Sóna la cançó del final dels capítols de la mítica sèrie de manga...
La guiri flipa de com es veu el mar de la costa del Garraf per la finestra del tren...
És increïble....
Matinar per revolucionar el món...
Dels valors que estàn enfonsant a la majoria de la gent en aquesta banda de la terra...
Surts per una carretera perduda d'una retenció immensa a un poble qualsevol i et trobes que és la festa major, i el correfoc...
Veure el fons del mar des de la finestra...
It's amazing...
El tren està a petar a les 8:47 a.m...
Aquest vespre vull tornar...
Ficaré menjar als gats...
Acabaré amb la burocràcia pendent i tornaré....
Una setmana per ella....
Uns dies...
Mai saps com són millor gastades les hores...
Què és el que més val la pena?
No es pot tot...
Dedicació.
Caminar per la vora de la mar...amb les primeres onades del dia...
Seria genial morir ofegada....
Molt mític...
Mentre soni una bossa nova...
La platja més natural, mediterrania...amb un bosc de pins...amb aquella melodia de tons en escala de fa de flaire que fa venir gana...fonolls, farigoles....alzines...
El seu temps ha passat...
Sembla...el meu....
Fa unes setmanes venia amb aquest mateix tren....i tot era igual però amb un punt menor de satisfacció davant la vida per la meva part...tampoc m'ho vull creure...
Un brindis al sol....
Shoujo kakumei...
Tot te el seu valor, és relatiu al jardí on et fiquis...
Si és lluminós millor...
Però tu l'il*lumines...
Tu ets el com...
Fantàstica!
Tu i jo....
Assaborir cada instant...únic i infinitament, sublimar els segons...és el meu repte...
Matar la dolça por a la mort...
Equivalent a la por a la solitud...
Com la Mila...
Pujarem cada matí un turonet....i baixem una serralada...
I fins que no et gires i mires enrrera tot allò que has caminat no ho pots valorar ben bé...
Escriure amb un te...
Amb els cascs evito els sorolls tubulars de la gent que m'envolta al tren, però no hi ha res amb el que pugui evitar ensumar el mal alè de la noia veïna meva mentres badalla...
Em tapo el nas per dins....
Com de petita ho feia a les benzineres, sinó vomitava, segur...
Sóc molt aprensiva a les males olors...
No m'agrada que ningú embaeixi el meu espai vital si no li cedeixo pas....
Per això vaig trobar raonable la raó de divorci d'en Michael Jackson de la filla d'Elvis...
Hauria d'anar arreglada, ben vestida, a un judici contra els valors d'una empresa forjada en els valors que et diuen que has d'anar ben vestida?
Controvèrsia.
La ciutat sembla distinta...
Emoció...
A cada racó...
Només vull ser més ràpida que elles i ells....
Sembla que tothom dorm....
Silenci...
Enciams....
Cotxes...
Pisos...
Carreteres...
Vies de tren...
Música...
Per canviar el món...
Se que serà un ball salvatge...
Enriqueixes?
Similituds globals...
Rols...
Li demanes massa a una conversa?
Tothom vol ser valorada per allò que diu.
Pots passar milers d'hores amb algú i no saber com es sent...
Temor al desequilibri emocional...aparent i declarat....
Lògica difusa*
Peces emocionals...
De cada dia....
Sóc experta en dibuixar papallones d'un sol traç...
Caleidescopi de reverberacions i resonàncies...
*ets responsable amb la teva pròpia naturalesa?
(salvatge...
(primer t'has de soportar a tu mateixa i donar alguna cosa d'aquest ser teu a aquell algu...
Comentaris