Desperta d'una altre ressaca..
Del mar...
Rep una trucada...de la potipoti...
Anem a ballar de dia..
I vinc...
Sola camina pels carrers sempre humits de la part verinosa de la ciutat..
Aparca...
I passa a la mateixa hora de fa quinze dies...
Per la mateixa font...
La que diuen que és màgica....
Recorda les flors i el seu ball de diumenge...
El principi i la fi...a la fi.
L'encenedor de I love BCN...
Mira asseguda...
Fa veure q no la veu....
Fa vergonya...
No separa la brossa per que la gent tingui feina per separala...
Neteja la barana de l'escala del tren amb passió...
Després som moltes les que fem fàstics de vegades per llevarnos i anar a la feina...
Això em ratlla...i em fa aixecar-me...
Una barreja de sentiments...lerelele...
Netejen fins hi tot les parets...
De camí, després de recordar-la...
Escoltant música a les oides...només...busca paper...
I es troba la vella amiga que fa el ball diürn...
Aquella que era baix..del grup imaginari..
Però tenia baix...les panoply pils...que mai van assajar..
Els jocs de rol semblen meditacions en grup...
(algú ho havia de dir...
Entra i les troba a la porta fumant...
Beuen...
Esperen per veure a la guitarrista...
El vent se'n porta el vent...
Ara dinarà la truita de pastanga de la carmanyola al tren...
I mira el paissatge gris, d'aquest primer dimecres de primavera...de lluna plena...
De fa un mes, ja, només...
Un dia de sol va rebre un missatge...allà on ballen els dimonis...de l'oblit...
Vols que t'expliqui el que vulguis?...
Vi...de sabors...
Oasis de Vermuts...
No tirats de canya...
Ventequete...
Al mar de dubtes...
Somies despertar a un vaixell...que s'enfonsa...
Diu que li crema la sang per les venes...
Deu ser la primavera, que ens altera...
Ni tan sols s'ha dutxat...
Diu que sent més enllà...però mira com gira la guitarra...creua el seu coll amb els dits...i arriba el seu reflexe....les dues cares de la mateixa moneda...i com la flama les torna boges...encervessades...es bessen abans amb els ulls i després amb el cor....i ballen i es despullen amb la mirada...
I s'escapa...i l'altre la busca...segueix el rastre....la vol caçar..
És qüestió de sort...diuen...
Es va tornar a deixar les claus a la moto..
Ja van tres cops....
Els homes li tornen les claus...
Les claus són la clau de tot el seu món material.
Estimar no es suficient...
És mereixer més del que es mereix...
Potser...
I es va perdre... I la va trucar...on ets?
Ara vinc, t'estimo...més..jo més...
Ara tornen i ballen i la segueixen fins al lavabo..es fiquen amb ella...
Ella s'escapa com pot...
Tot després de cantar sota la pluja...
I cantar kandela....
Ballen i es beu el Vermut de l'ampolla directament, a la cara de la jefa del local i es lia...
La volen fer fora...de nou...
L'altre lluita per que les deixin tornar...
una flor que vol olorar totes les altres flors sense arrencar-les...
només les mira de reüll...
i es creuen els fils de vida...
formulen l'instant...
de flaires de primavera...
És quan la flor vol cridar... quan veu que li treuen el perfum?
o quan el trepitja ella mateixa..
Del mar...
Rep una trucada...de la potipoti...
Anem a ballar de dia..
I vinc...
Sola camina pels carrers sempre humits de la part verinosa de la ciutat..
Aparca...
I passa a la mateixa hora de fa quinze dies...
Per la mateixa font...
La que diuen que és màgica....
Recorda les flors i el seu ball de diumenge...
El principi i la fi...a la fi.
L'encenedor de I love BCN...
Mira asseguda...
Fa veure q no la veu....
Fa vergonya...
No separa la brossa per que la gent tingui feina per separala...
Neteja la barana de l'escala del tren amb passió...
Després som moltes les que fem fàstics de vegades per llevarnos i anar a la feina...
Això em ratlla...i em fa aixecar-me...
Una barreja de sentiments...lerelele...
Netejen fins hi tot les parets...
De camí, després de recordar-la...
Escoltant música a les oides...només...busca paper...
I es troba la vella amiga que fa el ball diürn...
Aquella que era baix..del grup imaginari..
Però tenia baix...les panoply pils...que mai van assajar..
Els jocs de rol semblen meditacions en grup...
(algú ho havia de dir...
Entra i les troba a la porta fumant...
Beuen...
Esperen per veure a la guitarrista...
El vent se'n porta el vent...
Ara dinarà la truita de pastanga de la carmanyola al tren...
I mira el paissatge gris, d'aquest primer dimecres de primavera...de lluna plena...
De fa un mes, ja, només...
Un dia de sol va rebre un missatge...allà on ballen els dimonis...de l'oblit...
Vols que t'expliqui el que vulguis?...
Vi...de sabors...
Oasis de Vermuts...
No tirats de canya...
Ventequete...
Al mar de dubtes...
Somies despertar a un vaixell...que s'enfonsa...
Diu que li crema la sang per les venes...
Deu ser la primavera, que ens altera...
Ni tan sols s'ha dutxat...
Diu que sent més enllà...però mira com gira la guitarra...creua el seu coll amb els dits...i arriba el seu reflexe....les dues cares de la mateixa moneda...i com la flama les torna boges...encervessades...es bessen abans amb els ulls i després amb el cor....i ballen i es despullen amb la mirada...
I s'escapa...i l'altre la busca...segueix el rastre....la vol caçar..
És qüestió de sort...diuen...
Es va tornar a deixar les claus a la moto..
Ja van tres cops....
Els homes li tornen les claus...
Les claus són la clau de tot el seu món material.
Estimar no es suficient...
És mereixer més del que es mereix...
Potser...
I es va perdre... I la va trucar...on ets?
Ara vinc, t'estimo...més..jo més...
Ara tornen i ballen i la segueixen fins al lavabo..es fiquen amb ella...
Ella s'escapa com pot...
Tot després de cantar sota la pluja...
I cantar kandela....
Ballen i es beu el Vermut de l'ampolla directament, a la cara de la jefa del local i es lia...
La volen fer fora...de nou...
L'altre lluita per que les deixin tornar...
una flor que vol olorar totes les altres flors sense arrencar-les...
només les mira de reüll...
i es creuen els fils de vida...
formulen l'instant...
de flaires de primavera...
És quan la flor vol cridar... quan veu que li treuen el perfum?
o quan el trepitja ella mateixa..
Comentaris