pillo aquí te mato... y esas cosas, que creo más regularmente les suelen pasar a los hombres... pero que nunca se sabe cuánto 100% tiene de hombre mucha mujer, o de mujer mucho hombre, sea cual sea su sexualidad...

Los amores Darwin responden a aquellos amores que mueren, que acaban, porque no responden al order evolucionativo de la naturaleza...
si nuestro amor no nos hace evolucionar para sobrevivir mejor en nuestro entorno entonces no proseguirá....

esta mañana he amanecido en los bosques del norte de Finlandia... 
durante el sol de medianoche, días en los que siempre es de día...
he visto un oso polar y las ardillas voladoras....
apareando se.....
en su caso la mujer sabe que está en el momento idóneo de reproducción...
dispone un rastro de sus excrementos y saliva en el tronco...
y los machos acuden como vampiros....

decide ella... 
eso si que es evolución...


3.3.13

el fantasma del bon rollo

ara és el moment de reflexió...
han detingut dues noies...
però el meu cos està cansat...
a poc a poc...
intentant no tornar enrere...

s'enfada perquè no li deixen sentir les cançons senceres..
ahir vaig sentir com s'enturbiava com el vi...
sense límits...miren...

des de la llunyania...
contemplen les mosses ballar...

el moment just que marxo...
arriben les paraules...
dormia al mig del casino...
de mollet...
entre tanta gent...
veia girar la gent...


dóna'm el teu somriure...
esperant...
somio desperta...
sempre ens queda somiar...
amb fils 
el seu cos...
la seva mirada filada....
enfilada...
regira...
de bona manera...
ballem...

a la nit... sonen les paraules...
i les guitarres...
de l'espera...
dolça...
i somiadora...

sense sostens...
sense calces...

sostenint els dies i la vida en una melodia plena d'harmonia...

canta i balla...
entra al meu pensament...

ballo amb el temps i les paraules...
somriu...

dóna'm el teu somriure...
i la teva llibertat...
i la meva...
sense presa... sense por...
sense indolència... 
sense violència...

esperant la nit...
cap al vespre...

va arribar tard per primera vegada...
des de que la conec...
les demés volien cafè...
i no en tinc..
de camí ens varem perdre...
amb la música...

i hem perdo amb la música...
amb les paraules...
per començar un nou instant...
ple d'energia...
per que sempre 
ve amb nosaltres...
el fantasma del bon rollo...

cançons d'ahir per un nou avui...
http://www.myspace.com/lutxana/music/playlists/dj-lutxana-1490756