cerca persones complementàries... no anàlogues... a tu...
em va dir el tatuador colombià...
paquets d'informació...
avui he tornat a passar pel meu camí d'estiu...
feia boira, fred, però no tant com altres dies, o potser ja m'he acostumat...
i he tornat a passar per Can Rovira...
el bosc llarg, la serralada... el divendres de boira també, ni es veia la serra...
des de la C-17... Km 13...
a les llaunes de Coca-cola no surt el meu nom...
normal...
però l'altre dia vaig prendre una Zero i em va sortir el missatge "un amigo"...
i just en mitja hora em va enviar un missatge una amiga que feia temps que no veia...
i vam quedar aquella mateixa tarda...
i, com sempre, va ser genial...
deixa't fluir, penso...
encara que solen aconsellar que intentis dirigir la teva vida tot el que puguis,..
ordenarla, logicalizar-la (crec que m'he inventat un mot...
mut...
el temps passa en setmanes des de fa un temps...
la setmana del somni, la de l'estel fugaç, la del sopar...
avui tindrà vosté un dia "duo dinámico"... he llegit...
avui no he fet el redoble de cafè encar...
no se si és la lluna plena o què... però estic una mica de capa caiguda...
encara que ahir vaig rebre un bell missatge per email a primera hora que em va engegar del tot...
mil milions de gràcies...
després per la tarda vaig anar a acabar la presentació d'empresa d'un projecte de moda..
d'Ibiza... l'eslògan mola: "porta l'art i l'essència d'Ibiza al teu dia a dia...." sóna genial...
a El Bolloinformer pregunten quant de temps portem sense sexe... #terapiadefacebook
5 mesos crec...
17 días y 500 noches...
21 weeks diu l'Instagram...
però lo important no és el temps...
sinó la seva densitat emesa en el nostre ale vital emocional...
ahir vaig anar després a la piscina...
per si ve el Tsunami...
algun dia...
( una amiga es dedica a cantar als funerals algunes cançons d'opera... i espera que algú mori, i la vulguin contractar...
entres i busques una taquilla, la número 133 m'agrada...
una mica amagada, a prop de la dutxa, a un passadís poc concorregut...
em despullo i em fico el banyador... el casquet volador, les ulleres d'aigua... xancletes ( me les vaig comprar fa anys un dia en que una es va enferrar en fer-me fer esport... en realitat he fet molt esport tota la vida, futbol sobretot, i natació... patinar sota l'arc de triomf també m'agrada, sobretot per que es pot escoltar música alhora... * apunt mental: m'he de comprar uns cascs nous per escoltar música, els vaig perdre...
les altres dones i noies que hi són et repassen el cos...
a mi em fa vergonya, però ho estic superant... no es que tingui cap paranoia amb el meu cos... però be... #esloquehay...
ja vestida o desvestida... segons com es miri...
busco el jacuzzi... bombolles i escalfor... des d'allà es veu la ciutat de nit... la Torre Agbar.. la Sagrada, etc...
mola...
les dones s'esbandeixen be... es relaxen, tanquen els ulls...
a l'latre costat hi ha el jacuzzi dels homes... tots mirant cap a la nostre banda...
inquiets...supèribis... tèrbols..
i les dones surten de la classe d'aquagym... i jo marxo a la sauna i el haman... els ossos s'escalfen be... la pell crema... entro i hi ha una noia despullada... fa temps que no en veig de dones despullades de tant a prop...
miro pel vidre...
respiro.. m'estiro i relax...
una dutxa i a l'aigua... llargs de crol.. granota, papallona... esquena no que sempre estic patint per donar-me al cap amb la paret...
la papallona costa, i fa vergonya fer-la, per si no et surt be, els nois que treballen allà em miren... et repassen... és la seva feina assegurar-se que portem tot be...
però...
tornem a les taquilles, i la gent només tornar mira el mòbil.. a veure si te cap senyal del seu món exterior...
a la dutxa...
i em demana sabó una noia despullada i plena de tatoos molt moreneta i somrient...
fiu...
marxo per cames...
per vergonya o el que sigui...
i em vesteixo a poc a poc...
Jamina ja vinc...
miro al cel...
lluna plena...
i penso, i si faig una llista de reproducció de música que es digui "música de pueblo"...
i fumo...
i moto..
i baixo a marina...
(el restaurant tibetà no obre ni en dilluns ni en dimarts... potser només obre a partir dels dimecres...
penso que estaria be que la Vicky volgués actuar el dissabte...
però valdrà una pasta que toqui...
ahir vaig tenir mal humor i a mi em costa...
i estava una mica farta de tothom...
de pensar que fas les coses de la millor manera i amb la millor voluntat, i tothom va a la seva... li importa una merda literal.. com et sentis.. tu... i no dóna res...
que tampoc demano res... però compliquen les coses quan podrien fluir de manera còmode...
amb tota la calma del món...
he pensat aquest matí que hem regalaré un piano aquest nadal...
vaig arribar a ca la Mina...
nem al bar que de nom es diu bar...
allà hi eren molts famosillos de la ciutat...
unes tapetes... i beers...
i arriba un home il.luminat...
amb paquets...
i diu ser l'home més feliç del món...
i m'ho crec en part...
però amb els seus 60 i pico anys... crec que busca encara
el mateix que jo...
i em diu que miri als ulls, que passi del Facebook...
que busqui més bis a bis...
i miri a la gent a la cara...
i deixi que em mirin a mi...
ja m'agradaria...
...diu: fes sempre el que vulguis...
i li responc...
ara mateix tinc molt clar el que vull...
però l'altre no vol...
què vols????
només se que en una cosa sempre m'he equivocat sempre...
en no saber esperar...
però em veig en cor de que estic aprenent...
no es pot convèncer a ningú de res...
"agua que no has de beber... déjala correr....
em va dir el tatuador colombià...
paquets d'informació...
avui he tornat a passar pel meu camí d'estiu...
feia boira, fred, però no tant com altres dies, o potser ja m'he acostumat...
i he tornat a passar per Can Rovira...
el bosc llarg, la serralada... el divendres de boira també, ni es veia la serra...
des de la C-17... Km 13...
a les llaunes de Coca-cola no surt el meu nom...
normal...
però l'altre dia vaig prendre una Zero i em va sortir el missatge "un amigo"...
i just en mitja hora em va enviar un missatge una amiga que feia temps que no veia...
i vam quedar aquella mateixa tarda...
i, com sempre, va ser genial...
deixa't fluir, penso...
encara que solen aconsellar que intentis dirigir la teva vida tot el que puguis,..
ordenarla, logicalizar-la (crec que m'he inventat un mot...
mut...
el temps passa en setmanes des de fa un temps...
la setmana del somni, la de l'estel fugaç, la del sopar...
avui tindrà vosté un dia "duo dinámico"... he llegit...
avui no he fet el redoble de cafè encar...
no se si és la lluna plena o què... però estic una mica de capa caiguda...
encara que ahir vaig rebre un bell missatge per email a primera hora que em va engegar del tot...
mil milions de gràcies...
després per la tarda vaig anar a acabar la presentació d'empresa d'un projecte de moda..
d'Ibiza... l'eslògan mola: "porta l'art i l'essència d'Ibiza al teu dia a dia...." sóna genial...
a El Bolloinformer pregunten quant de temps portem sense sexe... #terapiadefacebook
5 mesos crec...
17 días y 500 noches...
21 weeks diu l'Instagram...
però lo important no és el temps...
sinó la seva densitat emesa en el nostre ale vital emocional...
ahir vaig anar després a la piscina...
per si ve el Tsunami...
algun dia...
( una amiga es dedica a cantar als funerals algunes cançons d'opera... i espera que algú mori, i la vulguin contractar...
entres i busques una taquilla, la número 133 m'agrada...
una mica amagada, a prop de la dutxa, a un passadís poc concorregut...
em despullo i em fico el banyador... el casquet volador, les ulleres d'aigua... xancletes ( me les vaig comprar fa anys un dia en que una es va enferrar en fer-me fer esport... en realitat he fet molt esport tota la vida, futbol sobretot, i natació... patinar sota l'arc de triomf també m'agrada, sobretot per que es pot escoltar música alhora... * apunt mental: m'he de comprar uns cascs nous per escoltar música, els vaig perdre...
les altres dones i noies que hi són et repassen el cos...
a mi em fa vergonya, però ho estic superant... no es que tingui cap paranoia amb el meu cos... però be... #esloquehay...
ja vestida o desvestida... segons com es miri...
busco el jacuzzi... bombolles i escalfor... des d'allà es veu la ciutat de nit... la Torre Agbar.. la Sagrada, etc...
mola...
les dones s'esbandeixen be... es relaxen, tanquen els ulls...
a l'latre costat hi ha el jacuzzi dels homes... tots mirant cap a la nostre banda...
inquiets...supèribis... tèrbols..
i les dones surten de la classe d'aquagym... i jo marxo a la sauna i el haman... els ossos s'escalfen be... la pell crema... entro i hi ha una noia despullada... fa temps que no en veig de dones despullades de tant a prop...
miro pel vidre...
respiro.. m'estiro i relax...
una dutxa i a l'aigua... llargs de crol.. granota, papallona... esquena no que sempre estic patint per donar-me al cap amb la paret...
la papallona costa, i fa vergonya fer-la, per si no et surt be, els nois que treballen allà em miren... et repassen... és la seva feina assegurar-se que portem tot be...
però...
tornem a les taquilles, i la gent només tornar mira el mòbil.. a veure si te cap senyal del seu món exterior...
a la dutxa...
i em demana sabó una noia despullada i plena de tatoos molt moreneta i somrient...
fiu...
marxo per cames...
per vergonya o el que sigui...
i em vesteixo a poc a poc...
Jamina ja vinc...
miro al cel...
lluna plena...
i penso, i si faig una llista de reproducció de música que es digui "música de pueblo"...
i fumo...
i moto..
i baixo a marina...
(el restaurant tibetà no obre ni en dilluns ni en dimarts... potser només obre a partir dels dimecres...
penso que estaria be que la Vicky volgués actuar el dissabte...
però valdrà una pasta que toqui...
ahir vaig tenir mal humor i a mi em costa...
i estava una mica farta de tothom...
de pensar que fas les coses de la millor manera i amb la millor voluntat, i tothom va a la seva... li importa una merda literal.. com et sentis.. tu... i no dóna res...
que tampoc demano res... però compliquen les coses quan podrien fluir de manera còmode...
amb tota la calma del món...
he pensat aquest matí que hem regalaré un piano aquest nadal...
vaig arribar a ca la Mina...
nem al bar que de nom es diu bar...
allà hi eren molts famosillos de la ciutat...
unes tapetes... i beers...
i arriba un home il.luminat...
amb paquets...
i diu ser l'home més feliç del món...
i m'ho crec en part...
però amb els seus 60 i pico anys... crec que busca encara
el mateix que jo...
i em diu que miri als ulls, que passi del Facebook...
que busqui més bis a bis...
i miri a la gent a la cara...
i deixi que em mirin a mi...
ja m'agradaria...
...diu: fes sempre el que vulguis...
i li responc...
ara mateix tinc molt clar el que vull...
però l'altre no vol...
què vols????
només se que en una cosa sempre m'he equivocat sempre...
en no saber esperar...
però em veig en cor de que estic aprenent...
no es pot convèncer a ningú de res...
"agua que no has de beber... déjala correr....
Comentaris