Passa al contingut principal

Dilluns endins

Podria triar jugar amb el joc de moda dels caramels...i trio escriure...
M'hagradaria poder descriure i escriure, ser valenta,
tot allò que em ve al cap...però no ho sóc gaire de valenta...
Em fan venir a les 10:30h a una escola als peus del tibidabo, la violeta...són gairebé les 11 i encara no ha fet acte de presència l'entrevistadora....

Aquí vaig fer fa anys un curs de disseny en 3D...

Ara ho fan servir molt a joieria...ho se per la meva mare...diu  que fan el disseny a l'ordinador i treuen el motlle...blup!
Una vegada em va portar un tros de pasta per fer un motlle i era súper difícil d'esculpir...
Joia dandee girls prova 1*

Des d'aquest indret es veu la ciutat i el mar...sempre pensaba quan venia a estudiar el perquè del nom "La violeta"...i imaginaba les raons...

El conserge...déu estar mirant el facebook...
Sinó què ha de fer allà tot el sant dia?

Un alumne fan de la sèrie de tv "Sons of anarchy", porta una samarreta...i llença la llauna de cocacola a les escombreries generals..

Al aniversari de la meva neboda la millor amiga de la meva germana em diu que no separi la brossa...per què hi ha una feina a Barberà del Vallès on la gent es dedica a separar la merda de les escombreries per fer biomassa...i que si les separes dons ja no tindrà feina...

Separen la brossa que resta del que han recollit els romanesos i africans del meu barri.

Una amiga treballa treient grapes de factures, passen les dades al ordinador, les escanegen, i les trituren per destruir-les.
Es de la empresa Indra, la que fa armes.
Han de treure les grapes amb les mans i molt depresa, sinó els fan fora a l'instant. Moltes vegades es fan sang a les mans i els coordinadors s'enfaden per què taquen els papers...
No deixen d'anar a treballar encara que estiguin malalts per què sinó els fan fora....

La meva teoria és que la gent en general està amargada i dons vol que els demés també patim...

Hivern, primavera, estiu...
És estiu de debò. A la fi.
A la moto en samarreta de màniga curta, mires al cel... blau i serè, i els rajolins d'aire saben a glòria...
Tòrtores, colometes, súper cotorres, gavines, orenetes, ...busquen aigües...i fonts màgiques...

Ara la matrícula de la Universitat es fa on line, ja no hi ha aquelles cues...diu la directora, que sempre que vinc em trobo...en tot aquest temps ha millorat, s'ha aprimat molt i ha perdut déu anys...
Hi ha gent a la que li senta be aprimar-se...potser millora l'autoestima....

Global...
Si millores tu millora el món...

S'han de cuidar...les persones que t'envolten...fer sense esperar retorn...
si millores tu, ells també volen millorar...
És macu...inclus cristià...
Inclus humà i natural...

Millor que deixar que el mal humor enverini la vida...sense rencor...sense comparacions...sense objectius egoistes...sense prejudicis, postjudicis...menys mal... de caps...

Canvia abans que et canviïn...
Quan ens adonem que estem controlats...però fa molt de temps que ja ho estàvem...
Canvi evolutiu...i emocional, espiritual, endins...

La tristor és fruit de la felicitat, del moment genial, sublim...si aconseguim deixar-nos anar...

Paciència.

És meva. La calma d'un dilluns...del meu juliol...

Roselles, una mar*
(manuscrit del segon origen...

Fràgils...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...