Hi ha qui mira sempre als paquets...n'hi ha que fa amb les coses múltiples del 7...d'altres fem cavales amb les matricules..algunes intenten no desfer el camí ja fet..i tornen sempre per una altre lloc, inclòs fan un gran recorregut estúpid...o pugen per les escales 7 pisos..
L'art dels demes s'escampa...
Imagina el no res...sempre sense esperar res...sense ofegar...si s'ofega no ve d'aqui..
De vegades busques raons...on no n'hi ha...o les amaguen, ara ja tant fa...les prioritats són indelebles...figuratives...si ve serà per veure què tal...com raja...no li donaré aquesta satisfacció...no vull ser una més que deixa la seva paraula de banda...
Moltes vegades resta qui ha de restar...
I és trist veure com es perden la màgia...en uns grams d'alguna cosa que diuen que fa la felicitat...
Ara entenc molts perques...
Encara resta mitja cervessa..
I comença l'espectacle a un carrer perdut...moltes vegades penso perquè serveix el meu art...de paraula...i crec que com a mínim em serveix per xerrar amb mi mateixa..quan sembla que ningú vol sentir..
Ja ho se que potser no és el moment...però mai encertes..certament...
Si necessites algu digam-ho va dir..si necessito no res...també.
Que t'atrapi, amb passió..fins a les més dolces profunditats...
Diu això després de marxar...i fer el mateix...que fa l'aranya...fer una xarxa per caçar-se a ell mateixa...
Potser és qüestió de nedar a la contra...la meva...prefereixo lo autentic encara que porti neguits...i decepció...millor que perdre el temps mirant històries fantàstiques...o jugar al joc més divertit del món...és gaudir d'un moment únic, decibèlic...
Jo conec una noia de Granada...
I've take 10 minutes every day to change t'he world by giving information, knowledge hope, love and curiosity it will have effect, cause and consequence we can do something to take it better (world) we don't have the truth but we can look for it please be curious and stop thinking about yourself.
Karsher.
És un escrit enganxat a una cabina de telèfon que resulta que està molt a prop de la meva taula, de la meva cervessa.
És divendres. Ja és de nit.
Hi ha parelles i amics que han quedat a fer una copa.
La cervessa guanya...
L'estrella..
Els darrers divendres de 2012 van estar força be, quedavem algunes fins les 2...
Ara els aquestes estan en parella...o no poden quedar..
Però si poguessis triar què faries?
Parlar clar i directe espanta, ho se...però encara que la por m'esgarrafi intentaré no deixar de dir el que penso...
Optimisme!
Truca la meva mare...
Una mica de sort.
Sense presa, mai he agafat una drecera...
Potser un dia que estigui millor d'ànims...
Potser sempre..
Al bar que un dia va passar a la història...
Un dia plorava jo i un altre dia ella...
Era increïble, ho tenia molt clar...
Portes entreobertes...
Potser sembla que em rendiré una vegada més...
Ja he dibuixat el meu perfil...
S'ha esvait la negativitat i l'incertesa...
Ara podria pasejar pel centre..
L'obscuritat s'acomiada...
Amb la de coses que deuen fer per tota la ciutat...el divendres passat plovia molt...
Ja hi vaig...
Els nens salten als bassals...
Jo saltava...
Ara passo...
Semblaré ximple....
No res...
Més...
*
Comentaris