Passa al contingut principal

L'art de la paraula

Hi ha qui mira sempre als paquets...n'hi ha que fa amb les coses múltiples del 7...d'altres fem cavales amb les matricules..algunes intenten no desfer el camí ja fet..i tornen sempre per una altre lloc, inclòs fan un gran recorregut estúpid...o pugen per les escales 7 pisos..

L'art dels demes s'escampa...
Imagina el no res...sempre sense esperar res...sense ofegar...si s'ofega no ve d'aqui..
De vegades busques raons...on no n'hi ha...o les amaguen, ara ja tant fa...les prioritats són indelebles...figuratives...si ve serà per veure què tal...com raja...no li donaré aquesta satisfacció...no vull ser una més que deixa la seva paraula de banda...

Moltes vegades resta qui ha de restar...
I és trist veure com es perden la màgia...en uns grams d'alguna cosa que diuen que fa la felicitat...
Ara entenc molts perques...

Encara resta mitja cervessa..
I comença l'espectacle a un carrer perdut...moltes vegades penso perquè serveix el meu art...de paraula...i crec que com a mínim em serveix per xerrar amb mi mateixa..quan sembla que ningú vol sentir..
Ja ho se que potser no és el moment...però mai encertes..certament...

Si necessites algu digam-ho va dir..si necessito no res...també.

Que t'atrapi, amb passió..fins a les més dolces profunditats...
Diu això després de marxar...i fer el mateix...que fa l'aranya...fer una xarxa per caçar-se a ell mateixa...
Potser és qüestió de nedar a la contra...la meva...prefereixo lo autentic encara que porti neguits...i decepció...millor que perdre el temps mirant històries fantàstiques...o jugar al joc més divertit del món...és gaudir d'un moment únic, decibèlic...
Jo conec una noia de Granada...

I've take 10 minutes every day to change t'he world by giving information, knowledge hope, love and curiosity it will have effect, cause and consequence we can do something to take it better (world) we don't have the truth but we can look for it please be curious and stop thinking about yourself.
Karsher.

És un escrit enganxat a una cabina de telèfon que resulta que està molt a prop de la meva taula, de la meva cervessa.

És divendres. Ja és de nit.
Hi ha parelles i amics que han quedat a fer una copa.
La cervessa guanya...
L'estrella..

Els darrers divendres de 2012 van estar força be, quedavem algunes fins les 2...
Ara els aquestes estan en parella...o no poden quedar..
Però si poguessis triar què faries?
Parlar clar i directe espanta, ho se...però encara que la por m'esgarrafi intentaré no deixar de dir el que penso...

Optimisme!

Truca la meva mare...
Una mica de sort.
Sense presa, mai he agafat una drecera...

Potser un dia que estigui millor d'ànims...
Potser sempre..

Al bar que un dia va passar a la història...
Un dia plorava jo i un altre dia ella...
Era increïble, ho tenia molt clar...
Portes entreobertes...
Potser sembla que em rendiré una vegada més...
Ja he dibuixat el meu perfil...
S'ha esvait la negativitat i l'incertesa...
Ara podria pasejar pel centre..
L'obscuritat s'acomiada...
Amb la de coses que deuen fer per tota la ciutat...el divendres passat plovia molt...
Ja hi vaig...
Els nens salten als bassals...
Jo saltava...
Ara passo...
Semblaré ximple....
No res...
Més...
*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...