Passa al contingut principal

ha sigut un gust

Ha estat...



La persona més interessant que he conegut mai...
Sóc jo.

Ha sigut un gust...
Ha si gust un ...

Un plaer...

Conèixer-te i oblidar-te.

Un sector que creix any rera any...
Fer teatre...
El millor paper...
Buscar tresors...
Textures sonores increïbles...

9
9
1
3
*

Ha estat.

From the cradle to the grave...
(el llibre del water...

Te 4 anys i demanda tenir un mòbil.

Com a mínim que cobri mil euros...
Que no sigui negre, amb cabells curts, moreneta, mitja altura, amb bon tipus...que parli català ...
Que balli sardanes?

Negres no m'agraden...

Has estat mai amb una noia negre?
Una vegada a una disco...

Quina és la teva raça?
Totes som de la mateixa cèl.lula mare...

Com creus que la societat et veu?
Hem sigut criades en aquesta societat catòlica racista, xenòfoba, homofoba, etc;... per rebutjar negres, baixetes, lletges, velles, tontes,  pobres i gordes...

Com t'has imaginat a la teva princesa?
o la teva princesa cavaller?

No et conformaries amb que fos bona persona? Sensible? Original? Divertida?

Es qüestió de diners?

Hauria de vestir polida...
Ser maca clar, i llesta...
Lo suficient per entendre el que escric...veure una peli, bona companya de viatge...

Que begui vi...negre...
Gran reserva...

On totes volen els calers...
Si?
Jo no.

12 ex parelles...podria fer un calendari del 2014 amb una foto de cada...

*L'asterisc al genoll esquerra...(mes gran!
Al cantó femení massa carregat d'orgull...la mare...
Hauria d'apropar-me mes i millor...
Ballarles...
Regalar-me...

Heteronormativitat.
Seduïr... (les...
Esperar: actuar amb cautela...

Els privilegis colonials...
Si ets rara, si surts de la norma, inclus els models dels rols lèsbics...també s'han enverinat...
del consumisme, el classisme i el racisme, de creure de que hi ha diferències reals entre les persones....
cada una som úniques, irrepetibles, com cada instant..
(és dificil d'entendre... és el caòtic univers..

Societat heteropatriarcal.
Organització familiar.
American style.
British style...
Rols, estàndards... esteorotips aplicats...

Només escrivim amb les lletres que tenim al nostre teclat, per què són les úniques que veiem...
podríem inventar-nos lletres noves, paraules noves, constantment, però vivim amb els ulls cecs...
embenats... d'egoisme, de por, de resignació, de repressió i d'ignorància...

La noia que sembla un noi i la que és femenina...
I la que no és de cap de les dues maneres?
Amb ploma...

Països "mal rollo"...
(Pakistan, Tailandia, Corea del nord, Xina, etc

*Qüestió de classe...
És pintora...
De parets...
M'agradaria que pinti quadres...i triomfi...i amb molta pasta...
Qüestió d'estatus...
(li va dir després d'un temps, que pinta parets...

El discurs biològic...

A mi m'agraden totes les dones....
Totes?
(carai!...

I els païssos que estàn evolucionant volen ser com nosaltres?
I les lesbianes volen seguir els patrons heterosexuals a les seves relacions de parella?

Ets racista en sentiments?

Boicot als productes de Russia...

Dones lesbianes...
Dones que es mengen les ungles...
Rodolant a llengüetades...

Patim discriminació...
Inclús entre nosaltres... mateixes...
...quin escàndol!!!!
(com si una mateixa mai hagués prejutjat a ningú, i jutjat, i postjutjat...

Fer-ho be i fer-ho saber...
De la manera classista..

Qüestiona't si estaries amb una dona fora de norma...
(còmics...

*Exercici bàsic de sociologia contemporània:
Quin és el teu privilegi?...

És qüestió de "la mala educación"...

Del saber estar...
De no obrir els ulls i la ment a la diversitat....

Vols algú idèntica a tu? Quin avorriment!!!

Políticament correcte....

*bso:
http://www.youtube.com/watch?v=fXvz4bkQRZI&list=PLZlwVPE3v-c8eGC550kfQpt7CubGCNUqB

+ info:

Beatriz Preciado
Pienso, luego existo
entrevista de Alejandro Jodorowsky
conferencia Diversidad funcional


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...