Passa al contingut principal

com fotre un clau abans que s'acabi l'estiu

Yo soy un loco.... que se dio cuenta... que el tiempo es muy poco...

ahir va ser la fi de la fi del món...

per això potser no ens van deixar entrar a la festa de la Illa Fantasia...
no ens mereixem un estiu #fantàstic!

Avui m'ha sortit l'estrella*

"Segur que té un bon dia, li agrada als altres i connecta superbé amb totes les noies.
És un dia de claredat d'idees, de creativitat i de gran força mental.
En el dia d'avui tindrà sort en tot, inclòs als jocs d'atzar.
A pesar, que estar molt ATRACTIVA , atraurà als altres per la seva intel · ligència.
Avui TOT li sortirà bé.
A la feina et valoraràn per ser extremadament brillant i creatiu.
Es sentira molt bé de salut.
No està al seu millor moment Com a dona, Així Doncs Sinó Té parella Floristeria aparèixer Avui. Avui li diran Que aquesta Més maca, Que Té Una llum especial, li preguntaran Que s'ha fet Que no està tan maca. Si Té parella, viurà Un dia romàntic i Ple d'afecte. "

cabañuelas?
endivinen el temps de 2014 amb el temps dels dies d'agost del 2013, del 1 al 15 serà el clima de Gener a Juliol, i del 30 al 15 a la inversa, serà el temps del Decembre al Setembre, a la inversa també.
Vaig veure un a la TV Olot fent la predicció de tot l'any fa temps...

sóc bona gourmet, però no molt bona cuinera...

me fui desnudo tras el resplandor de otra ciudad....

al xiringuito?
al poble?
a les festes del poble?
no hi ha noies...
a les festes per a guiris lesbianes?
a la biblioteca?
a la piscina?

si puc triar...
trio la vida de pirata...

¡necesito velocidad! (crida el protagonista...
sóna la cançó...

casanova en la venecia del 2014....
dues parisines a la vora de la mar...
buscant estrelles...
... la cambrera del Tournesol...
diu que Berlin està ple de lesbianes...
¿?¿

al delta... n'hi havia tantes que no savia si eren lesbianes o que allà van vestides així totes...
les vibracions són catastròfiques...
vols espaguetti a la putanesca?
fes, actua...
actuo....
contra, a favor de?

odio els anuncis del youtube....
si ha de sortir malament, sortirà pitjor...
distància, abundància...

hola, hola, hola... 1,2, 3, 14....
hauriem de tornar al far...
de les salines...

a prop del no res...més...
surt i diu el que vol...
han passat 5 setmanes...
14 d'agost...
el regal?
quin regal?
per què vol la polsera de l'infinit?

ara si, ara no...
no li donis més voltes...

a la casa de la pradera hi falta gent...
ha tornat...
avui no podré anar a veure beure...
ni ballar...
em demanen al mig de la plaça del poble...
a veure la meva vergonya...
i el meu sentit dol de l'any viscut...
com va la feina?
la salut?
l'amor?
t'has engreixat?

tot el que em ve de gust fer és meditar*

no vull cap pregunta, ni cap mirada invassiva, però serà impossible...
em quedaria tancada a casa la resta dels dies...
amb els gats...
s'han fet grans...
hauria de ficar les fotos a internet per donar-los...
hauria, hauria, hauria...
sempre fent plans mentals...
que la mandra destrueix...
i la gent de viatge, de vacances...
si no fas res, no ets ningú...
caminar, pujar i baixar muntanyes, veure i beure, i ballar...
un swing?
plans pel nou any?
ahir era cap d'any.... per a molts místics...
la fi de la fi del món...

comença avui...
la revolució del món...
plans per setembre...
1. Ser més responsable.
2. Ser més lògica.
3. No viure d'il.lusions.
4. Mentir si convé.
5. No esperar res de ningú.
6. Anar a la meva.

anar a San Francisco i escampar la boira...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega