Ha tornat, torna...
En Romeu, el gat, la primavera, el bon rotllo, les amistats...
Torna i em remira amb ulls clucs...
Era ben adormida, de matinada...
La bimba s'ha desvelat i s'ha bufat...el gat tornat és molt gran...blanc i negre...te els ulls verds...és mimós i babós...tot un senyor gat, si fos persona portaria llacet vermell...
No volia que el toqués gaire...pero està grasset..
És increïble...després de 8 mesos...
la moneda surt cara...
i dic alguna cosa...
sense resposta...
fins que no arribes a la meta no pots cantar victòria....realment...
diu....
jo no vull metes, ni victòries, ni antàrtides...
que em descobreixen a mi mateixa qui sóc...
no sento que els dilluns siguin blaus, el dimarts se'm trenca el cor...
con entona com mai en Robert Smith...
les nenes beuen per amoinar-se una mica menys...
fem petar els temps...
per que els dies passin més ràpid... potser...
miro les estrelles al balcó...
es beuen força be...
barrejades amb licors d'amor...
els dimecres també se'm trenca el cor...
tot i que...
tinc una visita del gat rumberu....
el fum no és tot l'intens que hauria de ser...
la vella cambrera m'afegeix al linkedin...
fotos de cantants... en blanc i negre...
el dibuix, a la pell...
a l' infinit, ni res..
viure de records....
li dic...
i parla com si res...
no senten res...
giren les estrelles...
tres estrelles...
(no m'agrada la moritz...
la noia que dèia coses prou profundes a les seves cançons...
ara sembla molt més frívola...
al punt on convergeixen tots els meridians del planeta...
un lloc que no pertany a ningú...
has menjat be?
estàs be? com et sents?
el líder perfecte és aquella que et protegeix...
i està per tu més enllà de les coses materials...
simplificar-ho tot...
dependre de tu mateixa...
no esperis de ningú mai....
*la filosofia esquimal....
espero que no calgui que sigui perfecte...
tenir els plats nets...
passar pel camí indicat....
potser també te asteriscs* durant el dia...
en moments i coses que succeeixen...
a través dels arbres...
només per un instant...
escoltes els sons tubulars?
de les ponis i les cobis....
només quedem les bròquils...
a l'agüait...
ha fet cinc voltes al sol...
ha vist les estrelles...
com al mitg de la carretera....
cada agost...
sense llum, totes al vell mitg estirades...
mirem... a veure si pasa un estel fugaç... que ens il.lumini....
la il.lusió.... de tot un any*
sembla que la societat l'ha tornat...
ha tornat...endins...
jo em limito a seguir la llei del meu cor...
somia amb aurores....
del sud i del nord....
molt be... tot i tu?
abans i després...
i saltem!
sentir més endins....
sense deixar-se endur per allò que en diuen....
he vist un fantasma....
confia...
no esperis res més...
gaudeix...
l'instant...
la ment només és realment lliure quan viu i pensa en el present...
sempre és present....
valora....
semblen paraules meves....
papallones...
de primavera...
somriu...sent la vida a la teva pell...
i brinda*
http://www.youtube.com/watch?v=VILWkqlQLWk
En Romeu, el gat, la primavera, el bon rotllo, les amistats...
Torna i em remira amb ulls clucs...
Era ben adormida, de matinada...
La bimba s'ha desvelat i s'ha bufat...el gat tornat és molt gran...blanc i negre...te els ulls verds...és mimós i babós...tot un senyor gat, si fos persona portaria llacet vermell...
No volia que el toqués gaire...pero està grasset..
És increïble...després de 8 mesos...
la moneda surt cara...
i dic alguna cosa...
sense resposta...
fins que no arribes a la meta no pots cantar victòria....realment...
diu....
jo no vull metes, ni victòries, ni antàrtides...
que em descobreixen a mi mateixa qui sóc...
no sento que els dilluns siguin blaus, el dimarts se'm trenca el cor...
con entona com mai en Robert Smith...
les nenes beuen per amoinar-se una mica menys...
fem petar els temps...
per que els dies passin més ràpid... potser...
miro les estrelles al balcó...
es beuen força be...
barrejades amb licors d'amor...
els dimecres també se'm trenca el cor...
tot i que...
tinc una visita del gat rumberu....
el fum no és tot l'intens que hauria de ser...
la vella cambrera m'afegeix al linkedin...
fotos de cantants... en blanc i negre...
el dibuix, a la pell...
a l' infinit, ni res..
viure de records....
li dic...
i parla com si res...
no senten res...
giren les estrelles...
tres estrelles...
(no m'agrada la moritz...
la noia que dèia coses prou profundes a les seves cançons...
ara sembla molt més frívola...
al punt on convergeixen tots els meridians del planeta...
un lloc que no pertany a ningú...
has menjat be?
estàs be? com et sents?
el líder perfecte és aquella que et protegeix...
i està per tu més enllà de les coses materials...
simplificar-ho tot...
dependre de tu mateixa...
no esperis de ningú mai....
*la filosofia esquimal....
espero que no calgui que sigui perfecte...
tenir els plats nets...
passar pel camí indicat....
potser també te asteriscs* durant el dia...
en moments i coses que succeeixen...
a través dels arbres...
només per un instant...
escoltes els sons tubulars?
de les ponis i les cobis....
només quedem les bròquils...
a l'agüait...
ha fet cinc voltes al sol...
ha vist les estrelles...
com al mitg de la carretera....
cada agost...
sense llum, totes al vell mitg estirades...
mirem... a veure si pasa un estel fugaç... que ens il.lumini....
la il.lusió.... de tot un any*
sembla que la societat l'ha tornat...
ha tornat...endins...
jo em limito a seguir la llei del meu cor...
somia amb aurores....
del sud i del nord....
molt be... tot i tu?
abans i després...
i saltem!
sentir més endins....
sense deixar-se endur per allò que en diuen....
he vist un fantasma....
confia...
no esperis res més...
gaudeix...
l'instant...
la ment només és realment lliure quan viu i pensa en el present...
sempre és present....
valora....
semblen paraules meves....
papallones...
de primavera...
somriu...sent la vida a la teva pell...
i brinda*
http://www.youtube.com/watch?v=VILWkqlQLWk
Comentaris